Els empresaris que sí que poden influir en Puigdemont

L’expresident Carles Puigdemont ha donat mostres en el passat i en l’actualitat sobre que no es deixa influir fàcilment i que és especialment tossut en els seus plans independentistes. Això sí, també ha mostrat sempre disposició a escoltar. En especial a qui considera referents polítics, socials o empresarials. En aquest últim terreny, hi ha una gran distància entre l’empresariat clarament no independentista i el que sí que simpatitza amb el nacionalisme. Al primer terreny, noms com el responsable de Foment, Josep Sánchez Llibre, exdirigent d’Unió amb Josep Antoni Duran Lleida, és dels que difícilment convencerà Puigdemont. En el segon, existeixen alguns noms i organismes més pròxims. Un d’ells és el de la Cambra de Comerç de Barcelona, de majoria secessionista i pilotada per Mònica Roca, que ja ha fet pública la seva posició, pròxima a la de Puigdemont: «L’economia catalana no es ressent d’eleccions a l’Estat. L’empresariat que se’ns ha acostat està fart de la repressió econòmica i ja no es creu cap promesa d’inversió de cap mena. L’únic que pot frenar la repressió econòmica és l’estat propi». Altres noms del sector amb ascendència sobre Puigdemont, segons fonts del sector, són Joan Font, CEO de Bon Preu i Esclat, i Joaquim Boixareu, accionista i Conseller Delegat d’Irestal Group, multinacional del sector de l’acer inoxidable, que va ser president del ‘lobby’ Femcat. També podrien tenir influència en l’expresident els responsables de l’empresa Parlem, el grup de telecomunicacions català que es dirigeix explícitament al públic amb sensibilitat nacionalista. Femcat, una fundació privada d’empresaris nascuda el 2004 amb la voluntat de «fer de Catalunya un dels millors països del món», és igualment de les que pot tenir ascendent sobre Junts i sobre el seu líder. Octubre del 2017 Durant les decisives jornades que van precedir la declaració d’independència d’octubre del 2017, Puigdemont va rebre directament o indirectament nombrosos suggeriments del sector empresarial, sol·licitant prudència i en alguns casos amb voluntat d’exercir la mediació davant institucions de l’Estat. Puigdemont va escoltar, però, com és conegut, finalment va prendre una decisió diferent gairebé en l’últim minut: proclamar la independència. Una organització empresarial, amb menys ascendent sobre Puigdemont, de què tampoc defuig, és Pimec. El seu president, Antoni Cañete, que va guanyar les últimes eleccions a aquest entitat i va frenar el pas a la candidatura independentista encapçalada per Pere Barrios, va reconèixer en una entrevista amb EL PERIÓDICO que havien transmès a Junts que no formar Govern «seria irresponsable». I que li havien explicat que en la negociació no hi ha d’haver «posicions extremes que dificultin el diàleg i l’acord». Aquesta organització empresarial alerta que entrar al 2024 sense un Executiu format «no és un bon escenari» i a més, afegeixen, no comptar amb el Govern suposa renunciar a les palanques per revertir la previsible desacceleració de l’economia. Tot i que no és una organització pròxima, ni de bon tros, i és vista per l’independentisme com el seu oposat, Foment també hi podria jugar algun paper. El seu president, Josep Sánchez Llibre, procedent de la política i acostumat al pactisme, manté una excel·lent relació amb la presidenta independentista de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i podria fer arribar a l’expresident a través d’aquest missatge des de «l’altre costat», segons fonts empresarials. Arran del 23J, aquesta organització patronal va reclamar als polítics que se centrin en els reptes econòmics i socials a què s’enfronta Espanya. I va remarcar que aquests haurien de ser part dels elements que conformaran el rerefons dels pactes que seran necessaris per a la investidura d’un president.

El més llegit