Fa un any, el president Pere Aragonès i tota ERC assistien atònits a la sortida de Junts del Palau de la Generalitat. Una decisió presa per les bases postconvergents contra la voluntat de la majoria dels seus consellers malgrat l’enuig que va provocar la destitució del llavors vicepresident Jordi Puigneró. La relació entre els dos partits va implosionar i va començar el tortuós viatge d’un Govern monocolor que ha estat sotmès des d’aleshores al flagell d’una oposició que es rabeja al Parlament amb la seva minoria, com també es va posar de manifest la setmana passada en el debat de política general. Aragonès va aconseguir, no obstant, aprovar els pressupostos del 2023 de la mà del PSC i dels Comuns aprofitant que el vot republicà cotitzava a l’alça per als comptes al Congrés i a l’Ajuntament de Barcelona. Ara ho tornarà a intentar amb els del 2024, conscient que serien el seu principal bitllet per garantir-se que esgota el seu mandat fins al febrer del 2025, però també que la competència entre partits, ja per si mateix afilada, no farà més que anar in crescendo amb el final de la legislatura en l’horitzó. Les carpetes pendents a la Cambra catalana en donaran compte.