Ciutadans debat el seu futur amb el nom, la direcció i la relació amb Madrid en el punt de mira

«No pot seguir tot igual». Amb només un 1,2% dels vots en les eleccions municipalsi després de perdre un dels seus grans tòtems, Nacho Martín Blanco, a Ciutadans ningú dubta que s’hauran de fer canvis per evitar la desaparició definitiva del partit. El dubte està en quins han de ser aquests canvis. Tant a nivell estatal com també a Catalunya, on fa dies que avisen que la reconstrucció del partit ha de liderar-se des d’aquí, als orígens del projecte. Però tot i que la representació institucional més gran del partit –amb sis diputats– és al Parlament, juntament amb els set eurodiputats, la situació també és fràgil. Encara més després de la marxa i fitxatge de qui fins ara era portaveu i insígnia de la formació, per part del PP. Una situació que ha accentuat el desànim a les files taronges, tot i que alguns ja s’oloraven aquest desenllaç. Però, sigui com sigui, es neguen a certificar el final. ¿I com pensen revertir-lo? A hores d’ara la majoria de fonts consultades per EL PERIÓDICO reconeixen que «tot està obert», començant per un canvi de nom o marca i acabant per una nova direcció catalana. Tot i que també hi ha dubtes sobre quina ha de ser la relació de la formació a Catalunya amb la direcció a Madrid. Primàries a la tardor De moment, els dirigents catalans han començat per un procés de «reflexió interna» que s’allargarà durant els mesos d’estiu, però el partit ja es prepara per celebrar primàries a la tardor. L’actual coordinador de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, no descarta tornar a presentar-se, però fonts de la formació deixen caure altres noms com a possibles relleus. Així, després de la marxa de Martín Blanco, que molts veien amb possibilitats de ser un bon recanvi, s’han posat sobre la taula altres ‘taronges’ com Anna Grau –malgrat els seus mals resultats a Barcelona–, els eurodiputats Jordi Cañas o Eva Poptcheva, o el regidor de Santa Coloma i exdiputat, Dimas Gragera; tot i que per ara ningú s’ha postulat. Altres fonts avisen que potser és aviat per obrir aquest meló. «No és el moment de fer un aparta’t tu, per posar-m’hi jo», al·leguen. Tot i que els estatuts del partit obliguen a celebrar primàries, no seria la primera vegada que es decideix alterar-lo. Ja va passar quan es va acordar presentar a les eleccions al Parlament a Carrizosa, malgrat que Lorena Roldán –que també va acabar fent el salt al PP– havia guanyat les primàries. La marca Cs Un altre dels temes candents és com queda la marca Ciutadans, que ja ha sigut tractat en més d’una reunió a nivell estatal, fins i tot abans de la gran patacada electoral. De fet, ve de lluny, perquè es va abordar durant el procés de refundació, que va acabar saldant-se el gener d’aquest any amb un canvi d’imatge i afegint els colors verd i gris al taronja tradicional del partit. Ara, els mals resultats de les eleccions municipals i la renúncia a presentar-se a les generals, han reobert el debat i algunes veus plantegen fins i tot canviar el «nom» del partit per com de «tocat» ha quedat. No obstant, alguns diferencien la situació a nivell estatal de la de Catalunya. Asseguren que aquí no està en tan mal estat i creuen que encara podria continuar, mentre que a nivell estatal sí que la donen per amortitzada i advoquen per fer algun tipus de «federació amb alguna cosa més gran», posant com a exemple l’acord amb UPyD. En com ha de ser la relació amb el partit a nivell estatal és on més dubtes hi ha. Fins a tres fonts diferents tracen un tipus de relació diferent. Des d’una «desconnexió amable», que els altres descarten completament per considerar-ho una espècie d’«escissió», fins a una espècie de «federació» semblant a la qual tenen «PSC–PSOE» o simplement un enfortiment «econòmic» que permeti el partit presentar-se a les pròximes eleccions catalanes en millors condicions. Els diputats Fora de Catalunya, després del 28M, Cs només conserva dos diputats autonòmics, amb els sis catalans, un a Euskadi i un altre a Castella i Lleó. Dues comunitats on no es van celebrar eleccions. Van quedar fora de tots els parlaments on es van presentar. Un reflex del que va passar a nivell municipal, que només van aconseguir mantenir 392 regidors, 10 a Catalunya. Una xifra ínfima comparada amb els 2.788 regidors que van obtenir el 2019. El que sí que mantenen són els set eurodiputats que van aconseguir en les eleccions del 2019, quan van aconseguir ser la tercera força a Espanya amb més d’un 12% dels vots. L’actual direcció estatal va donar per fet que a les eleccions europees, previstes per al maig del 2024, sí que es tornarien a presentar, però algunes fonts catalanes deixen la porta oberta a valorar-ho o, com a mínim, a fer-ho amb alguna «plataforma constitucionalista més gran». Amb tot, creuen que el futur pot dependre de si el PP i Vox arriben a governar junts a la Moncloa i de com s’avalua la seva actuació de govern. Si la valoració és negativa, veuen possibilitats de reviure una aposta de «centre i liberal». «Ara toca replegar-se i esperar», apunta un dels dirigents consultats.

El més llegit