L’odissea de Pedro Sánchez entre els fabricants de la seva demonització, per Ernesto Ekaizer

Óscar López (Madrid, 1973), director del Gabinet de Pedro Sánchez des del 2021, em va dir fa ara cinc mesos, el 13 de febrer del 2023, que l’any polític seria molt dur. Que els 10 mesos que quedaven per al final de la legislatura, a cavall de la presidència europea, suposarien una batalla acarnissada. Abans d’acomiadar-nos al seu despatx a la Moncloa em va dir una frase amb una franquesa que encara em ressona: «Nosaltres no podem fer més. En aquest país s’ha instal·lat el ‘trompe-l’oeil’ que el president s’aixeca cada matí, es mira al mirall i es diu a si mateix què pot fer durant la jornada per destruir una mica més Espanya. I no podem desfer-ho. Si es tracta d’ajudar Yolanda Díaz, és a dir, l’esquerra del PSOE, a unificar a tot aquest sector pactant amb Unides Podem, li donarem suport. Tant de bo ho aconsegueixi. Però això és tot». Aquest dilluns, 26 de juny, amb el temps polític comprimit extraordinàriament després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig amb la convocatòria d’eleccions generals el 23 de juny del 2023, López creu que el periple de Pedro Sánchez iniciat a ‘Lo de Évole’ diumenge, amb una audiència d’1.345.000 espectadors o un 12%, és un bon començament, abans d’emprendre la marxa cap als mitjans de la dreta. No parlar del que és important «S’ha muntat un potent ‘trompe-l’oeil’ –com ja hem dit– per no parlar de les pensions, de la pujada del salari mínim o de l’excepció ibèrica en matèria d’electricitat. Està molt bé que la gent vegi que el president dona la cara, que no s’amaga. Aquí hi ha partit i el jugarem. Cap mitjà l’està desestimant. Estic content de com va la precampanya. El PP es plega a Vox sense complexos i no oculta el caos de la seva política davant la ultradreta», va dir des del seu despatx a la Moncloa en una conversa amb aquest cronista. I aquestes explicacions ¿no haurien donat millors resultats amb més de temps, diguem que dos mesos i després de l’estiu, per exemple, al setembre? «Això dona per a un dinar i una llarga xerrada, però estic convençut que vam fer el correcte, vam sortir a guanyar, cal guanyar-se les coses, cal merèixer-les, no ens hem d’amagar, nosaltres donarem la cara, dins de les dificultats estem fent el que és correcte», respon López. «Tots parlen del PSOE, gairebé ningú de Sumar, em sembla desolador. Les campanyes de tots dos no em semblen mobilitzadores. Hi ha molt poc temps emocionalment per a un canvi en el vot directe respecte del 28 de maig ¿Pot recuperar-se d’aquí a un mes? La gent està pensant en les vacances, veu menys televisió i la baixa participació li va malament a l’esquerra», assenyala Gloria Elizo (Madrid, 1966), exvicepresidenta tercera del Congrés dels Diputats. «Potser és per la meva activitat dels últims tres anys i mig al Congrés, però veig amb veritable preocupació el fet que polítics de Vox hagin aconseguit la presidència de diversos parlaments. És com un fet pervers. Perquè sembla que la ciutadania no s’adona del que això suposa institucionalment. Perquè ja hem viscut aquests anys amb els seus discursos antidemocràtics. I s’estan convertint en la representació més alta en diversos parlaments, és a dir, són ells els que corporitzen la voluntat popular, la democràcia», emfatitza. Elizo també creu que el setembre podia haver sigut una bona data per donar les explicacions que ara ha emprès Pedro Sánchez. «Tantes entrevistes, una darrere d’una altra desgasta. Tampoc és que es poden dir coses molt diferents. Perden atractiu», apunta. «En canvi, després de l’estiu hauria sigut més raonable». Acomplexats Un dirigent del PSOE, derrotat electoralment, segons diu, per «causes alienes», a saber, la política nacional i el ‘trompe-l’oeil’ del sanchisme, raona que el que està fent ara Pedro Sánchez és el que s’hauria d’haver fet en els últims sis mesos. I si hi havia consciència que això faltava, l’anticipació electoral podria haver consistit a dissoldre les Corts i convocar eleccions per a finals de setembre. «L’hòstia del 28M ha sigut tremebunda. I ara és quan es comencen a explicar temes com Bildu, havent donat raó amb el silenci als que atacaven. Estàvem acomplexats», apunta. ¿Una entrega del poder? «En certa manera ha sigut una entrega. S’ha deixat acampar els mitjans hostils en el discurs de l’odi i en la demonització, sense donar resposta fins ara quan ens han escombrat». El Partit Popular presumeix d’uns sondejos interns que atorguen la majoria absoluta al PP juntament amb Vox. Però l’expectativa d’Alberto Núñez Feijóo i el seu cercle àulic apunta a un possible Govern del PP en solitari, com a resultat d’obtenir 140-145 escons, 30/35 més per a Vox, resultant ser la tercera força, per davant de Sumar amb 20-25 escons. La idea és que Vox podria recolzar des de fora un Govern de Feijóo. Els efectes de l’aliança PP-Vox, contra tot el que s’ha vaticinat, es deixen sentir com unes bombes quotidianes. Ningú podrà dir el 23 de juny que no tenia idea del tsunami que s’acostava a Espanya. El que està passant a Extremadura, per exemple, és simptomàtic de la falta de complexos del PP. María Guardiola ha hagut d’embeinar la seva espasa després de brandir-la contra Vox i ha presentat els seus respectes. El primer és el PP nacional; el primer és Feijóo, ha vingut a dir als militants a la seva carta, en la qual ha abjurat del seu atac al partit d’Abascal. Pactar amb Vox sense complexos «El PP no mostra cap pudor. I no necessàriament hauria de ser així. El PP podria negociar amb Vox en certes comunitats i en d’altres no. És a dir, esgrimir una línia electoral molt oberta, però el que passa a Extremadura és que no tenen complexos, qui no faci el pacte per governar s’enfronta al PP Nacional. Potser tenen enquestes que els diuen que aquests pactes no tenen cost electoral. Governaré a tot Espanya i amb Vox. I no passa res», observa Elizo. Feijóo aguanta una política dreta des del primer Govern de coalició PP-Vox a Castella i Lleó, que va aixecar ell el març del 2022 i consisteix a mantenir l’orientació d’unitat per governar amb Vox a la major part del país abans d’abordar el tema de la Moncloa, ara anticipat al resultat del 23 de juliol. Amb aquesta unitat aspira a propulsar el tsunami del 28M sobre el 23J, reforçar la mobilització de la dreta i pel camí fer que el PP rendibilitzi el vot útil, a expenses de Vox. Doncs això: a buscar els 140-145 escons amb els vots de Ciutadans i una part procedent de Vox. Això sí: amb Vox com a tercera força, amb 30-35 escons.

L’odissea de Pedro Sánchez entre els fabricants de la seva demonització, per Ernesto Ekaizer

¿‘Derogar al sanchisme’ entregant Barcelona, el segon ajuntament d’Espanya, al PSC?, per Ernesto Ekaizer

L’«última baldada» al «poble d’esquerra», per Ernesto Ekaizer

El més llegit