Els ultres utilitzen el trauma de Ripoll amb el gihadisme

«Aquí ha passat el que ha passat i no s’ha oblidat», diu Manuel Muñoz, un enginyer jubilat de 83 anys. En aquesta frase, «aquí» significa Ripoll, el poble que presumeix de ser el «bressol» de Catalunya, on diumenge va guanyar les eleccions un partit ultradretà i independentista. «El que ha passat» són els atemptats gihadistes del 17 d’agost del 2017, executats per nois d’origen marroquí criats a Ripoll, on aparentment estaven ben integrats. Ho diu recolzat en un bar on serveixen kebabs i que està a menys de 10 metres de la seu d’Aliança Catalana, el partit que ha guanyat les eleccions a Ripoll. El propietari del local, un pakistanès casat amb una ripollesa, també parla bé de Sílvia Orriols, la guanyadora de les municipals, que ha promès en campanya mà dura contra els immigrants. «Catalunya primer», deia el seu programa electoral, un missatge que n’evoca d’altres similars de partits antiimmigració. «Salvem Ripoll», es pot llegir encara avui als cartells de propaganda electoral que queden pel poble. El trauma dels atemptats, del fet que d’aquest poble de poc més de 10.000 habitants sortís la cèl·lula terrorista que el 2017 va assassinar 16 persones a Barcelona i a Cambrils, és present en cada conversa sobre les eleccions. Tots els rivals polítics de Sílvia Orriols pensen que ella ha cavalcat aquest horror per treure’n partit. «Si remous molt la merda, acaba fent olor», diu Jordi Munell, l’alcalde sortint de Ripoll. No es va presentar a la reelecció i l’aposta de Junts, el seu partit, de substituir-lo per Manoli Vega, no ha tingut èxit: la nova candidata només va conservar tres dels vuit regidors que va aconseguir Munell el 2019. Junts en perd cinc i l’Aliança Catalana d’Orriols en puja cinc, d’un a sis, respecte als resultats que ella mateixa va obtenir al capdavant del Front Nacional Català (FNC): hi ha consens en què es va produir un transvasament de vots entre els dos partits. Fer com si no passés res «Nosaltres intentàvem cosir ferides i ella feia el contrari, anava a buscar el ressentiment i l’odi», afirma Munell sobre els atemptats. «Potser sí que a posteriori no es va acabar de fer el treball i hi ha un xoc cultural, religiós i d’idioma amb el col·lectiu magribí. La Sílvia, que és llesta i sap argumentar amb vehemència, repeteix que hi ha una comunitat que no s’integra, i les coses repetides mil vegades acaben fent fortuna», diu Enric Pérez, el candidat socialista a l’alcaldia. «Els resultats són conseqüència dels atemptats, tot i que no en són l’única raó. Es va intentar no parlar del tema, fer com si no passés res, i va quedar mal resolt», assegura Ramon Prat, un històric d’ERC de la localitat. En conversa telefònica, Orriols, de 38 anys, anomena «ignorants» els que la qualifiquen de feixista o de nazi. En la mateixa xerrada parla dels immigrants com «una contracomunitat que majoritàriament avança en paral·lel, que va a la seva, que no es relaciona amb la gent d’aquí, que crea els seus comerços, on van a comprar». «I tot això ja passava abans dels atemptats», insisteix. La realitat estadística matisa molt el pes de la immigració a Ripoll. Segons les últimes dades oficials disponibles, de gener de 2022, el municipi té un 13,33% d’habitants nascuts a l’estranger; la mitjana de Catalunya està en el 16,32%. I, per descomptat, la xifra està molt per sota d’altres municipis famosos per l’arribada de molts immigrants, com Salt (un 38,14%) i Guissona (53,11%). ¿Què en diuen les estadístiques? Les estadístiques de criminalitat disponibles tampoc sembla que justifiquin l’alarma que han destil·lat tots els missatges de campanya d’Orriols. «Us demano que comprengueu la urgència i la transcendència d’aquest moment i que amb quatre anys més d’aquest govern la situació de Ripoll serà irreversible», va dir la candidata al debat televisiu previ a les eleccions. Segons les dades dels Mossos d’Esquadra, la Regió Policial de Girona, a la qual pertany el municipi, va tenir el 2021 (últim any auditat) un índex de «fets delinqüencials» de 56,02 per cada 1.000 habitants. Està per sobre del d’altres àrees de Catalunya, però també molt per sota del de Barcelona (89,57), de Camp de Tarragona (62,88) i de la Regió Metropolitana Sud (61,16). Quan se li recorda que altres dirigents del poble remarquen que les dades no es compadeixen amb les seves arengues, Orriols respon criticant «els polítics», una casta en la qual no s’inclou. «Els polítics viuen en un altre món. Hi ha multitud de baralles, hi ha robatoris constants... Viuen aliens a la realitat de Ripoll», diu. Orriols promet, si finalment és alcaldessa, «reconduir les ajudes i serveis públics als ciutadans de Catalunya, no als ciutadans estrangers». També «comprovar si hi ha estrangers amb el visat caducat i denunciar-los» i «controlar quanta gent viu en cada pis». N’hi ha prou amb entaular conversa amb els veïns per comprovar que aquests missatges clàssics han calat en una part de la població, sobretot la de més edat. «Mare de cinc catalans» Que un partit s’alci amb la victòria agitant un programa xenòfob no és cap novetat. De fet, és un dels principals fenòmens polítics europeus dels últims temps. No obstant, Orriols destaca una característica que l’allunya de Vox o de Josep Anglada, el fundador de Plataforma per Catalunya que ha tornat a aconseguir lloc com a regidor a l’Ajuntament de Vic amb un nou partit: ella és independentista. De fet, encapçala el petit èxit electoral dels partits ultres sobiranistes, que també tindran representació a l’Ajuntament de Manresa (dos regidors) i la majoria absoluta al petit poble de la Masó, als dos llocs amb la marca del FNC. Aquí va començar tot, i d'aquí estant, ho reconquerirem TOT. Visca Ripoll i Visca Catalunya!@CatalunyaAC pic.twitter.com/QDvPjv6qY2 — Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) 28 de mayo de 2023 La profunda catalanitat de Ripoll, que es reivindica, orgullós, com a bressol de la nació –quan es busca el nom del poble a Google, el resultat que remet a la web del consistori diu «Ajuntament de Ripoll – Bressol de Catalunya»–, és present a cada racó del monestir de Santa Maria. L’imponent pòrtic romànic del temple, del segle XII, franqueja l’entrada a la tomba de Guifré el Pilós, el fundador de la pàtria catalana, segons la llegenda. Aquest sepulcre ha sigut escenari de diversos actes electorals: allà Artur Mas va solemnitzar, en el tancament de la campanya del 2006, el seu «compromís vital» amb Catalunya, tot i que no va poder evitar que José Montilla es convertís en president després d’aquelles eleccions. També Orriols ha utilitzat la tomba de Guifré el Pilós durant la campanya. «Aquí va començar tot i des d’aquí ho reconquerirem tot. ¡Visca Ripoll i visca Catalunya!», va tuitejar la nit de les eleccions, després de conèixer el resultat. La transcendència religiosa de l’enclavament tampoc li és aliena: Orriols, que remarca al seu perfil de Twitter que és «mare de cinc catalans», llueix, molt visible als debats, un crucifix al coll. Estranys companys de llit No obstant, tampoc està gens clar que la seva victòria la converteixi en alcaldessa. Els sis regidors d’Aliança Catalana a Ripoll competeixen contra els tres de Junts i d’ERC, els dos del PSC i la CUP i un independent. Aquests partits estan explorant la viabilitat d’un pacte que deixi Orriols sense la vara de comandament, tot i que aquesta possibilitat provoca dubtes en alguns dirigents: ¿donaria ales als ultres de cara a futures convocatòries? Diversos dirigents d’aquestes formacions asseguren que al poble «se sap» que la resta de membres de la llista d’Aliança Catalana «no està capacitada» per governar un ajuntament, i menys en minoria, per la seva falta d’experiència en la gestió. Consultat sobre la victòria d’Orriols, Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, demana calma. «Això és la democràcia. Si ha guanyat per suport d’una part de ciutadans, el que demanem és respecte als drets humans i a les minories. Benvingudes siguin les crítiques constructives contra males pràctiques, siguin d’aquest partit o d’un altre», assegura. Tots els entrevistats rebutgen que Ripoll sigui un poble racista. «Faria molta pena que es quedés amb aquest estigma», asseguren tant Munell com Pérez. «És injust i s’allunya moltíssim de la realitat», insisteix el candidat socialista.

Els ultres utilitzen el trauma de Ripoll amb el gihadisme

Al poble que presumeix ser el «bressol» de Catalunya ha guanyat les eleccions un partit ultradretà i independentista

El més llegit