ERC creu que l’avanç cap a l’amnistia pot frustrar el veto de Junts a investir Sánchez

¿Podria Junts fer anar en orris la investidura de Pedro Sánchez, encara que ell estigui oferint una amnistia o alguna cosa que s’hi assembli molt? És evident que encara no s’és en aquest punt, però el calat del pacte entre el PSOE i ERC per a la composició de la Mesa del Congrés obre suggerents perspectives d’acords a curt termini. Que els socialistes transmetessin tant a republicans com a postconvergents que ells ja havien començat a estudiar la qüestió sobre com es pot enllestir la desjudicialització «per qualsevol via», com diu el pacte, suposa per a ERC un ‘game changer’, és a dir, un factor que canvia la dinàmica del partit. Fins al punt que en només 12 hores, alguns i significatius membres d’ERC han canviat la resposta a la pregunta que obre aquest text. Allò que dimecres era un «per descomptat que poden i fa tota la pinta que serà així», dijous abans de dinar es va convertir en un «si la concreció sobre l’amnistia avança els serà molt difícil no investir Pedro Sánchez i, per tant, impedir que els 4.000 independentistes amb expedient judicial per l’1-O dormin tranquils d’una vegada». Que els postconvergents permetrien, com ERC, superar la prova de la presidència del Congrés era una cosa que es preveia a la seu republicana per tal com, assenyala una veu del partit, tant Junts com Carles Puigdemont es troben còmodes amb el protagonisme mediàtic. I l’única manera de quedar-se sota el focus és mantenir la tensió, via la negociació de la investidura, unes setmanes més. Negociacions estanques El cert és que el paper que hi tingui Junts no només està per decidir, sinó que també la seva decisió és del tot imprevisible.Si en una cosa han insistit els postconvergents és que la negociació per la Mesa del Congrés és absolutament estanca respecte a la de la investidura. Una manera d’advertir que el suport d’aquest dijous no pressuposa un suport en l’eventual investidura. I una manera de garantir-se aquesta repercussió en l’àmbit espanyol que no tenien des dels temps de CiU. Però el PSOE i ERC han teixit una espècie de xarxa basada a unir les dues negociacions pel nexe de l’amnistia. De moment, en les peticions postconvergents de la negociació del Congrés l’amnistia no es va incloure i les mirades es van centrar en l’ús del català a la Cambra baixa, una cosa que entra dins de l’àmbit de gestió d’una presidenta de parlament, i al Parlament Europeu. Però per a la segona negociació s’entreveu una entrada de ple en l’exigència de la resolució del conflicte. I en concret a garantir els instruments per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació tal com Déu mana. Els socialistes, conscients que la discussió del referèndum és anatema per tal com és posar en dubte i en crisi la mateixa unitat d’Espanya han preferit entrar ja, amb ERC, a l’altra carpeta del conflicte polític que, sent així mateix molt espinosa, no qüestiona els pilars de l’Estat, és a dir, l’amnistia. Dit d’una altra manera. Junts s’imaginava partir de zero ara, una ocasió per plantejar la qüestió de l’autodeterminació i es trobarà amb un diàleg ja obert entre les altres dues forces sobre la llei del perdó. L’objectiu de plantejar en una negociació sobre una investidura una cosa de tant calat com el referèndum, analitzen els republicans, no era cap altre que garantir-se una porta de sortida a través de la qual, i a partir del ‘no’ que es podia esperar del PSOE, induir unes noves eleccions. La campanya, evidentment dirigida al seu propi electorat, estava feta: «mentre ERC cedeix i cedeix, nosaltres ens mantenim ferms», vindria a dir el ‘libretto’ postconvergent. Al mateix corral «I ara que el PSOE ja està estudiant l’amnistia, la porta s’ha tancat. I allà hi ha Junts al nostre costat, negociant com tantes vegades ells han criticat. Seria de desitjar poder fer-ho de manera mancomunada davant l’Estat», va expressar una veu d’ERC. Tampoc s’ha de menysprear l’efecte sobre la negociació que pot causar la sempiterna rivalitat entre els dos principals partits catalans. De fet, mentre la dreta política i mediàtica fa recompte de totes les cessions concedides a l’independentisme en conjunt, republicans i postconvergents semblen haver emprès una batalla, sobretot a les xarxes socials, per demostrar que l’èxit obtingut per la força pròpia (per a uns l’amnistia i, per als altres, que es parli en català al Congrés i es demani fer el mateix a Europa) és de rang superior i més difícil d’obtenir que el de l’exsoci.

ERC creu que l’avanç cap a l’amnistia pot frustrar el veto de Junts a investir Sánchez

Puigdemont nega que Junts hagi tornat «a la cleda»

¿Què han pactat els partits catalans?

El més llegit