¿Serà oficial a la UE? ¿Es podrà utilitzar al Congrés? Els obstacles que encara ha de superar el català

La posada de llarg de la nova legislatura sembla haver corregit de cop una anomalia que fins ara el PSOE deia que era impossible d’esmenar: que el català (o valencià), el gallec i l’eusquera no es poguessin utilitzar amb plena normalitat al Congrés. La peça clau dels acords dels socialistes amb ERC i Junts per blindar-se el control de la Mesa de la Cambra va ser l’impuls de les tres llengües a les institucions de l’Estat i a la UE. Però el reconeixement d’aquesta oficialitat dins i fora d’Espanya no és només una qüestió de voluntat política, sinó que s’enfronta a un rosari d’esculls legals, polítics, econòmics i logístics que podrien dilatar, o fins i tot frustrar, l’objectiu final. Examinem els tres escenaris que s’obren ara per a català, gallec i eusquera, i els obstacles que hauran de superar en cadasun d’aquests. Al Congrés La nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, va anunciar en el seu primer discurs que permetria des d’aquell mateix instant intervenir en qualsevol de les quatre llengües d’Espanya. En aquest cas, la instrucció és més senzilla perquè el reglament del Congrés, que data del 1982 i s’ha reformat 15 vegades, no aborda la qüestió lingüística. Ni autoritza ni prohibeix res en aquest sentit. De fet, l’article 32 faculta la presidència per «dirigir els debats i mantenir l’ordre quan tinguin lloc», però afegeix: «Correspon al president complir i fer complir el reglament, interpretant-lo en els casos de dubte i suplint-lo en els d’omissió. Quan en l’exercici d’aquesta funció supletòria es proposés dictar una resolució de caràcter general, haurà d’existir el judici favorable de la Mesa i de la Junta de Portaveus». La majoria progressista de la Mesa avalaria sense problemes la instrucció, i tot i que Armengol podria trobar resistències en la Junta de Portaveus –sobretot en el PP i Vox– la major part dels grups parlamentaris hi estan d’acord. La mateixa presidenta ha puntualitzat que buscarà el consens amb els grups i amb els serveis tècnics del Congrés per aplicar la mesura amb la màxima «eficiència» davant les seves «complexitats». I és que la qüestió tècnica pot ser l’autèntic escull, pel cost econòmic i logístic que suposa la traducció al castellà de les intervencions en plens i comissions que es facin en català, eusquera i gallec. La Cambra hauria d’habilitar traductors, cabines i auriculars per als 350 diputats, fet que requeriria elevar el pressupost anual del Congrés, que el 2023 va ser de 110,4 milions d’euros. En el cas del Senat, Junts va estimar al seu dia que implantar les llengües cooficials en la seva integritat rondava els 950.000 euros anuals. El 2011, el pressupost anual per a traductors ascendia a 350.000 euros. La Cambra alta va modificar el reglament el 1994 per normalitzar l’ús de català, eusquera i gallec, que han anat guanyant protagonisme en la vida parlamentària. Actualment es pot fer servir qualsevol llengua en les mocions que van al ple, les iniciatives en les comissions, les sessions de la Comissió General de Comunitats Autònomes i en tots els escrits que es registren a la Cambra alta Un lletrat de les Corts, Manuel Fernández-Fontecha, ja ha advertit que és fonamental regular bé la mesura abans de començar a aplicar-la perquè l’ús de llengües diferents del castellà pot afectar els drets dels diputats que les desconeixen i, fins i tot, causar-los indefensió, perquè necessiten comprendre el que es diu per garantir el necessari debat parlamentari. Una possibilitat seria aprovar una reforma del reglament del Congrés com les que el PSOE va rebutjar quan els partits nacionalistes les van promoure el 2011 i el 2022. A les institucions de l’Estat Tant ERC com Junts van arrencar als socialistes el compromís d’elaborar una llei orgànica perquè el català sigui una «llengua plenament oficial en totes les institucions de l’Estat, inclosa la justícia». Aquest desafiament és molt més complex perquè pot xocar amb la Constitució, en què el seu article 3 distingeix entre el castellà com a llengua oficial a tot Espanya i les restants només en les seves respectives comunitats autònomes. Els experts constitucionalistes admeten tenir dubtes sobre quina seria la fórmula més idònia per implementar la mesura sense afectar drets fonamentals. La justícia, l’únic poder de l’Estat que no està descentralitzat, seria l’os més dur. Per exemple, una llei orgànica podria ser insuficient per exigir el coneixement d’una llengua cooficial com a requisit indispensable, i no com a mèrit, als jutges, magistrats i fiscals que hagin d’exercir en un determinat territori. Això podria requerir la reforma de les lleis del Poder Judicial i el Ministeri Fiscal. Menys complex podria ser promoure una norma que regulés el dret dels ciutadans a utilitzar el català, gallec i eusquera en tots els seus tràmits amb institucions de l’Estat. De nou aquí toparíem amb l’escull logístic d’habilitar les mesures materials i humanes necessàries per garantir aquest dret. A la Unió Europea Però, sens dubte, la tasca més hercúlia per al Govern espanyol serà aconseguir que la UE reconegui l’oficialitat de les tres llengües cooficials. De moment, ha sol·licitat al Consell, que Espanya presideix durant aquest semestre, que inclogui aquest assumpte en l’agenda del pròxim Consell d’Assumptes Generals, que se celebrarà a Brussel·les el 19 de setembre. Encara no està clar en quin punt arribarà la petició a aquesta reunió, si aquest dia seria objecte d’un primer debat polític entre els ministres o es produiria ja una votació. Però el gran problema pot ser convèncer tots els països que recolzin una proposta que exigeix d’unanimitat per ser aprovada. Per exemple, França podria mostrar reticències a reconèixer com a oficials a la UE dos idiomes, català i eusquera, als quals no concedeix aquest estatus a les seves pròpies fronteres. Són unes objeccions que es podrien estendre a altres països que tinguin llengües regionals. Espanya pot apel·lar al precedent del gaèlic, l’únic idioma cooficial d’ús reconegut en les institucions comunitàries. Irlanda va sol·licitar la seva oficialitat el 2005 i la va obtenir el 2007, però no va ser fins al 2022 quan va arribar al ple estatus per problemes logístics. El nombre limitat de traductors i recursos tecnològics en irlandès va obligar a aplicar una derogació temporal de l’oficialitat que va caducar l’any passat, 17 anys després de la sol·licitud de Dublín. 24 official languages and 552 possible language combinations - multilingualism ensures that the European Parliament is accessible and transparent. Watch and learn how it works ↓ pic.twitter.com/hPgODxj4rA — European Parliament (@Europarl_EN) 12 de abril de 2021 Convertir el català, l’eusquera i el gallec en llengües oficials de la UE suposaria traduir a aquests idiomes no només els tractats i tota la documentació i legislació que es produeixi a partir d’ara, sinó també tot el patrimoni dels últims 65 anys, des de directives a sancions passant per reglaments o acords interinstitucionals. I implicaria, és clar, una forta inversió en intèrprets per traduir tots els debats parlamentaris a tres idiomes més dels 24 que són oficials avui a la UE, una despesa compartida que alguns països poden utilitzar com a argument per bloquejar la petició. El Parlament Europeu té uns 600 traductors contractats i 1.500 intèrprets externs, ja que hi ha 552 combinacions diferents de traducció.

¿Serà oficial a la UE? ¿Es podrà utilitzar al Congrés? Els obstacles que encara ha de superar el català

El PSOE sempre ha votat en contra de tot el que ara ha pactat amb ERC i Junts

Els altres intents d’utilitzar el català al Congrés que van fracassar

El més llegit