Dos nous satèl·lits de Defensa donaran cobertura a tropes espanyoles des d’Amèrica fins a Àsia

El juliol o agost del 2024 en serà el primer llançament, segons ho permeti el clima a cap Canaveral (Florida), i el 2025 el segon, confirmen fonts pròximes al projecte. Defensa començarà l’any que ve a dotar les Forces Armades d’un nou binomi de satèl·lits amb capacitat de mirar i rebotar senyals complexos en dos terços del planeta, des de la baixa Califòrnia fins al Vietnam, amb la península Ibèrica, Europa i l’Àfrica al centre de la seva àrea de cobertura. L’Exèrcit busca un sistema que li permeti superar la línia planetària de l’horitzó; en termes senzills, veure, sentir i transmetre a l’altre costat del globus. La nova capacitat, segons ha difós ja Defensa, proporcionarà des de les dues òrbites geoestacionàries a 36.000 quilòmetres d’altura comunicacions xifrades, així com anàlisi d’imatges i altres dades d’ús militar. Es tracta que les unitats que enviï el Govern espanyol fora del país –missions navals, contingents d’infanteria o cavalleria o esquadrons de caces per a, per exemple, desplegaments de policia aèria o de dissuasió– tinguin amb els seus centres de comandament a Espanya comunicacions de millor qualitat i amb encriptació més inassequible que el pobre escut amb què compten ara. Nova generació Nova generacióEls feixos del sistema inclouran tot Europa, tot Iberoamèrica i bona part dels Estats Units, tot l’Àfrica, l’Orient Mitjà, l’Índia i dues terceres parts de l’Antàrtida. Queden fora de la seva cobertura la meitat costanera de la Xina, Austràlia, Nova Zelanda, les Filipines, Sibèria, Mongòlia, les Corees i el Japó; o sigui, l’altre terç del món. Aquesta capacitat espacial de les Forces Armades es diu Spainsat NG (les sigles, per Nova Generació). Consta de dos satèl·lits de la mida d’una furgoneta, a més d’una complexa maquinària de seguiment i control des de terra de la qual encara no s’ha precisat la localització futura. Aquest centre de control també ha de ser capaç de desplegar l’intricat embolic de dades de la combinació de plataformes de combat, aquesta guerra en xarxa de robots, drons, caces, avions i unitats cuirassades en contacte simultani entre si que es va pensar per al futur i ja és present. Cada satèl·lit pesarà més de 6.000 quilos. Estan dissenyades ales solars que, desplegades, mesuraran 50 metres. Sota contractació de la societat Hisdesat –l’operador estatal militar per a aquest tipus de serveis espacials– treballen en la seva fabricació des de gener del 2022 el consorci Airbus Defence & Space i la firma Thales Alenia Space. És un constant tràfec de plans i enginyers entre Tres Cantos (Madrid), Tolosa i diverses plantes franceses. Certament, la plataforma original és d’origen francès, però hi ha aportacions de l’enginyeria espanyola, més del 50% segons fonts d’Hisdesat. Un d’aquests casos és a Madrid. El desenvolupament del sistema d’antenes es fa en col·laboració amb els grups d’investigació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica madrilenya. És un flanc clau. «Cada satèl·lit ha de portar antenes amb defensa anijamming que aguanti anys... si és que això és possible a la velocitat en què va avui la tecnologia», explica una font militar pròxima al projecte. Amb l’expressió en anglès es refereix a la intercepció i el pirateig a què poden ser sotmeses les dades d’una d’aquestes naus gravitatòries. «En una guerra del futur, serà més útil que destruir un satèl·lit controlar què li explica aquest satèl·lit al seu amo», explica la mateixa font. Aquest alt oficial parla el mateix dia en què el Consell de Ministres ha aprovat una pròrroga per valor de 133 milions d’euros del conveni de Defensa amb Hisdesat per a l’aprofitament del satèl·lit PAU, amb el qual l’Exèrcit obté imatges fixes d’alta qualitat de diverses àrees del planeta. A prova de bomba... atòmica A prova de bomba... atòmicaLa fase de fabricació té ja any i mig. El gener del 2022 va començar després de quedar tancada la fase de certificació un mes abans. Però el projecte té un origen encara anterior. Va ser el 24 de juliol del 2019 quan va quedar formalitzat per la Direcció General d’Armament i Material del Ministeri de Defensa amb Hisdesat per 1.617 milions d’euros, en un procediment negociat i sense publicitat. En la burocràcia de la contractació de l’Estat es movia amb un llarg nom oficial: «SATCOM SPAINSAT NG renovació de la capacitat de comunicacions per satèl·lit de l’actual constel·lació de satèl·lits SPAINSAT i XTAR-EUR». Atès que es tractava de substituir el primer sistema militar Spainsat, que fa 16 anys que està en òrbita, aquesta vegada les Forces Armades han demanat que s’hi incorporin noves capacitats, i també nous blindatges. Per exemple, que els dos satèl·lits NG estiguin preparats per suportar la radiació d’una explosió nuclear de gran altitud. Aquest seria el mitjà que una potència enemiga podria fer servir per encegar les comunicacions militars espanyoles o dels seus aliats entre els punts 30º oest i 29º est, que seran els que ocupin. Però també es tracta de donar comunicació complexa a tropes projectades a llocs on, per falta d’infraestructura, això és ara implantejable. El Sàhara i el Sahel en són clars exemples, i són també escenaris de possibles guerres pròximes en què pot veure’s implicada Espanya. Molts gigues No n’hi ha prou a més de rebotar senyal de ràdio UHF. Les fotos d’alta qualitat, els vídeos i un altre tipus d’informació en temps real ocupen molts gigabytes, i és necessària una banda amb gran capacitat d’allotjar dades. Segons ha confirmat Defensa, el nou sistema multiplicarà per 16 la potència de senyals a les xarxes militars X –la més comuna– i Ka, la d’alt volum de dades. En la part d’emissió de radiofreqüència està implicada la divisió aerospacial de la firma catalana Sener. El 2020, just abans del confinament per la pandèmia, va decidir unir-se al programa invertint prèviament 12 milions d’euros en instal·lacions per al desenvolupament de la tecnologia que aportarà a l’Spainsat NG. La mateixa firma investiga ara en una barrera de captació d’escombraries espacials. És una de les preocupacions estratègiques europees, ja que aquestes escombraries posen en perill actius espacials civils i militars europeus que suposen cada any un volum de 65.000 milions d’euros en moviment, segons té ressenyat l’alt representant de la UE per a Exteriors i Defensa, Josep Borrell. La vigilància de les escombraries orbitals, amb un radar d’Indra, ha sigut la primera missió netament espacial assignada pel Govern a l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. La nova presència espacial militar espanyola que suposarà la parella de satèl·lits Spainsat NG implica de fons un evolució en la mentalitat estratègica d’Espanya. Estarà disponible també per al Centre Nacional d’Intel·ligència, les forces policials i els funcionaris del Servei Exterior, i disposarà d’amplada de banda, que, si no s’utilitza, es pot prestar o llogar a aliats. I apunta igualment a una previsió de projecció de forces militars més lluny del que és habitual. La major part dels 4.000 militars que Espanya té en missions a l’exterior són a Europa, el Sahel, Líban, el golf de Guinea i la banya d’Àfrica. Els nous satèl·lits proporcionaran cobertura també al mar de Cortés, part del Pacífic sud, l’Índic, tot l’Atlàntic, a més de la Rússia europea i dues àrees crucials en la futura pugna pel transport i els recursos minerals: les aigües polars i Àsia central.

Dos nous satèl·lits de Defensa donaran cobertura a tropes espanyoles des d’Amèrica fins a Àsia

Reunió de ministres de Defensa a Toledo: Ucraïna, el Sahel i l’espai en són les claus

El més llegit