Dues figures retòriques preparen les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez, l’el·lipsi i la hipèrbole, mentre una tercera escalfa a la banda, el circumloqui. En hipèrboles, en qui llança l’exabrupte més exagerat, competeixen les dretes amb la vella guàrdia del PSOE i l’últim a pujar al carro ha sigut Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Però a el·lipsi, a l’omissió intencionada d’una paraula per suscitar determinats efectes en el receptor, ningú guanya al president del Govern en funcions, i ja oficialment candidat a la reelecció. Les paraules són crucials en tot acord polític, pel que diuen, per la manera en què ho diuen i, sobretot, pel que no diuen i cal llegir entre línies. Tot apunta que ens encaminem cap a un pacte d’orfebreria semàntica en què la terminologia serà determinant per alinear la mitja dotzena de partits dels quals ara depèn la investidura... i tota la legislatura.