La possibilitat d’utilitzar el català, l’eusquera i el gallec a les institucions de la Unió Europea és en el dia d’avui limitada. Se circumscriu a la correspondència dels ciutadans amb les institucions europees, a unes quantes intervencions orals al Consell –que reuneix els estats membres tot i que en les reunions hi participen en ocasions consellers autonòmics– i el Comitè de les regions –l’òrgan en el qual hi ha representats els ens locals i regionals– sempre que se sol·liciti amb un termini d’antelació «raonable» i condicionada a l’existència dels mitjans d’interpretació necessaris, així com a la publicació d’alguns textos legals.