Amnistia: la vella guàrdia del PSOE fracassa en el seu intent de frenar la negociació amb Junts

El pròxim 20 de setembre, a dos quarts de vuit de la tarda a l’Ateneo de Madrid, es presentarà el llibre ‘La Rosa y las Espinas’. El seu autor és Alfonso Guerra. Però tan important o més és qui exercirà de moderador en aquesta convocatòria: Felipe González. Després d’haver compartit el poder al Govern i el PSOE durant els 80 i 90, González i Guerra no tenen la millor de les relacions. En els últims temps, però, van de bracet en el seu intent de frenar Pedro Sánchez a l’hora de pactar l’amnistia, o una mesura d’efectes similars sobre el procés, amb Junts de Catalunya. L’expresident i l’exvicepresident del Govern, que es van mantenir completament aliens a la campanya del PSOE a les eleccions generals, del 23 de juliol, sense demanar el vot ni atacar el PP i Vox, s’han coordinat aquesta setmana per carregar amb moltíssima duresa contra la negociació amb Carles Puigdemont. González va acudir dimarts a Onda Cero. Va defensar que l’amnistia «no hi cap a la Constitució», va alertar que «els fonaments de la nostra democràcia i convivència estan sent atacats» i va revelar que el 23 de juliol «li va costar» triar la papereta del PSOE. Guerra va fer una cosa semblant dos dies després a la Cope. «Aquesta amnistia és la condemna de la Transició. Demano que no la facin perquè és molt greu», va dir. González i Guerra fa anys que estan fora de la primera línia política, i insisteixen que parlen a títol personal, però les seves paraules continuen tenint pes. El curiós és que ara mateix semblen exercir més influència en la dreta que en l’esquerra, segons la direcció del PSOE. Per això els col·laboradors de Sánchez asseguren estar tranquils. Les crítiques dels principals integrants de l’anomenada «vella guàrdia», a les que divendres es va sumar l’exsecretari general Joaquín Almunia, no els faran canviar de rumb, expliquen. L’advertència de García-Page La negociació amb Junts, igual com amb ERC, el PNB, Bildu i el BNG, continua. L’última prova es va plasmar dimecres passat, amb el registre de la reforma per permetre l’ús del català, l’eusquera i el gallec al Congrés dels Diputats. Tot i que l’optimisme cotitza a l’alça entre els socialistes, continuen sense tenir clar si hi haurà investidura. Però si finalment fracassa la reelecció de Sánchez, després de l’intent estèril d’Alberto Núñez Feijóo d’arribar a la Moncloa a finals de setembre, no serà pels retrets de González i Guerra. «Els que estan quedant malament són Felipe i Alfonso, que s’han muntat una roda d’entrevistes en mitjans de la dreta i la ultradreta. Amb la resta del partit, cap problema», expliquen a la cúpula del PSOE. «Ni tan sols amb Emiliano García-Page», continuen. El president de Castella-la Manxa va dir dilluns, també a Onda Cero, que l’amnistia no tenia «base moral». Page sempre ha vist amb mals ulls les picades d’ullet del Govern a l’independentisme català (dels indults a la derogació de la sedició), però ara, a diferència de fa uns mesos, està pràcticament sol en la primera línia del PSOE. Paradoxalment, la debacle patida pels socialistes en les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig contribueix que el partit estigui més tranquil en aquesta nova etapa. Aquells comicis van desallotjar de les institucions mandataris autonòmics tan crítics amb Sánchez com l’aragonès Javier Lambán. Sense comptar Page, la xifra de presidents autonòmics crítics amb el secretari general és zero. La resta de federacions socialistes, consultades per a aquesta crònica, asseguren tenir confiança en la negociació amb Junts. «A diferència d’altres moments, Page aquesta vegada no serà agressiu», anticipen en la direcció del PSOE. Fonts pròximes al president castellanomanxec eviten entrar en aquestes «interpretacions». Es limiten a remarcar que ell «ha dit el mateix sobre l’amnistia que més de la meitat del Govern en la legislatura passada». Tenen raó. El mateix Sánchez, per exemple, va dir el novembre de l’any passat a La Sexta: «Sens dubte, el Govern no acceptarà l’amnistia. No entra a la Constitució». Ara, en canvi, es remet al Tribunal Constitucional, al·legant que ell no és qui per entrar en si aquesta polèmica iniciativa casaria o no amb la Carta Magna. La necessitat de pactar amb Junts ha provocat canvis dràstics i ràpids en el PSOE, que des de fa setmanes explora fórmules per despenalitzar el procés i atraure Puigdemont, a qui el Tribunal Suprem reclama per sotmetre’l a judici pel referèndum de l’1-O. Però el partit, o almenys la immensa majoria dels seus alts càrrecs, ha assumit aquesta nova etapa. I les bases socialistes no seran cridades a beneir o rebutjar l’entesa amb Junts, si és que s’arriba a firmar. L’únic acord que serà sotmès a consulta de la militància, expliquen en la direcció del PSOE, serà el de govern amb Sumar, la formació de Yolanda Díaz, amb la qual es vol repetir coalició. Els hipotètics pactes amb els postconvergents, ERC, Bildu, el PNB i el BNG passaran, a tot estirar, pel filtre del Comitè Federal, un organisme on el control de Sánchez és absolut. «Després de la investidura, Pedro es convertirà en un secretari general totpoderós», acaben a la cúpula socialista. De fet, ja ho és.

Amnistia: la vella guàrdia del PSOE fracassa en el seu intent de frenar la negociació amb Junts

Page critica les negociacions de Sánchez amb Junts i diu que acordar una amnistia «no té base moral»

Felipe González carrega contra l’amnistia i la majoria que busca Sánchez per governar

El PSOE esgrimeix el «mandat de les urnes» per minimitzar les crítiques internes sobre l’amnistia

El més llegit