A les gairebé 750 pàgines que sumen els programes electorals del PSOE, el PP, Vox i Sumar només hi apareix una única referència concreta a la llengua catalana. El mateix passa amb el gallec i l’eusquera. Tan sols una vegada, en el programa de Yolanda Díaz, i és per referir-se a les llengües de signes. Les propostes dels quatre principals partits en matèria lingüística van des d’impulsar els idiomes cooficials a tot el territori i reconèixer l’oficialitat de noves llengües fins a limitar-ne la importància a l’hora d’adjudicar una ocupació pública. Salvant l’excepció de Sumar, les altres tres formacions coincideixen en una cosa, l’escassa concreció de les seves mesures.