El Senat va viure dijous un dels seus dies grans. No solen ser gaires. Amb l’etiqueta penjant de ser una Cambra de segona lectura, moltes vegades vista com a innecessària, va aconseguir l’atenció que normalment la política li atorga a la seva nena bonica, el Congrés. La clau va ser, una vegada més, el seu caràcter territorial. I Catalunya. Sobretot, Catalunya. Xocs a part entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo l’últim any –va ser una cosa conjuntural– la Cambra Alta ha viscut els seus moments de més bullici i tensió a compte del conflicte català.