Junts crearà un nucli dur dins del partit per blindar la negociació amb el PSOE

Junts per Catalunya porta a terme dos processos en un. El principal, la decisiva negociació amb el PSOE de cara a la possible investidura de Pedro Sánchez. I en paral·lel, el blindatge intern de la formació política per evitar filtracions i, sobretot, unificar el discurs i curtcircuitar possibles fugues o dissonàncies, ja que JxCat agrupa sensibilitats diferents quant a l’estratègia independentista i el grau de pactisme o possibilisme a posar en pràctica a les institucions. Fruit d’aquests dos processos, l’executiva que celebrarà Junts aquest dijous serà decisiva, ja que es constituirà una comissió permanent, un nucli dur negociador per evitar cacofonies, en una trobada en què es debatrà també l’estratègia global de cara a aquest curs polític. Quant a la comissió permanent, es preveu que la formin els màxims dirigents: la presidenta i el secretari general, Laura Borràs i Jordi Turull respectivament, els tres vicepresidents (Anna Erra, Josep Rius i Aurora Madaula), el responsable d’organització (David Torrents) i els tres responsables de les cambres legislatives -Parlament, Congrés i Senat. Aquesta permanent manté els equilibris interns entre els fidels a Borràs i els seguidors de Turull i és una estructura que permet decisions executives sense risc de dispersió en el discurs. La direcció, que es reuneix aquest dijous a Altafulla a porta tancada i sense telèfons mòbils, agrupa unes quaranta persones en total. Els debats Fins al moment, l’equip negociador, dirigit per l’expresident Carles Puigdemont, ha treballat sense fissures ni filtracions i ha aconseguit dos passos rellevants per al partit: tancar un primer acord amb el PSOE per a la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats –un acord que arriba després d’anys de crítiques severes a ERC per pactar amb els socialistes en diversos àmbits– a canvi d’avenços en el blindatge del català i en la investigació de l’anomenada «guerra bruta» contra l’independentisme i dels atemptats de Barcelona i Cambrils d’agost del 2017. L’altre pas rellevant ha sigut, en clau interna, que aquest acord no generés dissonàncies internes, malgrat que sí que existeixi certa incomoditat en especial pel que pugui passar de cara a la negociació de més calat, la de la investidura de Sánchez, per part dels dirigents més partidaris del bloqueig institucional a l’Estat i de no cedir davant el PSOE, fins i tot favorables a provocar una repetició electoral si és necessari. Aquestes fites no són incompatibles amb cap altra realitat: la d’un partit plural amb veus diferents que probablement s’expressaran aquest dijous aprofitant que es tracta d’una executiva amb un temps ampli de debat i amb privacitat. Així, és possible que se sentin les veus dels que reclamen aprofitar l’oportunitat per traçar un nou model d’Estat plural, aconseguir canvis de pes en favor de l’autogovern de Catalunya i evitar posicions maximalistes de bloqueig. Es tracta de veus de l’anomenat sector moderat i pactista. Al seu costat, estaran els que no temen una possible repetició dels comicis espanyols si no s’aconsegueixen els objectius de màxims com la llei d’amnistia (que podria assegurar la tornada de Puigdemont) i l’autodeterminació en forma de referèndum d’independència, una cosa que per ara no està sobre la taula en la negociació amb el PSOE. En aquesta posició està l’entorn de la presidenta, Borràs, que parla sense problemes de la possibilitat de bloquejar la legislatura i que creu que unes altres eleccions generals podrien ser beneficioses per a Junts per presentar-se a Catalunya com el partit que no cedeix «a canvi de res», una actitud que sí que atribueixen a Esquerra. Aquest sector no tem tampoc una aliança de PP i Vox per governar després d’una repetició electoral i prioritza els interessos de l’estratègia unilateralista per a la desconnexió. El quart sector Un dels efectes col·laterals de la negociació oberta per Junts amb el PSOE podria ser la crítica dels grups independentistes més radicals a les suposades cessions davant els socialistes. Però aquestes queixes, que hi ha hagut després del pacte de la Mesa del Congrés, s’han limitat a casos puntuals a les xarxes socials i a la posició coneguda de l’Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Dolors Feliu, en una entrevista a EL PERIÓDICO, defensava obertament –abans de la consecució del pacte per a la configuració de la Mesa del Congrés– la viabilitat d’un bloqueig institucional a Madrid per reforçar l’independentisme. L’única incògnita és si l’anomenat quart espai que es pot constituir en l’independentisme català, format pels més fervents partidaris del rebuig de la negociació amb els partits estatals, pot nodrir-se dels descontentaments que hi pugui haver a Junts si avança la negociació amb el PSOE i si acaben arribant a un acord per a la investidura de Sánchez. Amb tot, la direcció no tem fugues de pes si és Puigdemont qui continua pilotant la negociació i, eventualment, donant el vistiplau a un acord d’investidura.

Junts crearà un nucli dur dins del partit per blindar la negociació amb el PSOE

Puigdemont reforça el seu poder i minimitza el ‘parlament’ del Consell de la República

Feijóo rep un ‘no’ rotund de Sánchez a recolzar la seva investidura: «Només busca salvar la pell»

El PSOE explora amb ERC i Junts fórmules per despenalitzar els fets de l’1-O

El més llegit