El jutge anglès intenta aclarir en quatre dies les objeccions prèvies de Joan Carles a la demanda de Corinna, per Ernesto Ekaizer

El jutge del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, Matthew Nicklin, va convocar el 10 de febrer passat, prèvia consulta amb les dues parts, una audiència de quatre dies, entre el 18 i el 21 de juliol vinent, per escoltar les objeccions prèvies de la defensa de Joan Carles I a la demanda per presumpte assetjament presentada per la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Una ordre del jutge va donar de termini fins el dilluns passat, 10 de juliol, perquè es registressin tots els que vulguin seguir les audiències via telemàtica (‘streaming’). El jutge prossegueix així el procediment després que la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, limités el desembre passat l’amplitud de la demanda al període posterior a l’abdicació de Joan Carles I al considerar que els fets imputats anteriorment al 18 de juny del 2014 –entrada presumptament il·lícita de l’agent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a les oficines de Corinna a Mònaco, el maig del 2012, i segrest de documents– entraven dins la protecció del monarca pel seu càrrec oficial mentre exercia com a rei d’Espanya (immunitat d’Estat). El que es manté de la demanda, doncs, són les conductes posteriors de Joan Carles I, entre el 18 de juny del 2014 i el 29 de desembre del 2020, data en què Corinna va presentar la demanda a Londres. Documento Título del documento (Auto) Ver pdf Els costos El «partit» de moment està empatat pel que fa a gols. Corinna va guanyar el primer cos a cos quan el jutge Nicklin va sentenciar, el març del 2022, que Joan Carles I no tenia immunitat, cosa que va suposar el pagament de costes de 235.000 lliures esterlines o 270.250 euros; el desembre del 2022, la Cort d’Apel·lacions va limitar el cas al període posterior a l’abdicació de Joan Carles I, que va obligar Corinna a abonar 320.000 euros. Aquestes costes són públiques. Però no ho són les tarifes que cobren els advocats dels bufets que defensen el rei emèrit –Carter Ruck després d’haver despatxat Clifford Chance– i Corinna –Kobre & Kim–, que al seu torn contracten advocats que presenten els casos davant el tribunal i la cort d’apel·lacions (‘barristers’). Des dels temps del cèlebre escriptor Charles Dickens i la seva obra ‘El Casalot’, la justícia anglesa és molt cara. Per si hi havia cap dubte, la jutge que va presidir el tribunal de la Cort d’Apel·lacions el desembre passat va ser lapidària. «És un cas seriós i important, que té gran repercussió pública i està costant una fortuna, així que no s’ho prenguin com un fulletó», va dir a les parts Eleanor Parker. ¿D’on obté els seus fons Joan Carles I per pagar les costes i els factures dels advocats? S’ignora. Però ara, quan ha obtingut la residència fiscal als Emirats Àrabs Units (EAU), ja té patent de cors: totes les despeses, així com els fons i patrimoni que presumptament pogués tenir a l’exterior estan fora de l’abast de la Hisenda espanyola. La implicació de Sanz Roldán Fins al moment, el procediment ha fet voltes sobre les qüestions de forma i no ha entrat en l’enjudiciament de les proves de l’assetjament, vigilància il·legal i difamació. El jutge Nicklin va sentenciar el 24 de març del 2022 que Joan Carles I no tenia cap mena d’immunitat i va rebutjar una apel·lació que li va presentar la defensa del rei (l’equivalent d’una súplica). Això va obrir el camí per presentar una sol·licitud de permís davant la Cort d’Apel·lacions de l’alt tribunal per apel·lar. Se li va permetre apel·lar sobre la immunitat. I el desembre passat, segons s’ha assenyalat, el tribunal va considerar que les al·legacions inicials de Corinna –després modificades– segons les quals el director del CNI, el general Félix Sanz Roldán, havia rebut instruccions de Joan Carles I d’enviar agents per registrar els seus domicilis a Mònaco –la segona residència de Corinna– i Londres, i això suposava que va actuar en les seves funcions oficials. Sanz Roldán hauria obeït el llavors cap d’Estat. Amb aquest argument, Joan Carles I va obtenir la victòria, pírrica, que va permetre excloure de la demanda els fets que se li imputen en el període 2012-18 del juny del 2014. Això té per efecte que el CNI i Sanz Roldán s’han salvat. En el període 2014-2020, segons la demanda de Corinna, van tenir lloc fets «substancials». Un seria, per exemple, l’exigència de Joan Carles I el 16 de setembre del 2014 a Corinna, que li tornés els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que li va donar de forma «irrevocable» a primers de juny del 2012, i tot seguit la campanya d’assetjament que hauria patit per la seva negativa. La trobada va tenir lloc en la data citada a The Connaught Hotel, a Londres en presència de l’advocat de Joan Carles I, el suís Dante Canonica, segons el relat de l’examant. Corinna presumeix de tenir-ne proves. Les impugnacions Però en els quatre dies d’audiències a partir del dimarts 18 de juliol, la defensa de Joan Carles I impugnarà com a mínim dues qüestions prèvies més que ja va elevar davant el jutge Nicklin. Una és l’encaix dels actes d’assetjament en la llei britànica de Protecció contra l’Assetjament (‘harrasment’) de 1997. La defensa assenyala que la jurisdicció del Regne Unit no és la més apropiada –‘inconvenient forum’– i vol que transfereixi la demanda a un altre fòrum legal. Per exemple: Espanya Està sol·licitant, doncs, una declinatòria de jurisdicció. I l’altra qüestió prèvia pendent és la forma de la comunicació de l’escrit de demanda –‘particulars of claim’– a Joan Carles I, que la va rebre en el seu compte de WhatsApp particular, a Abu Dhabi, el 29 de desembre del 2020. Joan Carles I afirma que se li havia de cursar la demanda a través de canals diplomàtics per mediació del Foreign Office (Ministeri d’Afers Estrangers). O, alternativament, sol·licitar permís per fer la comunicació per una altra via. «Les dues rutes haurien exigit exposar els fets al tribunal, sotmetre’s a l’escrutini judicial i probablement ser rebutjades... La comunicació no és vàlida. Aquesta manera defectuosa ha causat a Sa Majestat [Joan Carles I] privació, pèrdua i perjudici com a conseqüència d’haver de defensar un cas que no havia de ser presentat en una cort anglesa», assenyala la defensa de l’actual emèrit. La defensa de Corinna Els advocats de la demandant afirmen que la defensa posa «objeccions tècniques sense mèrit a la comunicació de la demanda en un clar intent de frenar el progrés del procediment». Segons assenyala, després de la primera comunicació, «per WhatsApp» –amb justificant de recepció– el desembre del 2020, Corinna va oferir a Joan Carles la via que considerés més adequada, fins i tot creient que l’escollida va ser correcta. I es va oferir a fer-ho a través del bufet d’advocats Clifford Chance o a través de la Convenció de la Haia de Dret Internacional Privat (HCCH). Joan Carles I va rebutjar aquestes invitacions i fins i tot la de confirmar la seva adreça, amb l’argument que vivia a la Zarzuela des de 1962 i, també, que s’havia traslladat a Abu Dhabi el 2020. La defensa de Corinna aspira a superar aquesta fase de les qüestions prèvies per poder garantir que el jutge Nicklin jutjarà el fons de l’assumpte: el presumpte assetjament de Joan Carles I amb l’objectiu de recuperar els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que li va donar de manera irrevocable el juny del 2012. Una sentència favorable en aquest sentit blindarà la fortuna de Corinna davant una possible demanda dels hereus de Joan Carles I contra l’examant perquè almenys els torni una part dels diners. Segons l’exmarit de Corinna, Philip Adkins, ella i Joan Carles I van pactar de paraula dividir-se els diners a parts iguals. «Ella es va quedar amb tota la pasta», ha declarat.

El jutge anglès intenta aclarir en quatre dies les objeccions prèvies de Joan Carles a la demanda de Corinna, per Ernesto Ekaizer

Les audiències convocades en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les tindran lloc entre el dimarts 18 i el dijous 21 de juliol

El més llegit