Espanya es juga el seu prestigi climàtic el 23J

Dilluns, la presidenta de la Comissió Europa, Ursula Von der Leyen, es va reunir a Madrid amb el president del Govern, Pedro Sánchez, amb motiu de l’inici de la presidència espanyola de la UE . En la roda de premsa posterior, un periodista va preguntar a Von der Leyen sobre el risc que suposen els extremismes per a Europa, una qüestió gens gratuïta quan es considera que la ultradreta avança amb força al continent, des d’Itàlia a Polònia i Hongria. Referint-se al context espanyol –i, tot i que sense dir-ho obertament, a la possible formació d’un Govern PP-Vox després del 23J–, la líder europea va decidir pronunciar-se sobre les implicacions que això tindria per a Europa i com pensa que ha de respondre Brussel·les. Va triar com a tema l’escalfament global. «Com a forces democràtiques de centre, hem de mostrar que tenim una idea clara de com volem afrontar el canvi que s’està produint. El canvi climàtic és un fet. Tenim una idea, una visió, de com respondre-hi, de com enfrontar les dificultats, però també de com aprofitar les oportunitats», va dir Von der Leyen, flanquejada per Sánchez. «Es pot créixer econòmicament i crear prosperitat mentre redueixes les emissions [...], mentre protegeixes la natura i el medi ambient», hi va afegir. Tot i que el canvi climàtic, un dels temes que més preocupen els espanyols –segons nombrosos estudis–, està, malauradament, absent del nucli de qüestions electorals del 23J, els pactes PP-Vox de les últimes setmanes han fet saltar totes les alarmes del costat dels ecologistes pel que podria arribar. L’exemple més nítid és el d’Extremadura, on, si bé l’atenció s’ha centrat en com la formació d’ultradreta va fer pressió perquè María Guardiola donés cedís si volia ser investida presidenta, la qüestió de fons és quin serà l’impacte de Vox en les polítiques mediambientals en una regió de 4.160 quilòmetres quadrats dels quals més d’una quarta part estan protegits per la Xarxa Natura 2000. I no es tracta només d’això, sinó de si l’entrada dels negacionistes climàtics frenarà, per mitjà del control de conselleries estratègiques, l’expansió del desplegament d’energies renovables, una aposta valenta de l’administració sortint per atraure empreses interessades en energia verda, barata i confiable. El prestigi de la diplomàcia climàtica en joc El prestigi de la diplomàcia climàtica en jocDos dels pilars sobre els quals s’erigeixen la credibilitat internacional d’un país són la coherència i la fiabilitat. Un país que faci tombs en les seves polítiques, més encara si la ciència i l’evidència així ho demostren, com és el cas de l’escalfament global, corre un greu risc de ser percebut com poc creïble i fiable. Això es trasllada en erosió de la imatge i de la quota de poder en els organismes de la governança global. Algunes nacions fins i tot són condemnades a l’ostracisme o a l’aïllacionisme més absolut. És el cas d’un país tan mediambientalment rellevant com el Brasil, que va patir el buit diplomàtic de la comunitat internacional durant els quatre anys del negacionista climàtic Jair Bolsonaro (2019-2022), que acaba de ser inhabilitat per un període de vuit anys per decisió judicial després de comprovar-se que va difondre notícies falses que qüestionaven la fiabilitat del procés electoral. L’Amazòniaencara no s’ha recuperat dels nivells de destrucció que Bolsonaro va incitar, però el seu successor, Luiz Inácio Lula da Silva, ja capitalitza en l’escena internacional el seu compromís amb la preservació. En set mesos de govern, el dirigent ha sigut rebut a la Casa Blanca, al Vaticà, l’Elisi i el Gran Palau del Poble a Pequín, entre molts altres llocs. Països com el Regne Unit i els Estats Units, on un altre negacionista, Donald Trump, va causar estralls nomenant diversos ultraconservadors com jutges del Tribunal Suprem que han rebaixat els estàndards d’importants regulacions mediambientals, també s’han compromès a realitzar donacions financeres al Brasil com a «premi» a la seva preservació de la selva tropical més gran del planeta. És difícil predir avui qui guanyarà les eleccions. En cas que sigui el PP i, per governar, necessiti Vox, no se sap quin serà el pacte al qual arribaran. Però no és una bona notícia per a Espanya que Alberto Núñez Feijoo decideixi que és acceptable cedir en matèria mediambiental i climàtica. Al programa del PP, presentat fa uns dies, es pot llegir: «La sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic es troben entre els principals reptes que tenim com a societat [...] Serem molt ambiciosos respecte a qüestions com l’economia circular, la mitigació d’emissions i la preservació de la biodiversitat, però volem fer-ho sota la premissa d’una transició ecològica justa, fent-ne partícips la societat civil, els agents econòmics i les administracions». El programa de Vox encara no es coneix, però la seva Agenda Espanya parla d’una «religió climàtica a Occident» i advoca per la «suspensió de tota norma climàtica imposada per les elits globalistes que afecti greument l’interès i la prosperitat dels espanyols». Res d’això és encoratjador. Com ha escrit Nerea Ramírez, activista de Greenpeace Espanya, reflexionant sobre el programa de la ultradreta per al país, «amb set de nou límits planetaris superats dona per replantejar-se moltes coses. Però sobretot dona per plantejar-se l’horitzó al qual aspirem, cap on volem anar». Potser és el moment d’emprendre accions més concretes i sòlides per evitar retrocessos que contradiuen la ciència i que probablement violen els tractats internacionals firmats per Espanya. El professor italià de Filosofia Política de la Universitat LUISS Guido Carli, Gianfranco Pellegrino, ha evocat la possibilitat que s’implementin canvis legislatius perquè el negacionisme climàtic sigui un delicte a nivell mundial. «S’hauria de començar a admetre que el negacionisme climàtic no és diferent respecte a altres tipus de negacionisme, per exemple, l’històric. ¿Qui nega l’Holocaust pot ser defensat en nom de la llibertat d’expressió? [...] D’alguna manera, les omissions i els retards que porten al desastre [climàtic] actual són en part culpa dels negacionistes», reflexionava en una recent tribuna.

Espanya es juga el seu prestigi climàtic el 23J

Espanya, davant el repte de combatre la desertificació

Urgències i riscos climàtics de la nova legislatura

Itàlia, laboratori del negacionisme climàtic

El més llegit