¿Quin preu fixarà l’independentisme per investir Pedro Sánchez?

El 23 de juliol es dirimirà si la decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions generals després de la patacada municipal i autonòmica del PSOE i en ple estiu va ser encertada. Però l’èxit o fracàs del seu ‘tot o res’ no està només subjecte al seu propi resultat a les urnes, sinó al pes que hi obtinguin els seus potencials socis. L’independentisme, ferit per la jugada que va apartar Xavier Trias de l’alcaldia de Barcelona en favor de Jaume Collboni amb els vots dels Comuns i el PP, es veu decisiu al Congrés dels Diputats per recolzar (o no) Sánchez davant un Alberto Núñez Feijóo al qual els sondejos atorguen el triomf. Tant, que els equips de campanya dissenyen la quinzena donant voltes al missatge que va llançar el president Pere Aragonès: cal «passar d’una dinàmica de competència a una de cooperació» i posar un «preu» conjunt a una investidura de Sánchez. Contra tot pronòstic, va ser la CUP la primera força política que va obrir la porta a donar els seus vots al candidat socialista fixant com a condició la data i la pregunta per a la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. El 2019, aquest ‘preu’ va ser la taula de diàleg. Esquerra tenia mans lliures a Madrid a causa dels seus 13 diputats, davant el repartiment a quatre i quatre després del divorci Junts-PDECat i els dos cupaires. Els republicans van arrencar al PSOE el compromís que els acords que sortissin del fòrum entre el Govern central i la Generalitat se sotmetrien a una consulta perquè la ciutadania de Catalunya els avalés. Però tres anys i mig després d’allò, i amb la taula en ‘stand by’ després dels indults als presos de l’1-O i la reforma del Codi Penal que va suavitzar les penes, Esquerra va posar en marxa la segona fase: la del referèndum. D’aquí ve l’impuls d’un acord de claredat, feina que ha sigut ajornada fins al setembre, precisament, per la cita amb les urnes d’aquest juliol, i l’aposta per la ‘via Montenegro’, amb què esperen pressionar el PSOE, si repeteix a la Moncloa. L’encàrrec del president als partits va ser clar i hi ha veus a Esquerra que rebutgen que des del Govern es tracti de dictar els terminis i les estratègies dels grups al Congrés dels Diputats, una actitud que ja van criticar a l’expresident Quim Torra quatre anys enrere. La direcció republicana està convençuda que cal tornar a influir a Madrid i que aquest ‘preu’ inclourà, d’una manera o una altra, l’autodeterminació i un blindatge de la llengua i la cultura catalanes, «perquè mai pugui passar el que va produir-se amb el PP i Vox al País Valencià». El factor Puigdemont Però, més enllà de l’escrutini la nit del 23 de juliol, hi ha altres factors que modularan el cobrament que es necessitarà. I és que si la negociació entre el PSOE i ERC va estar marcada per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras que li reconeixia la immunitat com a europarlamentari en contra dels criteris del Tribunal Suprem, aquesta vegada hi haurà una altra sentència que pot alterar el guió i és la del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que es pronunciarà sobre la immunitat de l’expresident Carles Puigdemont, el 5 de juliol, a poques hores de l’enganxada de cartells. La decisió, sigui quina sigui, eleva per si mateixa el ‘preu’ que Junts reclamarà a Sánchez, ja per si mateix alt després de la desbancada barcelonina a Trias, apunten fonts del partit. I és que si Puigdemont guanya a Europa, serà tot un revulsiu però, si no, es convertirà en un ariet més en una campanya cos a cos amb ERC, a qui buscaran responsabilitzar d’un «fracàs» de la taula de diàleg. La postconvergència assumeix que la condició passa pel referèndum, però n’hi pot haver d’altres segons el desenllaç de Puigdemont. Creuen que la presidència espanyola de la UE pot ser un aparador independentista i rebutgen ‘salvar’ Sánchez tot i que això impliqui un Govern PP-Vox: «Que sàpiguen que no investirem Sánchez per por de l’extrema dreta».

El més llegit