¿‘Derogar el sanchisme’ entregant Barcelona, el segon ajuntament d’Espanya, al PSC?

Si parles amb dirigents del Partit Popular i fins i tot amb alguns de l’esquerra et diuen que la premissa major d’Alberto Núñez Feijóo –derogar el sanchisme– no és del tot incoherent amb el suport del PP a Jaume Collboni per aconseguir l’alcaldia de Barcelona. ¿Com és possible derogar el sanchisme entregant-li literalment la clau de la Casa de la Ciutat de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, 1, la segona més important d’Espanya? Doncs això, tothom convençut que al PP nacional no li passarà factura. Sembla que al PP res li passa factura. Ja va passar. Tampoc la corrupció passava factura en aquest país. I Mariano Rajoy va ser empès al caire del precipici el 2018 per la sentència de la Gürtel que Pedro Sánchez va transformar en la moció de censura que el va llançar a l’abisme aquell 1 de juny. Les informacions disponibles indiquen que el cop de gràcia contra la candidatura de Xavier Trias avalada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va donar a Madrid el dissabte 17 de juny. I que això va sortir de les altes instàncies del bipartidisme PSOE-PP. Sigui com sigui, per més que el PP pugui justificar davant la seva parròquia el mal menor de Collboni –«estima la ciutat», Dani Sirera ‘dixit’, no és el que s’entén per votar amb el nas tapat–, és a dir, recolzar el PSC amb la coartada d’impedir que l’independentisme català –Junts i ERC– aconsegueixi el control de Barcelona, és veritat que el PP ha entregat un feu espectacular a qui –segons la campanya del PP– han sigut i són socis –el PSOE-PSC– de qui vol destruir Espanya: els filoterroristes d’EH Bildu i els independentistes d’ERC. Aquesta construcció exitosa per fer fora del poder institucional el PSOE el 28M ha tingut, doncs, una limitació important a l’Ajuntament de Barcelona. Així com va sorprendre tothom el 29 de maig al matí a l’anunciar l’anticipació de les eleccions al 23 de juliol, ara fins i tot pot exhibir l’eslògan de la reconquesta de posicions. Que l’última paraula no s’ha dit i que qui riu l’últim riu millor. I això batega sota el missatge que ara transmet el president en funcions: la seva oferta al seu propi partit i als espanyols no és reeditar el govern de coalició PSOE-Unides sinó un govern PSOE-Sumar. Aquesta és la fórmula que he descrit sobre el que quedava de la perversa moció de Ramón Tamames. A saber, «un fantasma recorre la política espanyola: es diu Yolanda Sánchez». Els atacs del PP al PSC han sigut sistemàtics. El PP va tirar endavant una campanya implacable contra l’actual primer secretari del PSC Salvador Illa quan era ministre de Sanitat. Pablo Casado va demanar el gener del 2021 la seva dimissió «després de 83.000 morts i 2 milions de contagiats» per coronavirus. El llavors líder popular va fer responsables el president del Govern, Pedro Sánchez, i el ministre de Sanitat de la «nefasta» gestió durant la primera i la segona onada del coronavirus, així com de la «inacció» en la tercera. El PP i Vox van presentar recursos d’inconstitucionalitat contra l’estat d’alarma, que amb la ponència del magistrat Pedro González- Trevijano, que preparava la seva alfombra vermella per presidir el Tribunal Constitucional, es van donar per bons amb la majoria conservadora. El pretext: les mesures eren correctes però havien de ser adoptades amb la declaració de l’estat d’excepció. La lluita del PP de Feijóo contra la llei de vivenda va tornar a defensar la sacrosanta propietat privada i va denunciar el pacte amb EH Bildu i ERC per a la seva aprovació. ‘¡Vade retro!’ Va ser una llei impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Collboni va declarar que era una «fita històrica», que beneficiarà especialment els joves. «De seguida que la nova llei es publiqui al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) farem arribar aquest document a la Generalitat de Catalunya per poder començar a aplicar la nova normativa a tota la ciutat de manera immediata», ha assegurat Colau, en un missatge a les xarxes socials. La llavors alcaldessa va apuntar que «aplicarem la llei de forma rigorosa i ambiciosa perquè tingui el màxim impacte possible. Viure de lloguer no pot suposar destinar gran part dels ingressos, un 43% de mitjana, segons les dades oficials». La llavors alcaldessa proposava prohibir els lloguers de temporada als 26 barris (de 73) més tensionats de la ciutat, barris compresos a les zones 1 i 2 del PEUAT (Pla Especial d’Allotjaments Turístics) com Ciutat Vella, el Poblenou, la Sagrada Família o Gràcia. ¿Abjurarà Collboni de l’aplicació de les zones tensionades? Fonts consultades per El Periódico de Catalunya assenyalen que el nou alcalde aplicarà la llei de vivenda. «Tota l’estructura executiva (direccions generals i gerències) continuarà a l’espera que els Comuns entrin en el govern després de les eleccions del 23 de juliol tot i que sense Colau d’alcaldessa», va dir la font. La declaració de les zones tensionades ja està dissenyada, va afegir. Per tant, un bastió del sanchisme, el PSC, ha rebut el suport del PP i de Feijóo ‘in person’. Collboni «estima la ciutat» i aplicarà la llei de vivenda, una llei que els barons del PP –Isabel Díaz Ayuso i Juan Manuel Moreno– han amenaçat de recórrer davant el Tribunal Constitucional. ¿Potser no ha vaticinat José María Aznar que si triomfava Sánchez en les eleccions del 28M i en les generals hi hauria noves consultes independentistes a Catalunya i Euskadi aquest cop avalades pel nou Tribunal Constitucional de majoria progressista? Doncs això, de coherència en el vot de Feijóo, gens ni mica.

El més llegit