L’Armada es prepara per a la guerra al fons del mar

Primer Defensa va crear el seu Comandament Conjunt del Ciberespai. Després va ampliar els objectius de l’Exèrcit de l’Aire rebatejant-lo com a Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. Ara, després d’incloure-hi les Forces Armades, el domini ciber i el domini ultraterrestre, li toca a l’Armada ampliar les seves missions a un domini fins ara inaccessible: el llit marí. L’Armada debat sobre les amenaces per a Espanya al fons del mar i com fer-hi front –informen fonts lligades a la política de Defensa– ja sigui sota comandament de l’actual almirall d’Acció Marítima (ALMART, amb base a Cartagena) o, si és necessari, creant un comandament naval específic. Defensa ja mira més de 1.000 quilòmetres cap amunt, però encara no ha aconseguit seguir què passa més enllà dels 1.000 metres sota l’aigua. Gairebé cap país pot patrullar a gran profunditat, però ser en aquest espai de sobirania és una necessitat estratègica cada vegada més crucial: el 98% del flux de dades d’internet arriba a Espanya per cable submarí; qui tallés aquest cabal colpejaria el 98% de les nostres transaccions financeres internacionals. Aquesta preocupació de Defensa està lligada també al desenvolupament d’importants infraestructures. El gas d’Algèria arriba per un gasoducte submergit; els plans de parcs eòlics marins –aviat la primera subhasta per a les Canàries– preveuen ancorar molins al fons oceànic; i l’aposta energètica disruptora del país, l’hidroducte BarMar, passa per portar dos milions de tones d’hidrogen verd a l’any de Barcelona a Marsella per un vulnerable tub de 28 centímetres d’ample al llarg de 455 quilòmetres i amb 2.500 metres d’aigua del Mediterrani per sobre. Aquest projecte estratègic del Govern central reforça la convicció d’assessors civils i militars de Defensa d’ampliar la capacitat sobre el més intransitable dels dominis militars. «Ens hi juguem massa com per arribar-hi tard, i l’ampliació de la inversió a Defensa és l’oportunitat», comenta a EL PERIÓDICO un membre de la cúpula de les Forces Armades dels que opinen en matèria d’adquisicions. El debat cobra urgència des que qui va rebentar sota el Bàltic el gasoducte Nord Stream 2, al setembre, va demostrar una inquietant doble capacitat: sigil en el sabotatge i impossibilitat d’atribució. Els sismògrafs van acreditar que va ser una explosió, però no hi ha encara informe públic que asseveri qui va accionar el detonador. Missió anti-RURP Missió anti-RURPA l’Armada, la discussió és encara «en l’esglaó teòric i d’intercanvi de papers», refereix l’esmentada font. «Espanya i també l’OTAN i la UE estan pensant a donar més resiliència al sistema –confirma el capità de vaixell Miguel Cuartero, cap de la Secció de Plans Estratègics de l’Estat Major de l’Armada–. S’aborda el problema de la protecció d’aquestes infraestructures, no només al llit marí, també en la seva arribada a terra». Hi ha certeses de partida: la primera, que la defensa d’aquest domini només pot ser robòtica, és l’únic territori espanyol que no poden trepitjar els humans; la segona, que per ser tan ampli el territori submergit i tantes les infraestructures, abans hi ha d’haver una decisió política sobre què i quant és prioritari custodiar. Això incumbeix no només Defensa, sinó també els ministeris d’Economia, Indústria, Transició Ecològica, Interior i la mateixa presidència del Govern central. Des que va començar la invasió d’Ucraïna, hi ha hagut mitja dotzena d’ocasions en què efectius de l’Armada han detectat i foragitat embarcacions russes que rondaven en la vertical de cables espanyols submergits, aquesta activitat de barcos pescadades que tècnicament anomenen RURP, com ja va avançar EL PERIÓDICO. Sobre la necessitat de vigilar més el fons marí advertirà la pròxima Estratègia de Seguretat Marítima Nacional, que edita el Departament de Seguretat Nacional, adscrit a la Moncloa. L’última editada és vella: data del 2013; per llavors Rússia encara era considerada actor fiable per l’OTAN i Crimea encara era territori d’Ucraïna. Aquesta guia, que parlarà amb més èmfasi que mai del llit marí, era d’imminent aparició, però la seva sortida al públic s’ha posposat al creuar-se pel mig la convocatòria d’eleccions. Robot català Robot catalàDes del punt de vista de la seguretat, Espanya té dos tipus d’infraestructures: les essencials i les crítiques. A la segona categoria pertanyen aquelles com el gasoducte Espanya-Algèria o els cables de dades, sobre les quals un atac provocaria un impacte sistèmic al país. Fins avui l’Armada defensa les infraestructures submergides amb «operacions de presència, vigilància i dissuasió», explica Cuartero. Està impartida, de fet, una ordre permanent de vigilància de qualsevol barco que operi a prop de cables o gasoductes. Però per a la intervenció subaquàtica només hi ha un barco principal disponible, el ‘Neptú’, amb base a Cadis, fabricat el 1975, que porta el robot Scorpio 03, capaç d’operar a 600 metres de profunditat. I s’acudeix als caçamines, que tenen un límit d’actuació de 200 metres, als vaixells hidrogràfics o als bussejadors especialistes en explosius submergits, que poden treballar a un màxim de 90 metres. Per això és tan apressant l’espera del nou BAM IS (Vaixell d’Acció Marítima i Intervenció Subaquàtica), pensat per al rescat submarí profund. El nou barco s’ha encarregat a la drassana de Navantia a Puerto Real (Cadis), i anirà dotat amb el Leopard. No es tracta en aquest cas d’un carro de combat, sinó del robot submarí del mateix nom que fabrica la sueca Saab, adquirit i provat ja a Cartagena, i que aportarà a l’Armada per primera vegada capacitat d’intervenir a 3.000 metres sota l’aigua. Mentrestant, els caçamines i vaixells hidrogràfics operen amb un invent català. És un dron, es diu Sparus II, és barat i baixa a 200 metres. El desenvolupa la firma gironina IQUA Robotics, nascuda d’un projecte científic a la Universitat de Girona. El BAM IS és una aposta clau de Defensa, paral·lela però no simultània a la del submarí S81, en un país que ja ha provat els efectes de la guerra al fons del mar. El primer atac dels Estats Units en el seu conflicte amb Espanya el 1898 va ser, precisament, el tall d’un cable telegràfic que unia Cuba amb la seva metròpoli. Els perills Els perillsAbans de decidir si ha de crear-se un Comandament del Llit Marí o si n’hi ha prou amb l’estructura existent, «Espanya haurà de determinar els elements crítics del sistema», calcula el cap de Plans Estratègics de l’Estat Major de l’Armada, i, igual com hi ha un Pla Nacional d’Infraestructures Crítiques, determinar què és crític al mar i què no. Després de la decisió política, també s’han d’abordar problemes afegits, «com el de quina legalitat s’aplica al que es vigila en aigües internacionals, ja que allà la legislació és més difusa», opina. La llei és difusa, però les amenaces cada vegada són més nítides. Una d’aquestes, terrorista: a Amazon, sense anar més lluny, es venen UUVs (‘unnamed undersea vehicles’ o ‘vehicles submarins no tripulats’), capaços de descendir de 50 a 100 metres per no més de 3.000 euros. Al fons del mar és un repte «la dificultat de l’atribució dels fets», explica Cuartero. Allà a baix, en cas de sabotatge, «és difícil recollir i analitzar les evidències del que hagi passat». I això converteix el fons marí en «un àmbit molt propici per a l’aplicació d’estratègies híbrides en zona gris».

L’Armada es prepara per a la guerra al fons del mar

Multimèdia: Així serà l’hidroducte Barcelona-Marsella

El més llegit