José Montilla: «De vegades sembla que González i Guerra surtin en auxili del PP»

L’expresident de la Generalitat José Montilla (Iznájar, 1955) s’està convertint en una de les veus del socialisme que amb més rotunditat defensen en públic la necessitat de fer passos jurídics per «girar full» dels episodis del 2017. L’amnistia és el que és ara sobre la taula. ¿Per què el que semblava impossible abans de les eleccions ara no ho sembla? La política és l’art del possible, ho va dir François Mitterrand, i també depèn d’una cosa essencial, que és la correlació de forces. I no estic parlant de l’amnistia. L’amnistia és una fórmula. Ja veurem si és aquesta o una altra de semblant. El que sí que detecto és que hi ha voluntat de trobar alguna fórmula que permeti tancar una carpeta, girar full. Sembla que hi ha voluntat dels actors que ho poden fer possible, cada un defensant els seus interessos, per descomptat. Amb renúncies de tots, però també mantenint posicions. No és una batalla en la qual hi pugui haver guanyadors i perdedors. Ha de guanyar la convivència. Llavors és el resultat electoral el que està empenyent els actors. Això passa sempre que hi ha eleccions. És després que parlen els ciutadans que els elegits han de mirar de vehicular aquesta voluntat popular en fórmules que permetin no només representar-les, sinó també articular maneres de governar. L’última vegada que el vam entrevistar a EL PERIÓDICO s’estava negociant la reforma de la sedició. Va dir llavors que els independentistes haurien de reconèixer els seus errors de l’any 2017. ¿Ho pensa encara? Qui comet errors normalment és reticent a reconèixer-los, perquè creu que això té un cost davant la seva parròquia. L’important no és tant el que es diu, sinó el que es fa. I sobre això, crec que hi ha hagut un canvi entre les posicions que tothom mantenia només fa unes setmanes, amb vistes d’un bé general. El problema no és només aconseguir una investidura, perquè n’hi haurà una d’una manera o d’una altra, repetint eleccions o sense repetir-les. El problema és que hi hagi una investidura en funció també d’unes propostes d’un govern que faci possible que s’avanci en la convivència i que s’avanci la resolució dels problemes. I es comença a iniciar un procés que pot portar allà. De fet, no s’ha iniciat encara, perquè no oblidem que la investidura que en aquests moments està encarregada és la de Núñez Feijóo, no la de Pedro Sánchez. L’altra vindrà després. Tornant a l’amnistia, ¿el Govern central hauria d’exigir als independentistes garanties que no tornaran a fer-ho? El que seria lògic és que aquells que es van equivocar i saben que es van equivocar ho reconeguessin. Si repasséssim l’hemeroteca de les coses que han dit... Els que havien de ser-hi només 18 mesos, els que deien que la independència era a la cantonada, que les empreses no només no se n’anirien, sinó que en vindrien més. Crec que molts electors agraeixen una mica que se’ls digui la veritat. I no passa res per reconèixer que t’has equivocat. Desgraciadament, en política això és molt poc habitual. I si ho reconeixes, tampoc fa falta que diguis ‘mea culpa, no ho tornaré a fer’. Ja s’entén, que no ho tornaràs a fer. N’hi ha alguns que diuen que ho tornaran a fer, però la majoria no ho diu, perquè saben que no ho tornaran a fer i que no ho podran tornar a fer. L’important és com s’avança en la resolució del problema. El que seria lògic és que aquells que es van equivocar el 2017 ho reconeguessin I per resoldre el problema primer hi va haver indults, després reforma de la sedició, ara sembla que s’acosta l’amnistia... Bé, alguns ho donen per fet, però jo no he vist cap projecte de llei, ni crec que sigui un procés fàcil. Els que coneixem una mica el funcionament de l’Estat sabem que això no és gens fàcil, que ningú s’equivoqui. Es tracta de trobar una solució jurídica que permeti tancar una carpeta, la de la gent que té judicis per davant, dels que són fora, dels que tenen pendents coses que poden afectar el seu patrimoni. No s’han de donar les coses per fetes. Som en un Estat de dret i l’executiu té uns poders; el legislatiu, uns altres, i el poder judicial, que és allà, uns altres. Les coses són fàcils en règims on no hi ha Estat de dret. Si no, les coses són complexes i requereixen esforços de tothom, d’explicació i després respectar l’ordenament jurídic, la Constitució, els rols de cada un dels poders de l’Estat. ¿Ajudaria que s’esquivés, que es deixés de banda, el terme ‘amnistia’? No sé si això és important o no, no soc un expert constitucionalista. El que dic és que no podem caure en el missatge simple, que pot de vegades afegir dificultats. El que és important és veure com es troba una solució que sigui dins de l’Estat de dret i que permeti superar aquesta etapa. ¿Què diria als que pensen que si primer venen uns indults, després la reforma de la sedició i ara és possible que vingui l’amnistia, després pot venir el referèndum? Doncs entre altres coses que, si hi ha dubtes sobre si l’amnistia és possible dins de la Constitució, un referèndum d’autodeterminació és clarament impossible que tingui encaix constitucional. I que alguns que no som independentistes i estem a favor de trobar una solució que permeti que els que han marxat puguin tornar i els que poden entrar a la presó no hi hagin d’entrar, o que ningú temi per coses que afecten el seu patrimoni familiar, no estaríem a favor de cap manera d’un referèndum que possibilités la independència i el desmembrament d’Espanya. Jo em sento català, però també espanyol i europeu. És clarament impossible que un referèndum d’autodeterminació tingui encaix constitucional ¿Què li va semblarla intervenció de Puigdemont a Brussel·les? Ell fa el seu paper. Hem de ser respectuosos i comprensius, que no vol dir còmplices, amb les posicions de cada un. Això és una partida que només acaba de començar. Però, en fi, sortirà bé si tothom és conscient que es mourà de les seves posicions. ¿Creu en tot cas que aquesta intervenció acosta la investidura de Pedro Sánchez? Si anem a unes setmanes enrere, a la campanya electoral, la posició de Junts era que ells bloquejarien, que no pactarien res. I és una evidència que s’han mogut. Crec que cal ser optimistes. No dic ser il·lusos: ser optimistes respecte que és possible trobar una sortida a la situació, que la majoria dels catalans i els espanyols no volen que hi hagi un Govern del PP i de Vox. ¿Entén vostè les reticències d’alguns líders socialistes de pes, com Felipe González i Alfonso Guerra, respecte a negociar una amnistia? Aquestes persones tenen pes pel que van significar, no perquè tinguin responsabilitats polítiques, i tenen dret de donar les seves opinions. No ho nego. Però m’hauria agradat més que donessin les seves opinions sempre, no només en determinats moments en què sembla que surtin en auxili del Partit Popular. Quan hi ha un PP que ha pactat clarament amb Vox, ha bloquejat la renovació del poder judicial, que està mirant de trobar trànsfugues... A mi em sorprèn que hi hagi algunes veus socialistes que no condemnin aquesta actitud amb la mateixa contundència amb què parlen d’altres coses. Així de clar. Estaria bé que els que vam ser i ja no som mirem si cal donar un cop de mà als que hi ha ara. Igual que amb nosaltres, quan vam tenir responsabilitats, hi va haver molta gent que, tot i que no veiés clar el que fèiem, doncs va ajudar. ¿L’amnistia podria incloure’s en aquesta cadena de decisions, com els indults o la reforma de la sedició, que vostè creu que contribueixen a reduir el suport a l’independentisme perquè tanquen ferides? Aquestes decisions no són una mostra de debilitat, són una mostra de generositat. Ho fem perquè pensem que és bo per a Catalunya i per a Espanya. Perquè els partidaris de l’Espanya centralista, única, ens van portar on ens van portar. La culpa no va ser només d’ells, també aquí a Catalunya hi va haver qui hi va contribuir de manera decidida saltant-se l’Estat de dret i trepitjant els drets de molts catalans i dels grups parlamentaris que no formaven part de la majoria, però que representaven la meitat de la societat catalana. No ho oblidem. Recordo perfectament els plens del dia 6 i 7 de setembre del 2017. ¿Això va ajudar a fer de Catalunya un sol poble, va ajudar a avançar? Es tracta d’ajudar que això no torni a passar. I s’aconseguirà des de l’Espanya generosa, oberta, plural, tolerant. Perquè així, a més, l’independentisme més radical tindrà menys arguments. La majoria dels catalans volen convivència. Els partidaris de l’Espanya centralista ens van portar on ens van portar ¿Creu que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont s’han de poder presentar a les pròximes eleccions? No ho sé, això no ho decidiré jo. Dependrà de molts factors i, entre d’altres, de decisions d’ells mateixos. Es tracta de treballar perquè hi hagi una normalització. No és normal que en un país com el nostre hi hagi persones que tenen càrrecs electes, parlamentaris europeus, que estan vivint fora de Catalunya i d’Espanya. Treballar per la convivència i per la concòrdia ens obliga a tots: no crec que els independentistes estiguin en contra de la convivència.

José Montilla: «De vegades sembla que González i Guerra surtin en auxili del PP»

«La política és l’art del possible», diu l’expresident citant Mitterrand, tant per explicar el canvi de posició d’alguns socialistes respecte a l’amnistia com per parlar de la conveniència que «els que han marxat», com Carles Puigdemont, «puguin tornar»

El més llegit