El PSC veu «difícil» tornar a ostentar la presidència del Congrés després de la renúncia de Batet

L’important, asseguren des de la cúpula del carrer de Pallars, és que la investidura de Pedro Sánchez prosperi. Però per al PSC, la principal locomotora del PSOE perquè després del 23J continuï aspirant a la Moncloa, no és el mateix tenir la presidència del Congrés que no tenir-la. Amb la renúncia de Meritxell Batet a continuar ostentat el càrrec, els socialistes catalans no tenen garantit continuar ocupant la tercera autoritat de l’Estat després d’una legislatura en la qual han tingut més pes institucional que mai marcant el compàs del poder legislatiu. «Serà difícil que el PSC retingui la presidència de la Cambra», admeten fonts socialistes. Sempre queden, això sí, els equilibris en el repartiment de ministeris i secretaries d’Estat, així com de la direcció del grup parlamentari al Congrés. A Salvador Illa no l’ha agafat a contrapeu que Batet manifestés que no volia repetir com a presidenta de la Cambra baixa. Ja en campanya la candidata catalana va explicar que l’hemicicle no ha sigut fàcil de manejar en una legislatura especialment polaritzada i «crispada». I, a més, encara hi ha carpetes candents pendents, com la sentència sobre la retirada de l’escó a l’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, que arribarà previsiblement a la tardor i que pot suposar un revés per a la seva gestió. Si la prioritat de Sánchez és que un altre dirigent del PSC porti la batuta de la institució, ho té difícil si es té en compte que els altres dos principals dirigents, els ministres en funcions Miquel Iceta i Raquel Sánchez, no compten amb l’aval dels partits independentistes, imprescindibles perquè prosperi la votació. Al primer ja el van vetar com a president del Senat sota acusacions d’haver defensat l’aplicació del 155 a Catalunya. I, a la segona, la van reprovar al Congrés i al Senat fa només tres mesos pel caos de Rodalies. Seria difícil que ERC i Junts accedissin ara que un dels dos ocupés un càrrec que estarà permanentment obligat a exercir d’argamassa de la majoria de la investidura. O s’acudeix a un nom més enllà de les espases principals que generi consens o la presidència del Congrés no estarà en mans del PSC. «És una pena, perquè Iceta especialment exerciria molt bé aquesta funció», admeten des del PSC, que consideren que caldrà apostar per una persona «amb experiència» capaç de «compactar» la majoria progressista de la Mesa. Una talaia dins i fora del partit Els socialistes catalans no tenen intenció d’exigir res a Sánchez, perquè insisteixen que el més crucial és mantenir la Moncloa i amarrar bé els suports dels partits sobiranistes perquè això sigui possible. A més, tenen la tranquil·litat que el president en funcions valora el seu rol determinant perquè la dreta no hagi aconseguit sumar majoria i que el criteri d’Illa és tingut molt en compte. Però això no vol dir que no siguin conscients que, per vetos dels independentistes, poden perdre una talaia que fins ara els ha permès manejar l’agenda i els temps de l’activitat del poder legislatiu, relacions directes amb la casa reial i la resta d’institucions de l’Estat, i visibilitat mediàtica. «És una posició important», remarquen fonts del PSC. Ostentar la presidència del Congrés ha contribuït a consolidar el pes del PSC dins del PSOE després d’haver brindat un suport incondicional a Sánchez, fins i tot en els moments més febles de la seva trajectòria, i també ha servit a Illa per exhibir el poder del partit en aquesta etapa ascendent a Catalunya sota la seva batuta. A més de Batet al capdavant de la institució, els socialistes catalans han acabat la legislatura amb dos ministres –Iceta i Sánchez–, amb Eva Granados com a portaveu al Senat, José Zaragoza com a membre de la direcció del grup parlamentari i importants càrrecs en l’Executiu, per exemple, Francesc Vallès com a secretari d’Estat de Comunicació i Víctor Francos en el d’Esports. Més enllà de l’àmbit institucional, els dirigents del PSC Montse Mínguez, Víctor Gutiérrez i Manuel García Salgado formen part de la cúpula del PSOE. Aquesta vegada, la presidència del Senat recaurà en el PP, que té majoria absoluta, i la intenció inicial de Sánchez si aconsegueix formar Govern és reduir ministeris, per la qual cosa caldrà veure si en el còmput global després del repartiment de cadires el partit d’Illa manté, guanya o perd pes. El que queda clar és que ERC i Junts, que veuen com el PSC s’ha consolidat com a partit més votat a Catalunya i que serà el principal rival a abatre en les pròximes eleccions catalanes, no l’hi posaran fàcil.

El PSC veu «difícil» tornar a ostentar la presidència del Congrés després de la renúncia de Batet

El PSOE busca un president del Congrés que tingui el vistiplau dels nacionalistes

La batalla per controlar la Mesa del Congrés, la primera prova de la majoria de Sánchez

Teresa Jordà: «Possiblement una cadira de la Mesa del Congrés serà per a l’independentisme o el PNB»

¿Què és la Mesa del Congrés i per què és important?

El més llegit