La decisió de la justícia europea només unes hores abans de l’inici de la campanya electoral del 23J es plantejava en la postconvergència com un ‘win-win’. Si guanyava, l’expresident Carles Puigdemont podia defensar que Europa blindava els seus drets davant la justícia espanyola obtenint una clatellada amb què aspirava a anul·lar la gestió políticojudicial del procés i, en especial, la negociació d’Esquerra amb el Govern per a la concessió dels indults i la reforma del Codi Penal. Si perdia, com ha passat, Junts pretenia reforçar-lo de tota manera com el líder combatiu de l’1-O, disposat a utilitzar-lo per recordar als republicans que, per molta desinflamació del procés que hi hagi pel diàleg entre governs, ell continua a l’estranger i subjecte al periple judicial, mentre manté una disputa amb el jutge Pablo Llarena. En definitiva, Puigdemont en si mateix era una esmena a la taula de diàleg. Però tan assumida ha sigut la derrota a Europa que el mateix expresident va admetre que no se l’esperava.