¿Com afectaria una amnistia a les demandes del procés davant el TEDH?

Tant els condemnats pel procés com els que van fugir de la justícia espanyola han fixat des del primer minut la mirada en els jutges europeus. En concret, en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com a principal garant davant les vulneracions que al·leguen haver patit durant la tramitació de la causa i el judici pel referèndum de l’1-O. Just quan el tribunal amb seu a Estrasburg ha donat de termini fins al gener a Espanya per respondre les demandes interposades pels nou condemnats a penes de presó, la promulgació d’una llei d’amnistia per aconseguir el suport d’ERC i Junts a la investidura de Pedro Sánchez s’augura més que pròxima. Les seves esperances d’obtenir una reparació a Europa s’han anat incrementant segons han transcorregut els mesos, ja que esperen que tot l’esdevingut sigui tingut en compte. D’un processament per rebel·lió i sedició, el Suprem es va inclinar pel segon delicte i va imposar penes de fins a 13 anys de presó, que després van ser indultades pel Govern socialista. Per alleujar la inhabilitació, que encara continuen complint, l’Executiu va pactar amb ERC una reforma penal que va suposar la derogació de la sedició, tot i que no van aconseguir que es rebaixés la pena imposada en aquesta sentència, perquè la malversació comesa es continua considerant la més greu prevista en el Codi Penal. Els efectes Com una espècie de colofó d’aquest recorregut judicial i polític arriba la negociació d’una llei d’amnistia entre el PSOE i els independentistes, els vots dels quals al Congrés són indispensables per a la reelecció de Sánchez com a president del Govern. L’efecte immediat d’una llei d’aquestes característiques serà l’arxivament de totes les causes obertes a Espanya que es trobin incloses en els supòsits amnistiats. Això amb independència que els jutges del Suprem o dels tribunals catalans amb procediments puguin dubtar de la seva constitucionalitat i elevin una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o una de prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Cap de les dues vies suposa la paralització de l’arxivament, si la causa sota la seva competència entra dins dels supòsits inclosos en la llei que promulgui el Congrés. El que passarà en les causes espanyoles en el cas que l’amnistia es materialitzi és similar al que va passar amb la reforma penal pactada entre el Govern i ERC, per la qual es va derogar la sedició i es va modificar la malversació. El Suprem va revisar la sentència que va dictar l’octubre del 2019 i va substituir la sedició per una mera desobediència. No obstant, va considerar que la seva condemna per malversació no es veia afectada pel canvi legal que s’havia fet, perquè continuava dins de la modalitat més greu dels casos de desviació de diners públics. Tampoc va servir per a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ni per a l’exconseller Toni Comín, que si venen a Espanya ingressaran en presó preventiva, a diferència del que ha passat amb Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Anna Gabriel. Arma de doble tall En un bon exemple de vendre la pell de l’os abans de caçar-lo hi ha qui ja s’ha mostrat en contra de l’amnistia per considerar-la «una arma de doble tall», que «pot ser una trampa». L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha mostrat en contra d’un perdó general. El seu llavors president i després dirigent de Junts, Jordi Sànchez, va ser condemnat a nou anys de presó per sedició, delicte que amb la reforma es va transformar en un de desordres públics i el Suprem va declarar extingida la inhabilitació que encara complia. En un comunicat l’ANC ha advertit: «Si només serveix perquè Espanya demostri davant el TEDH que la via interna de reparació dels drets vulnerats s’està activant, serà una trampa que pot propiciar que la causa en els tribunals internacionals acabi decaient. Si això passa, s’estarà blanquejant tota la repressió que ha fet tots aquests anys l’Estat espanyol, sense avançar cap a l’objectiu nacional d’arribar a la independència». Deixant al marge la interpretació que fa l’ANC d’un hipotètic arxivament en el tribunal d’Estrasburg, el seu temor al tancament de les demandes està justificat, perquè l’article 37 del Conveni Europeu de Drets Humans preveu l’arxivament de les demandes quan «les circumstàncies permetin comprovar: que el demandant ja no està disposat a mantenir-la; que el litigi ja hagi sigut resolt; o que, per qualsevol altre motiu verificat pel tribunal, ja no estigui justificada la continuació de l’examen de la demanda». No obstant, a continuació afegeix una previsió: «El tribunal prosseguirà l’examen de la demanda si així ho exigeix el respecte dels drets humans garantits pel Conveni i els seus Protocols». El reglament del mateix TEDH es remet a l’article 37 del conveni per preveure l’arxivament d’una demanda «si les parts (...) afectades per l’assumpte accepten el desistiment» o hi ha un acord amistós entre elles. A més, en aquest cas, l’admissió formal a tràmit de les demandes del procés no es farà fins a estudiar les al·legacions per a les que Espanya té fins al 12 de gener per pronunciar-se, perquè de moment només s’ha compromès a estudiar els arguments de les dues parts per pronunciar-se. El tribunal europeu es deixa, a més, una porta oberta per «acordar la reobertura del procediment d’una demanda que hagi sigut arxivada en virtut de l’article 37 del Conveni, si considera que circumstàncies excepcionals ho justifiquen».

¿Com afectaria una amnistia a les demandes del procés davant el TEDH?

El TEDH revisarà les condemnes del procés i dona de termini a Espanya fins al gener per al·legar

¿Qui pot beneficiar-se de l’amnistia que el Govern negocia amb Junts i ERC?

El més llegit