Els socialistes pressionen perquè el català s’utilitzi al Parlament Europeu mentre no sigui oficial

¿S’aprovarà que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea abans de la investidura de Pedro Sánchez? Amb la data del debat del 24 d’octubre assenyalada en vermell en el calendari, aquesta és una de les carpetes candents pactada entre el PSOE i Junts amb què treballen contra rellotge els socialistes a Brussel·les. Tot i saber la complexitat que implica obtenir la unanimitat de tots els estats membre, l’objectiu és aconseguir que, com a mínim i com ja va passar el 19 de setembre, no sigui vetat pel Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea. Però, per si el camí es torça o bé va per llarg, s’estan centrant esforços enuna altra via paral·lela perquè almenys sigui possible l’ús del català en els plens en un termini de temps més curt que en el que se sol aplicar quan una llengua és declarada oficial. Aquesta qüestió ha estat en el centre de la reunió que ha mantingut el líder del PSC, Salvador Illa, amb el vicepresident del Parlament Europeu, Marc Angel, aquest dimecres a Brussel·les. Coordinat amb Pedro Sánchez en la negociació de la investidura, el cap de l’oposició a Catalunya busca exhibir –i encapçalar– el compromís del seu grup amb l’impuls del català a les institucions que reclamen els independentistes seguint els passos del Congrés dels Diputats i que Carles Puigdemont ha exigit cobrar «per endavant». El líder del PSC ha aprofitat el viatge a la capital europea per projectar els esforços del seu partit amb el català, però també per fixar els límits de fins on estan disposats a arribar els socialistes: res de referèndum ni d’acord de claredat per més fórmules que plantegin els assessors del president Pere Aragonès, i sí a una «evolució coherent» de l’aposta per la desjudicialització, però evitant la proposta d’amnistia de Sumar. Una paraula, ‘amnistia’, que Illa, a diferència de Sánchez, no ha pronunciat encara. Una majoria simple gens fàcil Els socialistes estan insistint perquè la Mesa de l’Eurocambra sotmeti votació abans de finals d’any que, tot i que no tingui encara la consideració de llengua oficial, els eurodiputats puguin utilitzar el català en els debats parlamentaris. Es tracta, de fet, de reactivar un dels pactes a què va arribar el PSOE amb ERC en la taula de diàleg fa poc més d’un any. «Hem insistit que aquesta votació es faci aviat i la previsió és que sigui d’aquí uns mesos», asseguren fonts socialistes, que defensen que aquesta via prosperi «alhora» que es continua treballant per l’oficialitat. Tanmateix, després que la Taula abordés ja preliminarment el tema l’11 de setembre i en posposés la votació, no hi ha encara data perquè l’assumpte s’inclogui de nou en l’ordre del dia. El primer pas és veure què passa el dia 24, ja que obtenir l’oficialitat en igualtat de condicions amb les 24 llengües restants és un rang superior a l’ús en els plens amb sistema de traducció. Però els socialistes admeten que, en paral·lel, s’està treballant en un escenari que veuen més assequible i ràpid d’aplicar en el temps. No amaguen, això sí, que obtenir una majoria simple en la votació de la Mesa tampoc és tasca fàcil. La presidenta, Roberta Metsola, forma part del grup dels populars i això ja és, per si mateix, un fre perquè aquest meló s’afronti amb pressa. I dels 14 vicepresidents, cinc són socialistes. Donen per fet el suport de la representant del Grup dels Verds i el del Grup de l’Esquerra, però falta un vot –en necessiten vuit per ser majoria– i la resta de vicepresidents són populars, conservadors o liberals i s’hi han posicionat, per ara, en contra. El que busquen és que almenys un d’ells s’abstingui, suficient per tenir més ‘sís’ que ‘nos’. Però no per difícil, asseguren, desistiran en el seu intent. De fet, es tracta d’una via que defensen que pot transitar en paral·lel a la de l’oficialitat perquè aquesta pot trigar a aplicar-se. En el cas de l’irlandès, l’última que va obtenir aquest rang, van ser sis anys. Així, consideren que, fins i tot en el cas d’arribar a l’oficialitat, la situació transitòria fins al seu total desplegament podria ser que el català es parli ja en les intervencions en els plens. Setè comissari en set anys El com avança la interlocució amb els partits independentistes per a la investidura de Sánchez és el tema que més interès suscita entre els mandataris europeus que s’han citat amb Illa, que també s’ha reunit amb el comissari de mercat interior, Thierry Breton. És el setè dirigent d’aquest nivell amb el que ha interlocutat en els últims dos anys dins de la seva agenda perquè Catalunya «recuperi» presència en les institucions europees; amb ell ha abordat qüestions com els fons europeus i l’impuls de la indústria catalana a sobre de la taula. El Parlament Europeu és un formiguer de dirigents aquests dies perquè entre el 9 i el 12 d’octubre s’està celebrant la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats. De fet, la maratoniana agenda d’Illa ha inclòs una reunió amb el president del Comitè de les Regions, Vasco Cordeiro, amb qui Aragonès no s’ha reunit encara. El líder del PSC s’ha creuat per sorpresa amb l’exministre del PP i eurodiputat José Manuel García-Margallo. «¿Què, com ho porteu?», li ha preguntat informalment amb referència als contactes per a la investidura. «Feina discreta i ofici polític», recepta Illa cada vegada que se li pregunta per com avança la interlocució.

Els socialistes pressionen perquè el català s’utilitzi al Parlament Europeu mentre no sigui oficial

Salvador Illa rebutja l’acord de claredat: «No estem per la ruptura»

Els assessors d’Aragonès per a l’acord de claredat plantegen cinc fórmules de referèndum

¿Què es pot fer ara en català a la Unió Europea?

El més llegit