La posada de llarg de la nova legislatura sembla haver corregit de cop una anomalia que fins ara el PSOE deia que era impossible d’esmenar: que el català (o valencià), el gallec i l’eusquera no es poguessin utilitzar amb plena normalitat al Congrés. La peça clau dels acords dels socialistes amb ERC i Junts per blindar-se el control de la Mesa de la Cambra va ser l’impuls de les tres llengües a les institucions de l’Estat i a la UE. Però el reconeixement d’aquesta oficialitat dins i fora d’Espanya no és només una qüestió de voluntat política, sinó que s’enfronta a un rosari d’esculls legals, polítics, econòmics i logístics que podrien dilatar, o fins i tot frustrar, l’objectiu final.