L’altra cara de l’amnistia: els policies processats per lesions en l’l’1-O també es veuran beneficiats

L’amnistia no només s’aplicarà en una direcció. La futura llei per donar carpetada judicial al procés, amb uns detalls quel ja estan pràcticament perfilats, també servirà perquè es vegin beneficiats els policies processats per delictes de lesions durant les càrregues en el referèndum de l’1-O, segons fonts de les negociacions entre el PSOE, ERC i Junts per Catalunya. Els mateixos interlocutors expliquen que la futura norma, que els socialistes volen registrar aquesta setmana amb la resta de grups que recolzaran la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern, diferenciarà entre els agents imputats. Els que han sigut acusats per lesions seran amnistiats. En canvi, els casos més greus, els que a causa de la presumpta desproporció en l’ús de la força estan processats per tortures i delictes contra la integritat moral, quedaran fora. El motiu d’aquesta distinció es troba en la legislació internacional adoptada per Espanya, que ha subscrit tractats (com el conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals) en què la tortura té el caràcter de delicte no amnistiable. Les cessions La inclusió dels agents processats per lesions suposa una cessió per part de l’independentisme català. Amb dificultats, ERC va aconseguir en la seva negociació amb el PSOE, que va culminar dimarts a la nit, que la futura llei s’apliqui també a les causes que l’Audiència Nacional ha obert (per delicte de terrorisme, entre altres) a una cèl·lula dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a qui se li va trobar material susceptible de convertir-se en explosius, així com a l’anomenat Tsunami Democràtic, la plataforma que va protestar, causant greus disturbis, contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1-O. Els republicans, que encara han de desencallar amb el PSOE la pota econòmica del pacte (finançament i Rodalies) per garantir el seu suport a la investidura de Sánchez, s’havien oposat fins ara que els agents entressin en l’amnistia. «La llei ha de servir perquè els que han sigut perseguits injustament deixin de ser-ho. El referèndum no és un delicte perquè no està en el Codi Penal. Votar no és un delicte, però colpejar els ciutadans que volen votar sí que ho és», va argumentar a finals de setembre el president d’ERC, Oriol Junqueras. La reelecció de Sánchez Amb el pacte sobre l’amnistia amb els republicans ja subscrit, els socialistes es troben ara bolcats en la negociació amb Junts sobre la futura norma. Però aquí les converses no estan tan centrades en l’articulat com en l’exposició de motius, en què es farà un recompte del que va passar la tardor del 2017 i es justificarà la necessitat d’una llei com aquesta. L’acord, coincideixen els col·laboradors de Sánchez i els de Carles Puigdemont, és imminent. Pot comunicar-se «en qualsevol moment», van assenyalar fonts de la direcció del PSOE aquest dimecres, dos dies després de la crucial trobada a Brussel·les entre el número tres del partit, Santos Cerdán, i l’expresident de la Generalitat. La idea dels socialistes és registrar la proposició de llei en els pròxims dies (a poder ser, aquest dijous, o si no divendres) i després anunciar la data de la investidura. Tret de canvis d’última hora, la setmana que ve tindrà lloc el debat al Congrés, en què Sánchez serà en principi reelegit en primera votació amb majoria absoluta, gràcies al suport del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, el BNG i potser també Coalició Canària. Després de mesos de negociacions marcades pel secretisme, cada cop hi ha menys esculls en la travessia cap aquest destí.

L’altra cara de l’amnistia: els policies processats per lesions en l’l’1-O també es veuran beneficiats

L’amnistia pactada pel PSOE i ERC acabaria amb les acusacions de terrorisme als CDR i el Tsunami Democràtic

Sánchez pacta l’amnistia amb Aragonès i encarrila el suport d’ERC a la investidura

Junts sotmetrà a consulta de les bases el possible acord amb el PSOE

El més llegit