¿Viratge a Junts? El pacte de Puigdemont amb el PSOE dona ales al sector moderat del partit

Després del sí de Junts al PSOE en la negociació de la presidència i la Mesa del Congrés, el partit de l’expresident Carles Puigdemont reobre internament un debat latent des de fa mesos: ¿És JxCat una força destinada a la confrontació amb l’Estat i a rebutjar qualsevol acord que no passi pels objectius de màxims independentistes, o bé avança cap a la negociació d’avanços concrets i sectorials en l’autogovern? Els que sempre s’han sentit més impulsats a la segona opció, la de fer política i negociar i pactar amb qui convingui en favor dels interessos de Junts, creuen o potser desitgen que el suport a la socialista Francina Armengol d’aquest dijous sigui un primer pas en aquesta direcció. En una direcció de canvi. I resumeixen la seva posició així: «Que m’expliquin com podem negociar amb el PSOE a Madrid i no amb el PSC a la Diputació de Barcelona». Certament, fins al pacte del Congrés, Junts portava a l’extrem les seves posicions de màxims i això el va portar a sortir del Govern de coalició amb ERC (per falta de concrecions en l’estratègia sobiranista) i a no repetir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. I sobretot a castigar Esquerra amb dures crítiques al considerar que els republicans cedeixen en excés en les negociacions amb el PSOE «a canvi de res», com repeteix sovint la cap de files de Junts a Madrid, Míriam Nogueras. Un altre dirigent de l’ala més moderada també confiava aquest dijous que l’acord amb el PSOE a Madrid sigui, «amb precaució, exigint concrecions», l’inici de la voluntat d’un nou rumb estratègic en el partit. Això és una cosa que els pactistes desitgen però no exposen obertament en les reunions de la comissió executiva, tret d’excepcions. El factor Rull Un dels noms clau en aquest hipotètic canvi és el de l’exconseller Josep Rull, empresonat i indultat pels fets d’octubre del 2017. Rull té una gran influència interna i gaudeix del respecte de molts. Amb tot, no ha confrontat les seves tesis amb les de, per exemple, la presidenta del partit, Laura Borràs, de la qual se situa als antípodes en fons i forma. Rull guarda les cartes i també juga amb prudència per motius polítics i personals, després de passar més de tres anys a la presó. Amb tot, els missatges de la cúpula –al servei de Puigdemont en les tasques negociadores de la legislatura espanyola– continuen sent de màxima fermesa i d’advertència: el pacte de la Mesa del Congrés no pressuposa un pacte d’investidura de Pedro Sánchez. Aquesta fermesa és la que exhibeix sempre Puigdemont en les seves manifestacions públiques –normalment en forma de tuits– i que també proclamen dirigents com Borràs. Junts, ¿com ERC? Ara bé, la clau de l’estratègia de la «confrontació intel·ligent» de Puigdemont es basava a marcar distàncies amb ERC, a afirmar que els republicans cedien en excés a canvi de pactes sectorials, com l’impuls del català, que no abordaven el nucli del problema (autodeterminació i amnistia) i que no s’arribaven a complir per part dels socialistes. El pacte de la Mesa del Congrés ha posat Junts, en canvi, en el mateix camí que els republicans: pacte a canvi de l’ús del català i d’assumptes sectorials com la investigació de les anomenades «clavegueres de l’Estat». Aquesta situació, els republicans no l’han trigat a fer notar: «Amics de Junts, benvinguts a la política dels independentistes d’ERC, ‘nyorda’, ‘traïdora’ i ‘botiflera’, evidentment»; tuitejava Joan Tardà poc després de conèixer-se el pacte Junts-PSOE. En mans de Puigdemont El fet que Puigdemont piloti les negociacions sense compartir-les amb l’executiva facilita que segueixi a les seves mans l’estratègia general i les possibles variacions pactistes d’aquesta. Ho ha deixat clar Turull en l’executiva de Junts d’aquest dijous: «Puigdemont no vol ser a la barrera, el moment és prou transcendent, no pots oblidar la raó de ser de la teva formació, qui n’assumeix i en comparteix la responsabilitat és el president, és un factor de més cohesió i lideratge». Més clar impossible: mana ell. I en el seu tuit després de l’acord amb el PSOE ha marcat distàncies amb ERC remarcant la importància del català a la UE. «No ens mouran promeses o voluntats polítiques sense garanties de compliment», assegura. «A alguns els semblarà massa, a d’altres els semblarà poc, és una negociació per a la Mesa del Congrés. La investidura és exactament on era l’endemà de les eleccions», adverteix. Per això, els més moderats no s’atreveixen a donar per fet cap canvi al seu favor. Dependrà de què passa en la negociació de més magnitud, la de la investidura de Pedro Sánchez. I dependrà, en paral·lel, dels resultats electorals que vagi obtenint Junts si continua enarborant la bandera de la confrontació total amb l’Estat. Uns resultats que ni en les eleccions catalanes, ni en les eleccions generals els han fet vencedors. I que després de les municipals, en què va aconseguir una notabilíssima victòria a Barcelona, tampoc els ha permès forjar acords ni a la capital catalana ni a les diputacions.

¿Viratge a Junts? El pacte de Puigdemont amb el PSOE dona ales al sector moderat del partit

L’acord avançat per EL PERIÓDICO entre Junts i el PSOE

JxCat i ERC recolzen la socialista Armengol per presidir el Congrés

Mesa del Congrés: reaccions als acords del PSOE amb Junts i ERC, en directe

El més llegit