El Congrés aprovarà la setmana vinent la contractació exprés de traductors de català, basc i gallec

Tot anirà molt ràpid. El PSOE i Sumar volen que el català, el basc i el gallec es puguin fer servir en el debat d’investidura a què se sotmetrà el 26 i 27 de setembre Alberto Núñez Feijóo, abocat al fracàs per la falta de suports. Aquest dimecres, els dos partits, juntament amb EH Bildu, ERC, el PNB i el BNG, han registrat al Congrés dels Diputats una proposta de reforma del reglament perquè les llengües cooficials s’escoltin en aquesta cita, però per aconseguir aquest objectiu també es necessita nou personal. Fonts parlamentàries avancen que la idea amb què treballen els socialistes i el partit de Yolanda Díaz passa perquè la Mesa de la Cambra baixa, on tenen majoria, aprovi la setmana que ve la contractació d’urgència d’un equip de traductors. De moment, el PSOE assegura no tenir calculat, ni tan sols de forma aproximada, quants euros pot comportar posar en pràctica aquesta iniciativa, a què es va comprometre Pedro Sánchez a canvi d’aconseguir el suport d’ERC i Junts a la candidatura de Francina Armengol per presidir el Congrés. En qualsevol cas, la reforma reglamentària es debatrà en el ple d’aquí a dues setmanes, probablement el dia 19, assenyalen les mateixes fonts. Els diputats ja podran fer servir les llengües cooficials en aquesta cita parlamentària, malgrat que encara no s’hagi aprovat la reforma del reglament, segons va avançar Sumar i van confirmar després els socialistes. Aquesta permissibilitat entronca amb el missatge que va llançar Armengol després de ser elegida presidenta del Congrés. «Vull manifestar el meu compromís amb el català, l’eusquera, el gallec i la riquesa lingüística que suposa. Vull anunciar-los que aquesta presidència permetrà l’ús d’aquestes llengües al Congrés des d’aquesta sessió constitutiva. Defensar la democràcia parlamentària, i això és el que ens correspon a tots nosaltres, és preservar i respectar la diversitat que conviu al nostre país i que les urnes han portat fins aquí», va dir el 17 d’agost. El canvi de posició Els socialistes havien rebutjat fins ara la possibilitat de fer servir idiomes diferents de l’espanyol al Congrés, una cosa que és una realitat al Senat des de fa més d’una dècada. La necessitat de comptar amb el suport d’ERC i Junts per controlar la Cambra baixa, com a primera etapa de cara a la futura investidura de Sánchez, va provocar que el PSOE canviés de posició. La proposta de reforma registrada aquest dimecres és una mostra, assenyalen en la direcció del partit, que «compleixen» el que s’ha pactat. Junts per Catalunya no la va firmar, però aquest dimarts els postconvergents es van mostrar disposats a firmar-la, informa Fidel Masreal. Fonts del partit de Carles Puigdemont van assenyalar que votaran a favor si es porten a terme tres canvis: una disposició que estableixi un termini de sis mesos per implementar l’ús del català, fixar l’ús de les llengües com un dret i no com una opció i finalment que la còpia en castellà de cada intervenció sigui opcional. El PP, mentrestant, va mostrar la seva absoluta oposició. «Soc gallec i parlo les meves dues llengües, però no concebo un Congrés amb orelleres. Si tots els polítics ens comuniquem en la llengua comuna, no procedeix que els ciutadans paguin per entendre’ns a l’hemicicle. Puigdemont i Díaz no van necessitar traductor», va tuitejar Feijóo, en al·lusió a la reunió que van mantenir l’expresident de la Generalitat i la vicepresidenta segona dimarts al Parlament Europeu. El camí de la investidura La transcendència d’aquesta iniciativa va més enllà de la qüestió purament lingüística. Suposa un pas més cap a la reelecció de Sánchez com a president del Govern, un objectiu que el líder socialista no té assegurat però que considera que cada vegada és més a prop. L’acord amb els partits catalans, bascos i gallecs, va dir Sánchez dilluns, «es pot aconseguir, s’ha d’aconseguir i s’aconseguirà». En aquest sentit, la presa de posició portada a terme dimarts per Puigdemont des de Brussel·les no ha entelat l’optimisme del PSOE. Ben al contrari. L’expresident de la Generalitat va reclamar l’amnistia com a condició perquè Junts recolzi la investidura de Sánchez, però va evitar exigir un referèndum i posar data a aquesta consulta. Els socialistes interpreten que va ser menys «confrontatiu», més «possibilista» que en altres ocasions. I que la seva no renúncia a la unilateralitat, segons les mateixes fonts, suposa sobretot un missatge dins de Junts, on hi ha divisió sobre quin rumb prendre en la investidura, i també s’explica per la constant rivalitat amb ERC. «Puigdemont està disposat a negociar. Lògicament, parteix de posicions de màxims. Tot dins la normalitat», van assenyalar els col·laboradors de Sánchez. Els contactes amb Junts continuen, igual com amb la resta de partits als que el PSOE demana el suport, com prova l’acord sobre el català, el basc i el gallec al Congrés. Però s’acceleraran després del fracàs de Feijóo.

El Congrés aprovarà la setmana vinent la contractació exprés de traductors de català, basc i gallec

El PSOE compleix amb ERC i Junts i impulsa que les llengües cooficials ja s’utilitzin en la investidura de Feijóo

Armengol permetrà el català, el basc i el gallec al Congrés

Batet renuncia al seu escó al Congrés i deixa la «primera línia de la política»

El més llegit