Les 3 raons que van convertir Jaume Collboni en alcalde de Barcelona

ERC i Juntsfeia setmanes que ajustaven comptes i nodrien el PSCde poder local amb la seva disputa. Pactes a tot arreu, fins i tot allà on tenien majoria en suma. Però l’independentisme, malgrat tot, es coronaria a la plaça més preuada: Barcelona. L’entesa entre Xavier Trias i Ernest Maragall per un govern de coalició es coïa amb discreció mentre plovien punyalades entre les casernes dels dos partits després de les eleccions del 28 de maig. L’exhibició del mateix acord servia per recomençar i permetia eclipsar els altres pactes a traïció. Però Ada Colau va moure fitxa, ho va dinamitar tot, va propiciar que Daniel Sirera fes un Manuel Valls –amb la diferència que l’alcalde és Jaume Collboni i no ella– i es va tornar a venjar de Trias. «Que els bombin a tots», va respondre l’alcaldable i ja per sempre exalcalde. El «regal» de Feijóo L’operació Sirera es va dissenyar a Madrid amb la complicitat de quadros polítics a Catalunya. Els Comuns van prioritzar la renúncia a l’entrada al govern municipal a decapitar políticament la seva lideressa i Collboni va poder convèncer els populars que no podien fer res més que no fos votar-lo. «És una trampa», etzibava un sector del PP català mentre l’altre veia com es complia l’anhelada carambola. Ja no tant per l’èxit de Collboni, sinó pel triomf en el pols intern que es va obrir al partit. Però, ¿per què Alberto Núñez Feijóo cedeix a Pedro Sánchez l’alcaldia més cotitzada per al PSOE? Per les generals. El líder del PP talla d’arrel qualsevol intent socialista de titllar-lo d’irresponsable, argumenta que gràcies a ell s’evita un govern independentista a la capital catalana i, de retruc, deixa fora de combat els Comuns. Alhora, gira el focus i minimitza l’impacte dels acords amb l’extrema dreta de Vox en altres municipis. Un «regal» enverinat, encara més, sabent que Collboni és investit en minoria. El «puzle» de Collboni Collboni té la vara de comandament, però és tan feble com la de Pere Aragonès a la Generalitat. Va buscar Trias, que va elegir ERC, i després va haver d’enterrar el tripartit d’esquerres. Ara el postconvergent i Maragall estan en guerra oberta amb ell al ser damnificats pel que titllen d’«operació d’Estat» i els Comuns descarten accedir a l’executiu local. Almenys fins que passin les eleccions generals. La conseqüència de l’embolic apunta a un replegament independentista a la Diputació, però això ja queda en mans de les quotes de poder i els fons. Amb l’únic amb qui Collboni ha subscrit el més semblant a un pacte és precisament Sirera, que requeria una contrapartida per defensar la cessió dels seus quatre regidors: més policies, una oficina contra l’ocupació, la supressió de la moratòria hotelera i del recàrrec de la taxa turística, que no connecti el tramvia per la Diagonal i eliminar el 30% de vivenda protegida en les promocions. L’alcalde haurà de resoldre el puzle amb unes pretensions incompatibles amb les de Barcelona En Comú. El «final» de Colau Colau va donar per esgotat el seu lideratge a l’ajuntament després de quedar tercera a les urnes. Sap que paga el preu de la maniobra, però creu que deixa el partit encarat a teixir un acord de govern que resolgui la pèrdua de poder i càrrecs. S’ha venjat (de nou) de Trias, aquesta vegada amb els vots del PP, i es prepara per assumir la responsabilitat apartant-se de l’hemicicle municipal, no sense abans pilotar el seu propi relleu.

El més llegit