Junts assumeix que l’amnistia no estarà aprovada abans de la investidura i exigeix compensacions

Quan el 5 de setembre, a Brussel·les, l’expresident Carles Puigdemont va exposar les seves condicions per votar a favor de la investidura del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, i iniciar una negociació, va afirmar: «Són condicions que s’han de poder complir abans que s’esgoti el termini legal per convocar noves eleccions». Entre aquestes condicions prèvies –en el que Junts per Catalunya ha definit com a ‘cobrar per endavant’ –hi havia la llei d’amnistia. JxCat va fer arribar fa setmanes al PSOE un calendari per aprovar aquesta norma abans de la investidura de Sánchez perquè el partit estava convençut que, després de la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo, hi havia temps material per tramitar la llei, portar-la al Senat (on el PP té majoria i, probablement, la desnaturalitzaria) i tornar a ratificar-la al Congrés abans de la reelecció de Sánchez. Però el PSOE, tal com va publicar EL PERIÓDICO, també va fer arribar a JxCat les seves raons per no emprendre aquest camí de manera tan ràpida. Són, bàsicament, dues: que no es podria justificar políticament aquesta urgència, atesa la complexitat de la llei, i que si s’aprova, Junts podria evitar donar suport a Sánchez en l’últim minut abans de la investidura. El partit de Puigdemont ha al·legat just el mateix en sentit invers: la por que el PSOE aconsegueixi la investidura i després s’oblidi de fer efectiva la llei al Congrés o, fins i tot, que alguns diputats socialistes no la votin. Les dues posicions són fruit de la desconfiança i de l’enorme distància que separa les dues formacions polítiques ara com ara. Així doncs, la pilota és ara a la teulada de Junts, que assumeix ja que, en aquesta matèria, no podrà ‘cobrar per endavant’. Fonts del partit admeten que no s’estriparà la baralla ni es frustraran les negociacions, malgrat que no hagin aconseguit el seu objectiu en aquest aspecte. Això sí, els postconvergents consideren que l’única manera d’avançar és compensant aquest «incompliment» del que va reclamar Puigdemont. ¿Com? Fonamentalment, afrontant les altres carpetes clau per a l’expresident. Una d’aquestes, simbòlica però de gran càrrega política, és el reconeixement de l’independentisme com a interlocutor vàlid i legítim. La recent decisió del Ministeri de l’Interior de reclamar a l’Europol que no vinculi l’independentisme basc i català amb el terrorisme va en aquesta línia. A partir d’aquí, altres mesures en termes de política de seguretat –per a l’anomenada ‘descriminalització’ del procés independentista– o de simbologia podrien servir, apunten a Junts, per equilibrar la balança. A més de l’amnistia, fonts del partit recorden que per plantejar-se el vot a Sánchez hi ha d’haver un compromís per l’oficialitat del català a la Unió Europea i l’acceptació d’una mediació en la negociació que s’obri al llarg de la pròxima legislatura. Junts mostra cert optimisme respecte al reconeixement de la llengua catalana en les institucions comunitàries i tampoc veu insalvable l’escull de la mediació, que vol que sigui de caràcter internacional. Les converses es mantenen en una absoluta discreció entre les dues parts i, en el cas de la formació independentista, sota la batuta de Puigdemont i d’un nucli reduït del partit, els integrants del qual tampoc coneixen la totalitat del paquet negociador. Tot amb un doble objectiu: cohesionar l’organització mitjançant una absència de missatges públics que puguin generar cacofonia, i mostrar fermesa i determinació davant el PSOE.

Junts assumeix que l’amnistia no estarà aprovada abans de la investidura i exigeix compensacions

MULTIMÈDIA | ¿Investidura o eleccions? L’opinió dels articulistes d’EL PERIÓDICO

El més llegit