El PSC guanya poder local a Catalunya a compte de les travetes entre ERC i Junts

El PSC, guanyador de les eleccions del 28 de maig a Catalunya, consolidarà aquest dissabte el seu poder local amb el recopilatori de majories absolutes a l’àrea metropolitana i un assortiment de pactes tant amb ERC com amb Junts en municipis i diputacions. La crida del president Pere Aragonès a un front comú independentista va quedar diluïda entre acords dels dos partits amb els socialistes, tret de Barcelona –on Xavier Trias i Ernest Maragall estan disposats a tancar un govern compartit mentre el socialista Jaume Collboni no llança la tovallola–, la Diputació i el consistori de Girona. Està per veure si el pacte a la capital catalana apaivagarà la tensió entre els exsocis en el Govern o si continuaran a matadegolla per haver prioritzat les quotes de poder, fons i càrrecs amb els socialistes. I és que fins i tot la CUP ha traçat dos governs locals amb el partit de Salvador Illa. Les travetes municipals han sigut una constant en el degoteig de pactes anunciats. Amb la Diputació de Barcelona subjecta al desenllaç de l’acord a l’ajuntament, l’exhibició de la pugna ERC-Junts s’escenifica amb l’acord dels primers amb els socialistes a Tarragona i Lleida pocs dies després d’haver acordat una aliança independentista a la de Girona. Si bé feia setmanes que la cúpula republicana i postconvergent negociava repartir-se les dues diputacions, els republicans van prioritzar un pacte amb el PSC que els assegurava la presidència a les dues institucions durant els pròxims quatre anys. En el joc de qui va fer trampa primer, els republicans assenyalen que l’acord al qual s’ha arribat a Roses entre el PSC i Junts per fer fora Esquerra va ser l’inici de la pugna. Sigui com sigui, aquesta només va ser la primera jugada, però socialistes i postconvergents s’han aliat també a l’Ametlla de Mar i la Bisbal d’Empordà, mentre que ERC ha fet el mateix a Tortosa, Masquefa, Borges Blanques, Tàrrega i Montblanc. Sonors han sigut també els canvis d’alcaldia a Figueres i a Sant Cugat del Vallès, les dues grans vares que ERC va arrabassar el 2019 a Junts i que ara tornen a ser per al partit de Borràs i Turull. El PSC, per la seva banda, arrabassa a ERC les alcaldies de Lleida (Fèlix Larrossa) i Tarragona (Rubén Viñuales) al guanyar en vots, però no aconsegueix Girona malgrat la victòria de Sílvia Paneque, ja que Guanyem, ERC i Junts governaran conjuntament en l’estrena de Lluc Salellas com a alcalde. Els socialistes capitalitzen, això sí, el mapa metropolità amb les vares de comandament de l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Cornellà de Llobregat i Sabadell, entre d’altres, però no recuperen la de Terrassa, en mans de Jordi Ballart. Per als de Salvador Illa és també un bàlsam recuperar musculatura fora del cinturó roig en ciutats com Reus, Vilafranca del Penedès i Balaguer. Al seu torn, Xavier García Albiol queda «rehabilitat» com a alcalde de Badalona amb una majoria absoluta aclaparadora després d’haver sigut apartat amb una moció de censura, i el PP recupera l’alcaldia de Castelldefels amb el «plàcet» d’una escissió del PSC. L’extrema dreta fa efecte El focus estarà situat també a Ripoll, on l’intent de cosir un cordó sanitari per aïllar l’extrema dreta d’Aliança Catalana fa aigües i Sílvia Orriols s’acosta a l’alcaldia. Malgrat que la cúpula de Junts va aplicar un correctiu al seu grup local –i també a la seva presidenta, Laura Borràs– i va advocar per sumar-se al capdavant acordat entre ERC, el PSC i la CUP, els postconvergents del municipi van redoblar l’aposta reclamant el suport dels tres perquè la seva candidata, la segona més votada, aconseguís l’alcaldia. La que pot ser una de les fotografies del dia s’afegirà a la de la irrupció de Vox amb 124 regidors.

El més llegit