El Govern espanyol conclou que la «descafeïnada» Diada «treu força» a Junts per negociar la investidura

L’ambient dilluns als carrers de Barcelona, amb una manifestació de la Diada menys freqüentada que altres anys i marcada per la divisió en l’independentisme, no va ser «cap sorpresa» per al Govern central. Fa temps que el PSOE defensa que el seu full de ruta davant la crisi territorial, basada en la distensió i el diàleg, lluny d’alimentar ERC i Junts com sosté el PP, està desinflant les seves expectatives. Es va veure en les eleccions catalanes del 2021, quan els socialistes catalans van ser el partit més votat, tot i que no van poder governar. Es va veure en els comicis generals del 23 de juliol, en els quals el PSC va aconseguir més suports que la suma de totes les formacions sobiranistes. I es va tornar a veure, segons els col·laboradors de Pedro Sánchez, aquest Onze de Setembre «descafeïnat», que coincideix amb les negociacions d’investidura, davant les quals tant republicans com postconvergents necessiten mostrar la seva empenta. «No ho han aconseguit», afirmen a la Moncloa. Segons les dades de la Guàrdia Urbana, hi va haver 115.000 participants, molt lluny de les grans mobilitzacions d’anys anteriors, a excepció dels marcats per la pandèmia del coronavirus. Els socialistes ja comptaven amb una «punxada» d’aquest tipus. Però tot i que no suposés cap sorpresa, la manifestació sí que va produir alleujament en l’entorn del president en funcions. Ara, després de la Diada, quan arriba el moment de la veritat i Junts (molt més reticent a l’entesa que ERC) ha de decidir si vol repetir eleccions o arribar a un pacte amb el PSOE a canvi del seu suport a la reelecció de Sánchez, el partit de Carles Puigdemont, expliquen en l’entorn del líder socialista, té «menys força» que abans. L’estat d’ànim Els negociadors socialistes continuen sense tenir del tot clar com acabarà aquest procés. Són optimistes: Junts ja ha plasmat la seva disposició a negociar, com es va veure amb l’elecció de Francina Armengol al capdavant del Congrés dels Diputats, i Sánchez ha donat mostres d’estar disposat a explorar una carpetada judicial del procés, es digui o no amnistia. Alhora, insisteixen que tot depèn d’una persona, Puigdemont, amb el qual les relacions, en un i altre sentit, estan marcades per la desconfiança. Però la modesta afluència de la manifestació de l’Onze de Setembre contribueix a alimentar les seves expectatives. Segons l’opinió del PSOE, ve a reforçar la idea amb què també, més enllà de les contrapartides, treballen per convèncer l’expresident de la Generalitat: a Junts, que va obtenir set escons i va ser cinquena força en vots a Catalunya fa una mica més de mes i mig, no li convé tornar a passar per les urnes. L’argument també serveix als socialistes per defensar-se de les contínues acusacions sobre una suposada ruptura d’Espanya que li arriben del PP i la vella guàrdia del PSOE, amb Felipe González i Alfonso Guerra al capdavant. Els indults als líders del procés, la taula de diàleg amb la Generalitat, la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació, expliquen els col·laboradors de Sánchez, no han enfortit l’independentisme. Ben al contrari. Ara es troba més feble. Les consultes d’autodeterminació i la declaració unilateral d’independència van tenir lloc amb el PP a l’Executiu central. No amb el PSOE. «L’ambient en aquesta Diada es correspon amb una baixada de l’acceptació dels plantejaments independentistes, un fet que també mostren les urnes –argumenten a la Moncloa–. Estan perdent suport i nosaltres farem que el continuïn perdent, gràcies a la política i el diàleg. Els nivells més alts de suport a l’independentisme sempre han sigut quan hi ha hagut confrontació». L’extradició de Puigdemont Tot i així, els socialistes són conscients que trepitgen un terreny delicat. Eviten carregar en públic contra Junts. Ja no diuen, com asseguraven fins als recents comicis generals, que l’amnistia és impossible per «inconstitucional». També eviten defensar que Puigdemont, a qui el Tribunal Suprem reclama pel referèndum de l’1-O, hagi de ser extradit, com es va comprometre Sánchez el novembre del 2019. Preguntada directament per si continuaven defensant que l’expresident reti comptes davant la Justícia, la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, va contestar aquest dimarts després del Consell de Ministres: «Màxim respecte als tribunals. Al Govern espanyol li correspon fer política. Sobre això hem basat la nostra acció: la resolució dels conflictes polítics des de la política. Ha sigut positiu per a la convivència a Catalunya i ha sigut ratificat per la ciutadania a les urnes». Igual com en moltes altres ocasions durant les últimes setmanes, Rodríguez va evitar concretar res sobre la negociació amb Junts, escudant-se que de moment qui té l’encàrrec del Rei per intentar arribar a la Moncloa és Alberto Núñez Feijóo, que a finals de setembre collirà el ‘no’ del Congrés dels Diputats. «És d’aquesta investidura de què s’ha de parlar ara –va dir la ministra de Política Territorial–. La voluntat del president del Govern és presentar-se després del fracàs de Feijóo. Llavors parlarem del nostre camí i el nostre projecte, que sí o sí passa pel marc constitucional i el diàleg».

El Govern espanyol conclou que la «descafeïnada» Diada «treu força» a Junts per negociar la investidura

El Govern central diu «colpista» a Aznar per la seva andanada contra l’amnistia

L’ANC exigeix «independència o eleccions» i anuncia que es presentarà a les pròximes catalanes

Amnistia: la vella guàrdia del PSOE fracassa en el seu intent de frenar la negociació amb Junts

El més llegit