El PSOE veu imprescindible que Junts es comprometi a respectar la «seguretat jurídica»

La negociació per a la investidura de Pedro Sánchez «avança», tot i que ni el president en funcions ni cap dels ministres implicats en les converses amb els seus futurs aliats mostren aquests dies un optimisme desbocat. La dificultat d’encaixar les peticions de Junts i ERC, i la decisió de Sánchez de voler tancar un acord de legislatura i no només per al dia de la investidura fan d’aquestes negociacions una missió molt complicada. La possibilitat d’aprovar una llei d’amnistia del procés, exigència dels independentistes catalans, va monopolitzar aquest dijous els grupets de la tradicional recepció que Felip VI ofereix al Palau Reial després de la desfilada militar de cada 12 d’octubre. Fonts socialistes van assegurar que Sánchez veu imprescindible que en l’exposició de motius de la futura norma es deixi clar que Carles Puigdemont i Junts es comprometen amb «el diàleg» i la «seguretat jurídica», és a dir, que renuncien a la unilateralitat. El compromís que els amnistiats no tornaran a repetir els actes del 2017 és considerat com a indispensable perquè el Tribunal Constitucional no pugui tombar la norma. El Govern de Quim Torra, el 2018, ja va mostrar el seu respecte a la «seguretat jurídica» en l’anomenada Declaració de Pedralbes que va segellar amb Sánchez. Des del PSOE admeten que Junts no ha fet encara «gestos» determinants com per donar per segur que Puigdemont acabarà donant suport a la investidura de Sánchez. Fonts de la direcció dels socialistes donen per fet que tots els negociadors estan «en la litúrgia de la negociació», inclòs Gabriel Rufián (ERC) quan assegura que no concediran un acord a Sánchez per quatre anys, amb Pressupostos Generals per al 2024 inclosos, i que ara només volen tancar la investidura. La por del líder del PSOE és ser reelegit a canvi d’aprovar la llei d’amnistia i que poc després Junts i ERC puguin dinamitar la legislatura. La repetició electoral en aquest escenari seria catastròfica per als socialistes. Per això, Sánchez no vol donar res per tancat fins que tot, també els Pressupostos, estigui ben lligat. Els reptes: l’Exèrcit, ETA, Catalunya Sánchez defensa davant els seus la seva decisió de resoldre la crisi territorial espanyola en la pròxima legislatura. Creu que és el repte que li ha tocat com a president del Govern, així com el de Felipe González va ser democratitzar l’Exèrcit i el de José Luis Rodríguez Zapatero, acabar amb ETA. En un grupet informal amb la premsa, Sánchez va remarcar que en aquests moments diversos grups parlamentaris, a més del seu, defensen que s’aprovi una mesura de gràcia per a les persones que segueixen amb comptes pendents amb la justícia pel procés. Sumar, ERC, Junts, el PNB i EH Bildu han mostrat el seu suport a l’amnistia. El president en funcions no va voler aclarir quin calendari té al cap. Si arribarà a l’acord abans que s’acabi el mes, com la Moncloa va deixar entreveure fa unes setmanes, o si esgotarà el termini per poder sotmetre’s a la votació d’investidura, que finalitza el 27 de novembre. Per als socialistes és un avantatge que Junts i ERC estiguin negociant amb les eleccions catalanes en l’horitzó (s’han de celebrar abans del febrer del 2025) i que Salvador Illa (PSC) fos el més votat en els últims comicis, a més del resultat de les generals en què que el PSC va arrasar. Sánchez va deixar entreveure que està al capdavant de la negociació i va ser voluntàriament ambigu quan els periodistes li van preguntar, en nombroses ocasions, si estava disposat a telefonar a Puigdemont i parlar directament amb ell. No ho va descartar, tot i que va tenir moltes oportunitats de fer-ho, mostrant la seva voluntat de no enterbolir les relacions. «Estem en plena negociació, estem en plena negociació», va repetir. El secretari general del PSOE va dir que ell es reuneix «amb els grups parlamentaris», tot i que es va encongir d’espatlles quan se li va recordar que va parlar fa uns dies amb Oriol Junqueras, líder d’ERC, malgrat que no té escó al Congrés. També va aclarir que la relació del PSOE i els republicans catalans és diferent de la mantinguda amb Junts fins ara. El grupet amb Sánchez es va produir pocs minuts abans que tingués lloc el primer d’Elionor de Borbó en la recepció del 12 d’octubre. La Princesa, amb uniforme de cadet, acompanyada per la seva mare, la reina Letizia, va estar xerrant animadament amb els periodistes uns minuts. Feijóo: «Les esbroncades són un clàssic» Per part del PP van acudir el president Alberto Núñez Feijóo, la secretària general Cuca Gamarra i els 12 presidents autonòmics amb qui compta el partit després de la seva victòria en les eleccions del maig. Poc abans d’abandonar el Palau Reial, Feijóo va negar que el seu partit hagués encoratjat les esbroncades que va patir Sánchez durant la desfilada militar. «Serà una broma. Són un clàssic en aquest acte, tot i que potser aquest cop han sigut una mica més», va dir, amb referència a la negociació oberta amb els independentistes. «No hi ha cap dirigent del PP que hagi organitzat ni manat res», va justificar. Poc abans el president en funcions s’havia queixat que Vox i el PP, amb dirigents que eviten criticar o directament promouen algunes de les consignes que s’utilitzen en les protestes al carrer –es va sentir «que et voti Txapote» fins i tot en presència dels Reis–, contribueixen a la crispació actual. Sánchez creu que el respecte institucional «hauria d’estar per sobre». Enmig de l’ofensiva política que el PP manté contra una possible amnistia, amb comunitats com la Regió de Múrcia que ja han avançat que recorreran contra la llei que s’aprovi, Feijóo va afirmar que el seu partit utilitzarà «tots els mecanismes de l’Estat de dret» per frenar-la o revertir-la. El dirigent gallec va abandonar l’acte acompanyat de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

El PSOE veu imprescindible que Junts es comprometi a respectar la «seguretat jurídica»

Els socialistes treballen perquè Puigdemont es comprometi amb el «diàleg» i l’acord sigui de legislatura

Els opinadors d’EL PERIÓDICO es manifesten: ¿hi haurà investidura o repetició electoral?

El més llegit