Proposta de Díaz

Els altres intents d’utilitzar el català al Congrés que van fracassar

David Castro

«El senyor Tarno Blanco puja fins a la Presidència: ... ¡És intolerable!». Aquesta acotació està recollida en el Diari de Sessions del Congrés dels Diputats del 22 de març del 2011 i fa referència al llavors coportaveu del PP a la Cambra baixa, Ricardo Tarno Blanco. L’exdirigent conservador es va adreçar així al que era president del Congrés, José Bono, després que Joan Tardà hagués pronunciat part d’un discurs en català. Era la primera vegada que a la Cambra baixa es debatia una reforma del reglament per permetre l’ús de les llengües cooficials en els debats. Bono va permetre que tant Tardà com els portaveus del PNB i del BNG, Aitor Esteban Bravo i Francisco Jorquera Caselas, respectivament, parlessin en català, basc i gallec, malgrat que l’única llengua que es pot fer servir és el castellà. La proposició va ser rebutjada llavors pel PSOE i el PP. Fa un any, el juny del 2022, ho van tornar a fer.