Portaven una toga negra durant un règim que feia els seus últims espeternecs, però en què la vulneració de drets era norma. I ells van decidir convertir-se en el que van denominar «jutges delinqüents» que, en la clandestinitat i en la més absoluta confidencialitat, redactaven informes sobre les tortures sistèmiques en els processos judicials contra els opositors a la dictadura, la falta d’independència de la magistratura, casos de corrupció i absència de garanties processals. Entre el 1971 i el 1976, jutges, fiscals, magistrats i treballadors de l’àmbit de la justícia a l’Estat van operar amagats sota el paraigua de l’associació Justícia Democràtica per acreditar el que hi havia realment darrere dels tribunals franquistes i que les memòries oficials amagaven.