¿Hi ha espai electoral a Catalunya per a la llista independentista que vol impulsar l’ANC?

Una de les característiques de les Diades del procés és la pressió que exerceix l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) perquè el Govern dobli l’aposta independentista. En aquest últim Onze de Setembre, l’envit que ha enarborat l’entitat és l’anomenada «llista cívica», la nova candidatura independentista que fingeix promoure de cara a les pròximes eleccions catalanes com a alternativa a l’estratègia de negociació amb l’Estat que mantenen ara ERC i Junts. El futur d’aquesta proposta dependrà encara de molts factors, entre ells el mateix desenllaç de la investidura, però posa sobre la taula la incògnita de si queda espai electoral a Catalunya perquè triomfi una nova opció independentista. La resposta no és senzilla perquè si alguna cosa caracteritza el tauler polític català, com l’espanyol, és la volatilitat. Les tendències de vot canvien molt en funció de la conjuntura política i de la convocatòria electoral, com ho demostren les diferències de vot entre les municipals i les generals malgrat celebrar-se amb tot just dos mesos de distància. Però en totes dues es va constatar una important desmobilització de l’independentisme que va facilitar el doblet de victòries del PSC. En els comicis autonòmics, el vot secessionista està més activat, tot i que en les eleccions del 2021 (amb rècord d’abstenció) ja hi va haver 620.487 paperetes sobiranistes menys que el 2017 (amb rècord de participació). Per preveure què pot passar si l’ANC impulsa una quarta llista independentista podem recórrer a dues pistes: els resultats d’anteriors comicis i els transvasaments de vot procedents d’ERC, Junts i la CUP. En les últimes eleccions es van quedar fora del Parlament 92.809 vots que van sumar quatre candidatures secessionistes: PDECat (77.229), Primàries per la Independència (6.017), Front Nacional de Catalunya (5.003) i Partit Nacionalista de Catalunya (4.560). És a dir, la major part d’aquests suports van anar a parar a un partit que rebutja les vies unilaterals i s’alinea amb el pragmatisme, cosa que significa que Junts i la CUP van capitalitzar els vots de l’independentisme més unilateralista. En els comicis del 2017, els que es van convocar des de la Moncloa després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, ERC, JxCat i CUP es van repartir tot el pastís independentista (2.079.340 vots). Dos anys abans, en les eleccions de Junts pel Sí, la coalició entre CDC i ERC, es van quedar sense representació els 103.293 vots que va obtenir Unió Democràtica, un altre partit que es desmarcava de l’unilateralisme. És a dir, tant el 2015 com el 2021 es va consignar una bossa d’aproximadament 100.000 paperetes independentistes que no ‘van entrar’ al Parlament, però també que la porció més important d’aquests votants van recolzar opcions allunyades de les tesis de l’ANC. El gran calador de l’Assemblea poden ser els votants descontents d’Esquerra, JxCat i la CUP que a les cites electorals s’han quedat a casa. En els comicis més recents, les generals del juliol, l’independentisme va perdre 697.744 sufragis. Ara bé, no tots van optar per l’abstenció. De fet, més de la meitat van migrar cap a formacions no sobiranistes, com el PSC i Sumar, per tant tampoc podrien considerar-se votants potencials d’una hipotètica llista auspiciada per l’ANC. El director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, Jordi Muñoz, va elaborar una estimació de les transferències de vot que concloïa que 303.039 votants d’ERC, Junts i CUP no van participar en les generals. Complementàriament a l'article del @tonirodon al @diariARA, penjo la meva estimació de les transferències de vot entre 2019 i 2023 a Catalunya (els resultats son molt semblants). Hi ha coses força interessants pic.twitter.com/19NOyCXwCz — Jordi Muñoz (@jordimunozm) 26 de julio de 2023 Això significa que 394.705 electors independentistes van canviar de papereta entre les generals del 2019 i les del 2023, però el transvasament de vots dins del bloc secessionista, una font de què sí que podria nodrir-se l’Assemblea, va ser de 143.669 paperetes, sempre segons l’estimació esmentada. El principal beneficiat del declivi sobiranista va ser el PSC, que va pescar 214.104 vots procedents de republicans, postconvergents i anticapitalistes. En el cas de Sumar, la transferència des d’aquests caladors va ser de 123.727 sufragis. L’, del juliol passat, reflectia clarament aquest vot dual entre catalanes i generals, però consignava que en unes autonòmiques es produirien moltes menys fugues del bloc independentista al no independentista, i que predominarien els canvis de papereta dins del mateix sobiranisme.

El més llegit