El PSOE garanteix grups propis a ERC i Junts com a «primer pas» per a la investidura de Sánchez

El debat d’investidura no té data. El més normal és que tingui lloc, com a mínim, al setembre. Ni tan sols és clar si s’hi presentarà primerAlberto Núñez Feijóo, que insisteix que vol intentar-ho malgrat que les seves possibilitats de ser elegit cap de l’Executiu són nul·les, o si només farà finalment el pas Pedro Sánchez, que té opcions més elevades. Però abans d’aquesta batalla n’hi haurà una de preliminar: el 17 d’agost, a les 10 del matí, es constituirà el Congrés dels Diputats, una cita que servirà per elegir el nou president de la Cambra baixa (aquí hi pot haver sorpreses), els membres de la Mesa (l’òrgan que governa la institució) i els grups parlamentaris. El que passi llavors prefigurarà part del que passi en la investidura. Sobretot, amb ERC i Junts per Catalunya. Cap de les dues formacions compleix els requisits per tenir grup propi, però fonts socialistes asseguren que seran «flexibles» i impediran que s’hagin d’integrar al mixt. Així ho han transmès ja als republicans i als postconvergents, a través de converses informals que estan liderant la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el titular de Presidència, Félix Bolaños, dos membres del nucli dur de Sánchez, als quals el president sol encarregar les tasques més sensibles. Més recursos Comptar amb grup propi no és una qüestió protocol·lària. Suposa tenir molt més protagonisme a l’hora de plantejar iniciatives i fer preguntes al Govern central en les sessions de control, però, també, disposar de més recursos. L’article 28 del reglament del Congrés assenyala que els grups perceben una subvenció fixa que es calcula cada any i una variable en funció del nombre de diputats. El 2023, la primera va ser de 364.160,64 euros anuals i la segona, d’1.746,16 euros al mes per cada parlamentari. Si ERC i Junts acabessin al mixt, aquestes quanties es reduirien. En aplicació estricta del reglament, ni els republicans ni els postconvergents estan en disposició de tenir grup propi. La norma estableix que es necessita un mínim de 15 diputats (ERC i Junts en tenen set cada un), un requisit que es pot salvar si es dona una d’aquestes dues condicions: comptar amb cinc escons o més i haver aconseguit el 5% dels vots a tot l’Estat o el 15% a les circumscripcions on la formació s’hagi presentat. El partit de Pere Aragonès va quedar diumenge per sota d’aquest últim percentatge a Girona (14,74%) i Barcelona (12,33%). El de Carles Puigdemont, a Tarragona (11,08%) i Barcelona (9,68%). Aquí és on entra el PSOE. La màniga ampla a l’hora de conformar els grups parlamentaris és un gest habitual al principi de cada legislatura, i els socialistes tenen dues vies perquè ERC i Junts en tinguin un cada un. D’una banda, cedir-los temporalment diputats fins a arribar als 15 necessaris. De l’altra, defensar a la Mesa del Congrés, en la qual el PSOE dona per fet que l’esquerra tindrà majoria davant la dreta, que els republicans i els postconvergents es van aproximar al 15% dels vots en aquelles províncies on es van presentar a les generals. La confirmació republicana ERC confirma que els socialistes els han garantit tant a ells com a Junts que tindran grups propis. En la direcció del partit assenyalen que no es tracta d’una proposta «feta en una reunió formal», sinó a través de cursos «extraoficials». Els republicans creuen que suposa una mostra de «generositat» davant les negociacions de la investidura, però consideren que aquest «procés de seducció» va més destinat a Junts que a ells, perquè la seva voluntat de votar a favor de la hipotètica reelecció de Sánchez es dona gairebé per feta. Mentrestant, fonts de Junts admeten els avantatges de comptar amb grup parlamentari propi, però adverteixen que no s’abstindran en la investidura del candidat del PSOE si és l’única contrapartida. Els col·laboradors del president en funcions són conscients que la constitució del Congrés no garanteix per si sola la seva reelecció. Es tracta, remarquen, d’un «primer pas». Les veritables negociacions començaran després, i no es presenten gens fàcils. Els postconvergents insisteixen a demanar l’amnistia sobre el procés independentista del 2017 i un referèndum d’autodeterminació, cosa que a la Moncloa es descarta per complet. «A Catalunya només hi cap el marc constitucional», va avisar el Govern central dimarts . Tampoc es contempla que Jaume CollboniiXavier Triascomparteixin l’Ajuntament de Barcelona. I després dels indults, la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació, el marge en el front judicial és escàs, continuen les mateixes fonts. Les esperances es dipositen en el fet que el sector «més moderat» de Junts, encapçalat pel seu secretari general, Jordi Turull, «persuadeixi Puigdemont» que no resulta convenient votar al costat del PP i Vox en contra de Sánchez i abocar Espanya a una repetició electoral. La tercera autoritat de l’Estat La negociació amb Junts, que va empatar a escons amb ERC i Sumar a Catalunya però va ocupar el cinquè lloc en vots, serà complicada i de resultat incert, expliquen els col·laboradors de Sánchez. De moment, no hi ha pressa. Primer volen que Feijóo, que va ser el candidat més votat (136 escons) però es va quedar molt lluny de l’esperada majoria absoluta amb la ultradreta (33), assumeixi el seu fracàs abans de presentar-se a la investidura o bé se sotmeti al debat i el perdi. El que és urgent, ara mateix, és la conformació de la Mesa del Congrés, un assumpte clau per admetre, denegar, accelerar o retardar les iniciatives parlamentàries, i l’elecció del seu president. En el primer cas, no s’esperen sorpreses: segons els resultats del 23J, l’òrgan de govern de la Cambra hauria de tenir majoria progressista, igual que durant la passada legislatura. En el segon, en canvi, hi pot haver sobresalts. Després de la nit electoral, al comprovar els resultats del PSC (19 escons a Catalunya i més vots que ERC i Junts alhora), es va donar per fet que Meritxell Batet continuaria sent la presidenta del Congrés, tercera autoritat de l’Estat. Però ara ja no està tan clar, expliquen fonts socialistes. Si al final la proposta de Sánchez no és la dirigent catalana, que ha hagut de desenvolupar la seva tasca aquests últims anys en una conjuntura política enormement crispada, al PSOE comencen a circular altres possibles candidats. Una opció seria Miquel Iceta. L’actual ministre de Cultura va estar a punt de presidir el Senat el 2019, un projecte que va frustrar l’independentisme, i el seu nomenament suposaria també reconèixer el bon acompliment del PSC en les recents eleccions. La seva figura, no obstant, suscita molts recels a ERC i Junts en un moment en què als socialistes els convé tenir bones relacions amb els dos partits. Altres opcions, continuen les travesses, serien l’actual vicepresident de la Cambra baixa, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que és al costat de Sánchez des que aquest es va presentar el 2014 a les primàries sent un desconegut, o bé ministres amb experiència parlamentària com la d’Educació, Pilar Alegría, i la de Política Territorial, Isabel Rodríguez.

El PSOE garanteix grups propis a ERC i Junts com a «primer pas» per a la investidura de Sánchez

ERC incorpora Marta Rovira entre els negociadors per a la investidura i obre debat intern després del declivi electoral

La disjuntiva del Rei: nomenar Feijóo o Sánchez candidat a la investidura

La Moncloa avisa Junts davant la investidura de Sánchez: «A Catalunya només hi cap el marc constitucional»

El més llegit