El Parlament vota abolir els correbous més agressius 13 anys després de prohibir els toros

Fa 12 anys que no se celebra una corrida de toros a Catalunya. L’última vegada va ser el 25 de setembre del 2011, quan 20.000 persones van omplir la Monumental al crit de «llibertat, llibertat». No demanaven deixar anar els toros, sinó poder continuar celebrant festes taurines a Catalunya. Un any abans, el Parlament havia aprovat prohibir aquest tipus d’espectacles. Ara bé, es van deixar fora els correbous, que a més es van blindar dos mesos després. Una paradoxa que ara la CUP i els Comuns volen revertir amb una nova proposició de llei que arribarà al ple de la Cambra aquesta setmana i que amenaça de ressuscitar les discrepàncies internes dels principals partits. Tot i que tampoc ara s’acabaria amb totes les modalitats. Concretament, la proposta és abolir els bous embolats , capllaçats i a la mar, els espectacles més agressius amb els animals. Només el PP i Vox han presentat esmena a la totalitat, per la qual cosa els grups impulsors presumeixen que la seva iniciativa superarà el primer tràmit parlamentari, tot i que la resta de partits encara no vol avançar la seva posició. L’aprovació definitiva s’entreveu més difícil. ¿Què està prohibit? La proposta antitaurina es va forjar a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) auspiciada per la plataforma ’Prou!’ , que va aconseguir recollir fins a 180.000 firmes, i superaven així molt folgadament el mínim necessari. Després d’un encès debat i una ajustada votació, la prohibició va tirar endavant amb 68 suports. Dos mesos després de la prohibició dels toros, el mateix Parlament –però aquesta vegada amb una majoria molt àmplia– va aprovar una proposició de CiU per blindar els correbous. ¿Qui ho va recolzar? A més d’ERC i el que llavors era ICV, també van votar a favor de prohibir les corrides de toros els 32 diputats de CiU, dels 48 que llavors tenien a la Cambra, i 3 dels 37 del PSC, grup que va donar llibertat de vot als seus dirigents. El PP i Cs ho van rebutjar en bloc, mentre que la CUP encara no tenia representació en la institució. Entre els que van donar suport a la iniciativa hi havia Artur Mas, Felip Puig i Joana Ortega, per part dels llavors convergents; o Toni Comín, que en aquell moment estava en el PSC. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, hi va votar en contra. En canvi, la proposta a favor dels correbous, aprovada dos mesos després, només va ser rebutjada per ICV i va posar de manifest contradiccions internes. I ara, ¿què es vol prohibir? Tretze anys després de la prohibició, la CUP i els Comuns volen ara que les modalitats de correbous més agressives amb l’animal siguin també abolides a Catalunya. Es tracta del que es coneix com a bous embolats, capllaçats i a la mar. És a dir, les modalitats en les quals es vesteix l’animal amb boles de foc a les banyes, quan són conduïts pels carrers mitjançant sogues o cordes o les curses que es practiquen a les platges i que poden acabar amb la caiguda a l’aigua de l’animal. Tanmateix, es continuarien permetent les altres modalitats, com els bous a la plaça i al carrer i també les «exhibicions d’habilitats», sempre que no impliquin la mort de l’animal. Segons fonts dels grups impulsors, es tracta d’una proposta «de mínims». Són conscients que no hi hauria prou «consens» per acabar de manera definitiva amb tots els correbous, però creuen que n’hi ha d’haver amb les «pràctiques més agressives». «És l’any 2023, no podem entendre de cap manera un espectacle que fa patir l’animal», asseveren. Les difícils posicions dels grups Previsiblement, la iniciativa superarà el primer tràmit dimecres vinent, ja que només Vox i el PP han presentat esmenes de retorn. «Només hi haurà dues opcions: votar amb el PP i Vox o amb la CUP i els Comuns», avisen els proposadors. No obstant, una vegada aconseguida la primera llum verda, s’obrirà la ponència en què s’ha de debatre a fons la proposta. És aquí quan poden aflorar més les diferències. Ja no només entre grups, també dins dels mateixos partits. El PSC, ERC i Junts tenen una forta implementació a la zona de l’Ebre, on són més arrelats aquest tipus d’espectacles. ERC ostenta l’alcaldia d’Amposta, mentre que el PSC governa a Tortosa, malgrat que les eleccions les va guanyar Junts. A més, els poscovergentes també tenen les alcaldies de Gandesa i Móra d’Ebre. De fet, una trentena d’alcaldes, així com els presidents dels consells comarcals del Monstià, Baix Ebre i la Terra Alta ja s’han posicionat en contra de la protesta. En canvi, qui no ho ha fet encara són els grups parlamentaris. Per la seva banda, els impulsors demanen que es deixin al marge els «motius electorals» i que es posi en el centre el patiment animal. «Si tenen díscols, que busquin solucions, ja no serveixen les excuses», conclouen. En el debat de política general del 2019, ja va prosperar una proposta de resolució dels Comuns per prohibir els correbous en la qual els independentistes van donar llibertat de vot a les seves files i no hi va haver una posició monolítica. El Govern, però, no va moure fitxa.

El Parlament vota abolir els correbous més agressius 13 anys després de prohibir els toros

El Parlament prohibeix les corrides de toros

Crits de «llibertat, llibertat» en l’última cursa de Barcelona

VÍDEO | Última corrida de toros a la Monumental de Barcelona

El més llegit