«El referèndum ja el vam fer, és vàlid i no fa falta tornar-lo a fer. Teníem legitimitat per materialitzar la independència de Catalunya. Havíem trobat la fórmula de la victòria. Tot el que es s’allunyi d’aquesta fórmula i aquesta legitimitat, ens debilita i allunya de l’horitzó». Són paraules de l’expresident Carles Puigdemont fa exactament un any, en el cinquè aniversari del referèndum de l’1-O. ¿Quina és la fórmula de la victòria, en termes ‘puigdemontistes’? «El desbordament democràtic permanent». I per si queda poc clar, llegint al mateix Puigdemont, al seu llibre ‘Reunim-nos’, diu: «No hi haurà cap diàleg ni cap negociació sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya». La pregunta del milió, per tant, és: ¿Què ha fet passar Junts d’aquesta retòrica a negociar la investidura del socialista Pedro Sánchez? El trànsit d’ERC en aquests sis anys, d’exigir la declaració d’independència a enarborar la bandera del diàleg, és ja conegut i es va esdevenir molt abans. Junts estrena canvi de rumb, tot i que ho negui. El partit de Puigdemont i el d’Oriol Junqueras es retroben en el pragmatisme sis anys després de l’1-O.