Les tres Espanyes que poden començar dilluns

Més enllà del dictamen de les urnes, Espanya tanca aquest diumenge l’era política que va obrir fa gairebé una dècada, el 2014, amb l’eclosió de Podem, Ciutadans i el procés independentista. Els morats han canviat de cara, els taronges es preparen per abaixar la persiana i el sobiranisme hiberna tot esperant trobar una sortida al laberint. Escons i majories a part, el resultat de les eleccions generals serà una tornada al bipartidisme imperfecte format per dos grans partits i dues crosses imprescindibles, però potser no suficients, per apuntalar governs. Dos nous binomis que, per les característiques d’alguns socis, posaran a prova l’estabilitat política dels pròxims anys. El massiu vot per correu i la baixada gradual del percentatge d’indecisos apunten a una alta participació en aquestes eleccions estivals. El pes de l’anomenat «vot útil» al PSOE i al PP davant els seus socis naturals, sobretot en la quinzena de províncies que reparteixen menys escons, pot ser crucial per a les possibilitats de governar del guanyador. A Alberto Núñez Feijóo se li ha anat fent costeruda una campanya que va començar vent en popa després del seu duel televisat amb Pedro Sánchez, qui ha agafat aire amb les ensopegades del seu rival però sense mostrat sòlids símptomes de remuntada. Yolanda Díaz i Santiago Abascal han lliurat el seu particular pols per la medalla de bronze, que es pot decidir per un grapat de vots en aquestes circumscripcions més petites. Enquestes i prediccions dibuixen una àmplia diferència d’entre 20 i 30 escons a favor del PP, però l’avantatge en vots es redueix a entre 3 i 5 punts. ¿Què pot passar? A grans trets, i amb els marges d’error propis de la demoscòpia, es poden esbossar tres grans escenaris: Majoria absoluta (o gairebé) del PP Cap sondeig ha pronosticat que Feijóo aconsegueixi per si sol la majoria absoluta. Alguns han situat el PP per sobre dels 150 escons i el mateix partit ha elevat les seves expectatives fins i tot per sobre dels 160. L’«efecte Andalusia», on Juanma Moreno va obtenir una majoria absoluta, que ningú va veure venir és complicat però no pot descartar-se del tot. La por al fet que l’extrema dreta arribi o influeixi en el Govern d’Espanya pot beneficiar el candidat popular, que als tradicionals bastions de Madrid i Galícia suma ara el d’Andalusia i pot propulsar-se fins i tot gràcies a Catalunya. De fet, Vox ha anat de més a menys en aquesta campanya i, després dels seus pactes autonòmics amb el PP, totes les enquestes han col·locat Abascal molt per sota dels 52 escons actuals. Si no arriba als 176 diputats, el somni de Feijóo és poder esquivar Vox recolzant-se en les frontisses: PNB, Coalició Canària, UPN, Terol Existeix. Amb algunes comparteix governs autonòmics, però pot fer curt perquè el 23J apunta a un replegament general del vot a les minories nacionalistes i regionalistes, quatre anys després d’aconseguir el seu rècord. Majoria relativa del PP Segons la demoscòpia, l’escenari més probable és una victòria folgada de Feijóo i que la suma amb Abascal es mogui en el límit de la majoria absoluta. La mitjana d’enquestes donava al PP i a Vox 177 escons, mentre que les prediccions els deixaven en 174. En aquesta hipòtesi, la clau a partir de dilluns serà si els populars trucaran de seguida a la porta dels ultres, com van fer al País Valencià, o miraran d’esprémer la pressió al PSOE perquè repeteixi la jugada del 2016: deixar caure Sánchez i aplanar la investidura a Feijóo. La teoria del PP per no posar Vox en el Govern passa per superar els 160 diputats o, en tot cas, treure’n més que Sánchez i Díaz junts. Però si Abascal baixa dels 50 escons, accedir al Govern pot ser el seu únic agafador de poder perquè haurà perdut fins i tot la seva capacitat per bloquejar lleis mitjançant recursos d’inconstitucionalitat. I si s’ha d’empassar amb Vox perquè la seva majoria és massa precària, a Feijóo se li pot entravessar l’equació del tercer soci. L’ombra del bloqueig és allargada. Majoria d’esquerres Inassequible al descoratjament, el CIS ha resistit en l’afany de donar vencedor Sánchez. La realitat és que seria una sorpresa de dimensions colossals, però és cert que la diferència en vots s’ha anat estrenyent amb el pas de la campanya. Després de les municipals, el socialisme només pot donar per amarrat un bon resultat a Catalunya i confiar que Sumar esgarrapi aquests últims escons clau a diverses províncies. Un cas diferent és què faria l’actual president del Govern si perd les eleccions però el PP i Vox no arriben a 176. ¿És realista llançar-se a articular una majoria pluripartita amb l’ham del cordó sanitari a la ultradreta? En tenim precedents, perquè així és com ha governat aquests últims quatre anys... i ha aconseguit esgotar la legislatura malgrat les contínues turbulències. Per no recordar la capacitat de resiliència del líder del PSOE. El problema pot ser que aquest ham de l’espantall a Vox sigui suficient per atraure formacions el vot de les quals pot ser imprescindible en aquest escenari, com Junts i la CUP. Aquesta campanya ha suposat l’enèsim fracàs de la unitat independentista, en aquest cas pel preu a la investidura de Sánchez. Cadascun anirà pel seu costat a partir de dilluns, però cap ha tancat la porta a Sánchez.

Les tres Espanyes que poden començar dilluns

DIRECTE | Segueix al minut l’última hora de la campanya electoral

¿Qui guanyarà les eleccions? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

L’enquesta prohibida de les eleccions generals a Espanya

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya 2023

Multimèdia | ¿Qui serà president? Els escenaris més probables

Test multimèdia | Llicència per votar: demostra que aniràs a les urnes ben informat

El més llegit