Sense uns bons resultats a Catalunya, arribar a la Moncloa és pràcticament una quimera. No és perquè sigui una mena d’Ohio espanyol, és una qüestió aritmètica. Es tracta de la segona comunitat autònoma en repartiment d’escons, després d’Andalusia, i atorga fins a 48 seients de l’hemicicle del Congrés. De fet, sense Catalunya (i Euskadi) les eleccions del 23J haurien sigut una passejada per al PP i Vox, i ara Alberto Núñez Feijóo seria el president del Govern. Els populars, que venien de la seva pitjor debacle el 2019, van aconseguir treure 6 escons –i es van quedar a les portes d’aconseguir-ne dos més, un a Tarragona i un altre a Girona–, però van ser uns resultats del tot insuficients. Es van quedar molt lluny dels 19 escons que va aconseguir el PSC i també dels seus màxims històrics –12 diputats l’any 2000 i 11 el 2011–.