«La millor manera de defensar la Constitució és posar fre a qualsevol ruptura unilateral», va dir després d’aplicar-se l’article 155 amb el suport del PSOE l’octubre del 2017. «Seré coherent amb la política de normalització a Catalunya, i ja estic dient molt», va deixar caure el 20 de setembre. Entre les dues afirmacions de Pedro Sánchez hi ha un bon tros temporal i polític. Sis anys en què s’ha passat de l’entrada a la presó dels líders del procés amb una Moncloa sota la batuta del PP a la negociació d’una mena d’amnistia amb un PSOE que busca donar continuïtat al seu mandat a un poder que va recuperar en la moció de censura del 2018 i que ara brega per mantenir. La desjudicialització s’ha obert pas a cop de necessitat aritmètica per a la governabilitat, així com del canvi d’estratègia d’un independentisme assetjat pels tribunals. Fins al punt que, ara, amb el fracàs ja consumat de la investidura d’Alberto Núñez Feijóo, el PSOE i els partits independentistes entren en una nova dimensió desconeguda amb l’exoneració de les causes judicials a l’epicentre.