Corinna acusa Joan Carles I d’«abusar del procés» al demanar que la jurisdicció britànica no jutgi l’assetjament

Els advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein van revelar en la vista d’aquest dijous 20 de juliol en el Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les que el qüestionament frontal de la jurisdicció britànica per jutjar el presumpte assetjament a què va ser sotmesa per Joan Carles I a partir del 2014 només es va plantejar –a les parts i al tribunal– el març del 2023, cosa que ha qualificat com a «clar abús del procés». Fins aleshores la defensa de l’emèrit va centrar la seva estratègia jurídica en la immunitat d’Estat i en la recerca d’un tribunal més apropiat per processar l’assetjament (l’anomenat ‘forum non conveniens’). El canvi de bufet d’advocats sembla explicar la diferent orientació ara aflorada. «El bufet Clifford Chance, al corrent de la diferència entre el criteri de ‘forum non conveniens’ i el qüestionament de la jurisdicció [britànica] va deixar absolutament clar que intentaven plantejar una [jurisdicció] alternativa estrangera. I en aquell moment no hi havia cap indicació que es qüestionaria la jurisdicció com a tal. No es va esmentar ni una vegada», ha explicat l’advocat Andrew Green. L’esmentat bufet va ser reemplaçat després per Carter Ruck i aquest, finalment, per Velitor Law, que ha assumit la defensa de l’emèrit. Segons la defensa de Corinna, totes les objeccions a la qüestió de la jurisdicció han de ser plantejades alhora i no dilatar en el temps la presentació a través de sol·licituds separades. Per això parlen d’un abús del procés. Països amics La proposta del ‘forum non conveniens’ suposa que un tribunal, el britànic, reconeix que un altre fòrum o tribunal on el cas es podria haver presentat és un lloc més apropiat per a un cas legal, i transfereix el cas a l’esmentat fòrum. Aquesta declinatòria de jurisdicció és la que plantejava inicialment l’advocat contractat pel bufet Clifford Chance, que va arribar a fonamentar la proposta en el fet que Espanya i el Regne Unit són dos països amics. La veritat és que la defensa de Joan Carles I va fer de la immunitat d’Estat fins al 18 de juny del 2014, data de l’abdicació, l’objectiu central de la seva actuació, deixant al marge el tema de la jurisdicció. La jutge Collins Rice, tot i que poc donada a intervenir, va assenyalar a Green si la defensa de l’emèrit havia posat tots els ous al mateix cistell, el de la immunitat. «El que pot haver passat és que tots els ous van anar al cistell de la immunitat. El demandat [Joan Carles I ] va plantejar diferents plantejaments i va tenir èxit en uns però no en d’altres. I tenien la idea de reservar assumptes geogràficament si puc plantejar-ho de forma flexible». Localització geogràfica L’altre punt que ha concitat l’interès de la jutge ha sigut el dels actes presumptament comesos per Joan Carles I contra Corinna en termes de la seva localització geogràfica. La defensa de l’emèrit afirma que s’ha d’analitzar cada conducta per separat, és a dir, el lloc on hauria tingut lloc. «El tribunal –va assenyalar Green– no ha d’adoptar el punt de vista de la defensa del demandat, el que implica considerar cada acte individual i on passa cada conducta individualitzada. Aquest plantejament és un autèntic error. La naturalesa de la conducta involucra una conducta estesa durant molts anys que inclou nombrosos actes individuals d’assetjament», va remarcar Green. La jutge Collins Rice va evocar, llavors, l’al·legat de la defensa de l’emèrit del dia anterior en el sentit que per tenir en compte el «curs de la conducta» de Joan Carles I els fets haurien de ser jutjats al país on està domiciliat el demandat. És a dir, al domicili que aquells anys mantenia Joan Carles I: el palau de la Zarzuela, a Espanya. El punt de vista dels advocats de Corinna és que la majoria dels fets d’assetjament i la seva repercussió sobre la salut psíquica i els negocis de l’examant de Joan Carles han tingut lloc a Londres, on vivia bona part del temps. I, a més, l’emèrit, després de la seva abdicació el juny del 2014, es va traslladar amb freqüència a la capital londinenca, on hauria perpetrat els actes d’assetjament amb amics comuns, i en alguns casos, socis de Corinna. Dos incidents Dos incidentsEls debats transcorren amb normalitat. Dimecres passat va tenir lloc un incident. Aparentment, segons fonts jurídiques consultades, l’emèrit seguia l’audiència des d’Abu Dhabi, on viu, i en dues ocasions va aparèixer una imatge amb dues persones, un home amb bermudes i una dona, i darrere una persona a qui no es veia però que els parlava. Va sonar com la veu de Joan Carles I. La jutge Collins va protestar la primera vegada. I la segona va advertir que si tornava a passar s’aixecava i abandonava el tribunal. Un altre incident va ser el de la publicació d’imatges de la vista en un compte de Twitter a Espanya, immediatament esborrades, que també va provocar una protesta de la jutge i petició d’explicacions, tenint en compte que està prohibida la reproducció de fotos de la sessió. Hi va haver una disculpa posterior. Corinna zu Sayn-Wittgenstein va estar entre el públic en la vista i s’hauria creuat telemàticament amb Joan Carles I, que seguia l’audiència des d’Abu Dhabi.

Corinna acusa Joan Carles I d’«abusar del procés» al demanar que la jurisdicció britànica no jutgi l’assetjament

La defensa de l’examant destaca que fins al març passat l’emèrit plantejava la jurisdicció espanyola com a més convenient

El més llegit