Els pros i contres de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez

«Espanya, capital Waterloo», va tuitejar Josep Maria Alay, home de màxima confiança de Carles Puigdemont, la nit de diumenge passat. I sí, els resultats del 23J deixen en mans de l’excap del Govern la governabilitat. Però per més que el PSOE cregui que Junts és més que Puigdemont i miri que el sector pragmàtic li convenci que una repetició electoral és una mala idea, és cert que Puigdemont és més que Junts, i que només d’ell dependrà que Pedro Sánchez segueixi a la Moncloa. El pols amb Junqueras La situació processal de l’expresident està en el centre de la partida. «Amnistia i autodeterminació», insisteixen els postconvergents, disposats a liderar les negociacions acompanyats per ERC i les entitats independentistes amb l’objectiu que el preu a Sánchez pugi i la responsabilitat del desenllaç es comparteixi. No hi ha dubtes sobre negociar: Junts necessita demostrar que no es conforma amb qüestions competencials o materials –traspàs de Rodalies o final al dèficit fiscal–, sinó que vol que Sánchez cedeixi davant el sobiranisme, assumint que l’1-O no va ser delicte i facilitant la celebració d’un referèndum sense intervenció de l’Estat. Només això, apunten, suposaria una veritable superació a la taula de diàleg, centrada fins ara a cicatritzar ferides obertes el 2017. Les condicions són de màxims i, d’entrada, inassumibles per al PSOE, però Junts no es conformarà amb «èxits» equiparables als dels republicans. Els postconvergents busquen obtenir concessions més altes que els indults parcials i condicionats als líders del procés jutjats i que la reforma del Codi Penal, amb la vista posada en les pròximes eleccions catalanes. No s’ha d’oblidar que Puigdemont no només manté un duel amb Sánchez, sinó que també lliura un pols amb Oriol Junqueras. La persecució política L’ambició de Puigdemont és tornar a Catalunya sense trepitjar la presó per donar sentit al seu «exili» i a la seva batalla judicial a Europa. Nega buscar una solució personal, vol anar més enllà, però una llei d’amnistia–que inclouria el final d’altres causes pendents– impacta amb la premissa socialista que tot quedi dins del marc constitucional i genera un intens debat entre juristes a l’interpretar que suposaria encobrir indults generalitzats, prohibits per llei. Per a aquesta iniciativa es requereix una llei orgànica, la complicitat de la Mesa del Congrés –que ja va rebutjar el pla el 2021–, i majoria absoluta. Políticament té més implicacions perquè l’indult sí que sustenta una responsabilitat, mentre que l’amnistia nega el delicte, per la qual cosa vindria a reconèixer que hi va haver una persecució política. Els socialistes admeten que la carpeta de Puigdemont està sobre la taula i que tard o d’hora hauran d’obrir-la. D’acord amb la necessitat aritmètica, de l’escassa afectació dels indults a les urnes i que Sánchez es garantiria el Govern, tindria marge per apaivagar la tensió que implica un pacte PSOE-Junts. A les casernes polítiques es plantegen fórmules imaginatives com la reinterpretació de l’indult anticipat, tot i que sobre paper requereix un judici i una sentència ferma, cosa que portaria inevitablement Puigdemont davant el Suprem. Tant el PSOE com Junts ho fien tot a la pressió. Els postconvergents esperen que Sánchez mogui fitxa per decidir el seu suport i dibuixen dos escenaris possibles: bloqueig i repetició electoral, malgrat el risc que s’acusi el declivi de l’independentisme, que en quatre anys ha perdut nou diputats al Congrés i 666.057 vots; o investidura i quatre anys amb Sánchez subjecte a negociar les principals iniciatives parlamentàries i brandint poder i influència a Madrid davant ERC, per més que empatessin a escons. L’escena europea També hi ha un vessant que passa per Europa. Puigdemont, erigit com a internacionalizador del procés, haurà de justificar un veto a Sánchez i argumentar que es posiciona junt amb l’extrema dreta en un context en el qual Espanya acapara el focus mediàtic que li brinda ostentar la presidència del Consell de la UE. Per a Junts és una oportunitat perquè creuen que el PSOE no es pot permetre una repetició electoral que perjudicaria la imatge internacional de Sánchez i el projectaria com un dirigent dèbil i sense prou suports. La postconvergència vol anar a poc a poc per fer-se valer, així que la negociació s’augura llarga. El setembre està marcat en vermell al calendari per la Diada –on es tornarà a posar a prova la unitat independentista– i per la decisió del jutge Pablo Llarena sobre l’activació de l’ordre de detenció internacional sobre Puigdemont. Si Puigdemont és extradit, l’escenari s’enterboleix, però també en dependrà que l’expresident pugui presentar-se a les eleccions europees de juny del 2024. El secretari general, Jordi Turull, va cridar al tancament de files i va demanar discreció perquè el partit es mantingui unit i analitzi els pros i els contres. I és que la decisió sobre la investidura a Sánchez marcarà quina és la identitat que s’imprimeix en les sigles. ERC sotmetrà la decisió a votació de la militància, Junts encara no ho anticipa, però ja hi ha qui s’atreveix a reclamar com a condició per pactar que Sánchez i Puigdemont firmin i es fotografiïn junts.

Els pros i contres de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez

Catalunya salva Sánchez però deixa en mans de Junts la seva investidura

El PP arrabassa un escó al PSOE a Madrid i complica la investidura de Sánchez

Multimèdia | ¿Qui serà president? Els escenaris més probables després de les eleccions

El més llegit