Falta exactament un mes per a la Diada, una data que des de fa més d’una dècada serveix per prendre el pols a l’independentisme a Catalunya i que aquest any es projecta amb el ‘més difícil encara’ com a lema. És la primera des de la sortida de Junts del Govern, des de la caiguda electoral del moviment a les municipals i a les generals amb campanya d’abstenció inclosa i, a la fi, se celebrarà al mig de la patata calenta que suposen les negociacions de la investidura dePedro Sánchez, un episodi amb Carles Puigdemont com a principal protagonista que, es resolgui com es resolgui, pot marcar un abans i un després al mapa polític català i estatal. A aquestes tres convulses situacions s’afegeixen les turbulències internes de l’ANC, l’entitat que va exercir com a locomotora del procés i de les mobilitzacions multitudinàries i que, a més de perdre musculatura i influència, en els últims mesos ha patit dimissions en el seu secretariat d’acord amb la proposta d’impulsar una nova candidatura independentista en les pròximes eleccions catalanes.