El PSOE i el PP obren la campanya del 23J agitant el vot contra Vox i contra el «sanchisme»

Espanya torna a estar oficialment de campanya electoral. No han passat ni dos mesos des que els polítics es van llançar a la carretera (i als platós de televisió) per a les eleccions municipals i autonòmiques del maig i ara tornen a l’atac per a les generals del 23 de juliol. El president del Govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, surt a revalidar el càrrec enmig d’un ambient de canvi de cicle que beneficia el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, primer en totes les enquestes, fins i tot en la del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Però per primera vegada a Espanya, on el que compten són les majories parlamentàries, el guanyador de les eleccions pot ser que no sigui el pròxim inquilí de la Moncloa. La clau estarà en les sumes: Sánchez amb Yolanda Díaz (Sumar) i la resta de socis parlamentaris d’aquesta legislatura (nacionalistes i independentistes) o Feijóo amb la ultradreta de Vox. I, si aquestes aliances no obtenen una majoria clara, Espanya es pot veure abocada a un escenari de bloqueig. Un altre cop. Seria la tercera vegada en vuit anys: es van haver de repetir les generals del 2015 i el 2016. Per als que segueixen la política dia a dia, totes les campanyes tenen una cosa especial. Aquesta es recordarà per les entrevistes de Sánchez amb mitjans que havia evitat durant anys i també per l’acostament del PP de Feijóo a la ultradreta de Vox. Després dels comicis del maig, els populars han pactat amb la formació de Santiago Abascal en més d’un centenar d’ajuntaments i els han donat entrada en dos governs autonòmics: Extremadura i el País Valencià. A més, Feijóo ha admès aquesta setmana que veuria normal incloure membres de Vox en un hipotètic executiu que ell presidís si el ‘sí’ dels diputats ultres fos necessari per a la seva investidura. Aquest acostament entre Feijóo i Abascal ha donat oxigen al PSOE i a Sumar, que proposen reeditar la coalició d’esquerres i defensen els quatre anys junts. Asseguren que els espanyols s’han de rebel·lar contra «el procés reaccionari» d’un possible govern PP-Vox. Les persones triades pels ultres aquests dies en les institucions que compartiran amb els populars (antiavortistes, un torero, racistes...) han ajudat les esquerres en les seves estratègies. Des del quarter general socialista creuen que «hi ha partit». Necessiten, afirmen, mobilitzar més de tres milions de votants per «evitar l’aliança PP-Vox i que Espanya tingui Abascal de vicepresident». Les províncies petites A la seu dels populars, en canvi, consideren que el votant de centre i centreesquerra està «avergonyit» pel «sanchisme», representat pels indults, la reforma de la malversació, els pactes amb EH Bildu i els errors de la llei del ‘sí és sí’, i es quedarà a casa o anirà a votar al cavall guanyador», que és Feijóo, segons les enquestes. Els conservadors esperen arrasar a les dues Castelles i a Galícia, tres autonomies on la majoria de les províncies reparteixen tres o quatre diputats (per la mida de la població) i es converteixen en un graner d’escons per als dos grans partits i moltes vegades resulten impossibles per a la tercera força (Vox o Sumar). Les aptituds d’Abascal Feijóo aquests dies està marcant una distinció interessant dins Vox. Ha repetit en diversos fòrums que Abascal, gràcies al fet que va ser militant del PP gairebé 20 anys, concreta, té «vocació d’interès general» i «cultura orgànica». D’altres fonts oficials del PP afegeixen que el líder de Vox no s’assembla gens a Kiko Méndez Monasterio, el seu negociador en els governs autonòmics, ni al portaveu, Jorge Buxadé. El partit d’ultradreta ha deixat clar que és el seu moment i vol governar. Ho ha demostrat al País Valencià (una vicepresidència i dues conselleries), Extremadura (María Guardiola va haver de rectificar totalment el seu discurs i concedir-los una conselleria) i a Múrcia (on no han facilitat la investidura a Fernando López Miras malgrat que està a només dos diputats de la majoria absoluta). Feijóo pot esperar una cosa semblant. Les enquestes donen mals resultats a Vox, però normalment (menys en les últimes andaluses) és un partit que creix durant la campanya, una cosa que també espera fer Díaz amb Sumar. L’ara vicepresidenta del Govern s’enfronta a diversos reptes alhora: llançar un projecte nou, intentar convèncer els 300.000 votants de Podem que han detectat que senten rebuig per Sumar i fer-se un lloc en la campanya criticant el seu contrincant a l’esquerra, el PSOE, alhora que defensa la seva tasca en el Govern de coalició. La campanya tindrà una fita clau: dilluns serà el cara a cara Sánchez-Feijóo, l’equivalent a una Champions per als amants de la política. Els que disfrutin amb aquestes coses tenen un juliol animat. Tot i que l’agost tampoc es presenta malament si el resultat és ajustat.

El PSOE i el PP obren la campanya del 23J agitant el vot contra Vox i contra el «sanchisme»

¿Quan és el cara a cara entre Sánchez i Feijóo?

Punxi aquí si vol conèixer les notícies d’aquesta campanya electoral en directe

El més llegit