De les infraestructures al català: les carpetes pendents de l’Estat amb Catalunya

La llista de greuges del nacionalisme i del catalanisme respecte a l’Estat s’ha basat sempre en quatre grans qüestions: el finançament de Catalunya; la llengua, cultura i projecció exterior catalanes; les infraestructures, i els xocs amb l’Estat respecte a les competències en àmbits que van des de l’atenció a la dependència fins a la gestió de les beques universitàries. El 2015 el Govern d’Artur Mas va publicar una recopilació de greuges anomenada ‘Crònica d’una ofensiva premeditada’, títol que il·lustra la percepció del nacionalisme sobre l’actitud de l’Estat respecte a Catalunya. La carpeta de greuges s’ha anat incrementant a mesura que el procés entrava en ebullició i qüestions com les constants fallades a la xarxa ferroviària de Rodalies i la falta de concreció en la defensa de la immersió lingüística del català han sigut alguns dels elements que més fricció han causat. Finançament L’expresident Jordi Pujol sempre ho nega, però una part del catalanisme es pregunta sempre per què Convergència no va exigir el mateix model que el País Basc en les negociacions dels estatuts d’autonomia després de la Transició. És a dir, per què no va aconseguir la quota basca (el model pel qual la comunitat autònoma basca recapta tots els impostos i transfereix anualment una quantitat a l’Estat per contribuir a les arques generals). El cas és que des d’aquell moment, els diferents governs nacionalistes i també el socialista Pasqual Maragall van reclamar una millora del finançament de Catalunya. El PP català ha arribat fins i tot a plantejar-ho i oferir alguna alternativa. La concreció d’aquesta exigència són les balances fiscals, és a dir, el càlcul de la diferència entre el que aporta i rep Catalunya respecte a l’Estat. El 2005, en virtut dels pactes entre el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i el nacionalisme català es van publicar per part de l’Estat aquestes balances fiscals. El resultat va ser d’11.143 milions de dèficit a Catalunya. L’any passat el Govern va calcular en 20.200 milions l’import d’aquestes balances, és a dir, del dèficit fiscal. Les infraestructures En aquest capítol mereix comentari especial el corredor mediterrani. El catalanisme, de la mà dels empresaris, ha pressionat reiteradament amb cimeres i manifestos perquè s’executi la reforma que permeti una agilitat més gran de transport de mercaderies mitjançant una interconnexió de tren, port, aeroport i les àrees d’activitat econòmica. És una reclamació que el País Valencià i fins i tot Múrcia i Andalusia han reclamat de la mà de les autoritats catalanes. Però és molt més apressant i aguda l’exigència ciutadana i política de posar al dia la xarxa de Rodalies. En aquest sentit, l’independentisme reclama la gestió total de la infraestructura (ara disposa de competències limitades) amb un finançament adequat. El Govern afirma que ha posat les bases per millorar aquest dèficit que es fa evident periòdicament cada vegada que sorgeixen problemes en la infraestructura que afecten milers d’usuaris de Barcelona i el seu entorn. També és una vella reivindicació que l’aeroport del Prat el gestioni la Generalitat, així com assumir plenament els ports de Barcelona i Tarragona (ara participen en la gestió les dues administracions). Les inversions /Aquí cal fer referència a la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut pactat amb l’Estat (i després retallat pel Tribunal Constitucional) per la qual l’Estat ha d’injectar a Catalunya els diners equivalents al pes del PIB català en el conjunt de l’Estat. Aquesta disposició només s’ha complert, amb xifres pròximes al PIB català, els anys 2007, 2008 i 2009. A més, el sobiranisme reclama que s’abonin 759 milions pendents, de l’exercici 2008, i que el Suprem va confirmar que l’Estat deu a la Generalitat. En tot cas, el Tribunal Constitucional va afirmar després del pacte estatutari que no es podia exigir a l’Estat fixar aquesta inversió anual. Junts denuncia que en aquests anys de Govern del PSOE amb el suport d’ERC tampoc s’han complert xifres pròximes al PIB i que l’execució final ha sigut encara més baixa. En concret, el 2021 va ser del 27% davant el 112% de la Comunitat de Madrid. El català Si hi ha una carpeta que, com el finançament, segueix oberta entre la Generalitat i l’Estat, és la de la llengua. En dos fronts: l’educatiu i el de la protecció i la projecció exterior. Pel que fa a l’anomenada immersió lingüística, el més recent és un acord de la taula de diàleg entre l’Executiu del PSOE i el Govern d’ERC i Junts (sense presència de consellers de Junts) pel qual es defensa el model educatiu vigent. Amb tot, el TSJC ha continuat resolent en favor del dret de les famílies un nombre més alt d’assignatures en castellà. I l’exigència independentista és que es blindi aquesta immersió. L’altre front és el de la projecció exterior del català. I també és una batalla llarga. Per exemple, en defensa del seu ús a les Corts generals –només al Senat hi ha hagut avanços parcials i promeses d’ampliar-los– i en les institucions europees. A això últim es va comprometre el Govern en aquesta reunió de la taula de diàleg. Pel que fa al cas, però, no hi ha hagut avenços. Les competències El Govern reclama que s’executin resolucions judicials com la que garanteix que les beques universitàries les ha de gestionar la Generalitat. També exigeix un finançament adequat per aplicar la llei de dependència i denuncia invasió de competències en altres lleis. L’Executiu català exigeix també unificar criteris sobre dues prestacions similars per a situacions de pobresa: l’ingrés mínim vital que ofereix el Govern i la renda mínima de la Generalitat. S’hauria d’afegir a aquestes reclamacions les de gestionar la ciberseguretat, prou inversió en polítiques actives d’ocupació, el retorn dels anomenats papers de Salamanca i el reconeixement de les seleccions esportives catalanes en competicions internacionals, entre d’altres.

De les infraestructures al català: les carpetes pendents de l’Estat amb Catalunya

Els rostres del quart espai independentista que flirteja amb el bloqueig

Revisió al diàleg entre l’Estat i la Generalitat

El més llegit