Les eleccions del 23J posterguen els relleus de Trias, Colau i Maragall a Barcelona

La carrera de les eleccions municipals va arrencar com un tot o res per als principals aspirants a l’alcaldia de Barcelona. O la vara, o l’adeu definitiu de l’ajuntament. Però l’abrupta convocatòria de les eleccions generals per part del president Pedro Sánchez ha postergat tots els moviments. Mentre que Jaume Collbonis’acomoda al seu nou càrrec com a alcalde després d’un gir de guió en l’últim minut, Xavier Trias (Junts), Ada Colau (Barcelona en Comú) i Ernest Maragall (ERC) mantenen posicions a l’espera del resultat del 23 de juliol. Serà llavors quan el PSC haurà d’afrontar la recerca d’un soci de govern i els partits de l’oposició activaran els seus processos –cadascun amb el seu propi calendari– per decidir els relleus. Xavier Trias: el dilema entre l’experiència i la novetat El partit i el grup municipal encara viuen en un cert xoc emocional després de veure com l’alcaldia acariciada s’esfumava pocs minuts abans de la votació definitiva en el ple municipal. És aviat, però Junts ja sap que tornarà a tenir davant el dilema que ja se li ha aparegut durant nombroses ocasions durant dècades: confiar en els polítics que coneixen el consistori des de sempre o apostar per cares noves amb projecció exterior. A aquest dilema s’hi afegeix una altra disjuntiva: el perfil de la persona elegida per rellevar Trias també serà un missatge en els equilibris interns de Junts entre els independentistes irredempts partidaris de la retòrica de Laura Borràs i el sector pragmàtic favorable a centrar el partit, com plantejava la figura de Xavier Trias. Amb ell d’alcalde, els que reclamen recol·locar JxCat en una posició pactista han perdut una palanca. En clau conservadora, les opcions són clares: Jordi Martí o fins i tot Neus Munté, l’eterna postulant a tot que podria haver sigut presidenta de la Generalitat. Tots dos representen més que ningú, en el grup municipal, la figura dels que es coneixen fil per randa la vida de l’ajuntament i fa anys que treballen a favor de candidats amb projecció mediàtica. En el sentit oposat, la figura de l’exconsellera d’Exteriors, Victòria Alsina. Representa, de nou, una aposta per una figura no coneixedora del dia a dia local, però amb força mediàtica, jove i clarament favorable a les posicions pactistes, moderades i als antípodes de Borràs. Seria l’aposta que donaria certa continuïtat a la figura de Trias, que en dos o tres mesos abandonarà el consistori i que voldria que les seves paraules a favor de les aliances amb partits com el PSC a la Diputació, apostant per no fer «tonteries» a Junts i per prioritzar la gestió, tinguessin continuïtat. Altres noms d’aquest perfil són el dels exconsellers Damià Calvet i Ramon Tremosa. La tercera opció, sens dubte, és la de la «rara avis», una operació que Junts va estar sondejant quan Elsa Artadi va tirar la tovallola. Un fitxatge de fora de la política i aliè als regidors actuals, una aposta molt desaconsellada pels que creuen que a Barcelona s’ha de «treballar intensament» des de dins amb visió a mitjà i llarg termini. Ada Colau: entre Janet Sanz i un nom emergent Pionera dues vegades, Ada Colau va ser la primera dona alcaldessa de Barcelona el 2015 i quatre anys després es va convertir en la primera persona a arribar a l’alcaldia sense guanyar les eleccions municipals. A la tercera vegada, ja no hi va haver rècord. Es donava per fet que si no reeditava el càrrec no es quedaria quatre anys en l’oposició, ni com a tinenta d’alcaldia de cap altre alcalde en un hipotètic govern de coalició, i que a l’anar-se’n delegaria en algú del seu equip. Sempre s’esmenta Janet Sanz com a successora potencial, tot i que aquestes etiquetes solen ser perilloses per als que les reben. Com a tots els partits, les eleccions generals, a les quals es presenta simbòlicament, tancant la llista de Sumar a Barcelona, han marcat una pausa per a qualsevol desenllaç. Així que Colau serà regidora com a mínim un temps, i després de l’estiu podria prendre una decisió i anar-se’n, a Madrid, a Brussel·les o a la Ciutadella (Parlament). A curt termini, es fa difícil vaticinar un successor que no sigui Sanz, tinenta d’alcaldia Urbanisme fins ara, i encarregada del punt fort de la gestió de Colau, la mobilitat. Amb tot, no era la mà dreta de l’alcaldessa, una condició que va recaure en Jordi Martí, que va ser número 2 de la llista de Barcelona en Comú per davant de Sanz. De Martí, amb una llarga trajectòria prèvia en el PSC i un acostament posterior a ERC abans d’ingressar en els Comuns, es considera que no està en les previsions de la successió. Si l’escenari afecta una tercera persona, el nom encara no és a sobre de la taula, tot i que hi ha càbales internes en aquest sentit. Ernest Maragall: a l’espera mentre Alamany exerceix de dos Els plans de Maragall passen ara per afrontar un nou mes de campanya electoral com a candidat d’ERC al Senat. A curt termini, compaginarà el càrrec de regidor de l’oposició amb el de senador, en cas de sortir elegit. «Ha adquirit un compromís amb Barcelona. S’hi va presentar per ser-hi», afirmen fonts pròximes al republicà. El que sí que té clar és que no tornarà a ser el candidat en les eleccions del 2027. Així que, en algun moment durant el mandat, «encararà el seu relleu», un procediment que correspon a ERC activar i en què es preveu que Maragall opini sobre qui ha de ser el seu successor. El que és clar és que la seva segona en aquests moments és Elisenda Alamany, tant en la candidatura –va anar de número 2– com en les funcions que assumirà com a portaveu al consistori, i que té previst tant esgotar els quatre anys de mandat com assumir «les responsabilitats que se li encarreguin quan toqui i decideixi el partit». No fa gaire que Ester Capella, que va ser la número tres de la candidatura, també buscava guanyar posicions per assumir aquest rol, tot i que després de la patacada d’ERC va ser cridada a files pel president Pere Aragonès per reforçar el Govern com a consellera de Territori.

El més llegit