Les entitats de la Memòria Històrica es preparen per «defensar El Álamo» davant PP i Vox

Aquest dimecres no és igual que altres 14 de juny a Andalusia. La data que en aquesta comunitat es va establir com a Dia de les Víctimes del Franquisme aquest any no recull només el pur homenatge o el mer record en fosses comunes, monuments o tàpies de cementiri. Està també prevista la protesta. En diverses concentracions andaluses d’entitats dedicades a la Memòria Històrica s’ha introduït un contingut de contestació a la promesa formulada l’1 de juny a Barcelona per Alberto Núñez-Feijóo: derogar la Llei de Memòria Democràtica si arriba a governar. Andalusia és un territori entre d’altres de la crispació creixent entre les entitats memorialistes, entre les quals comencen a moure’s preparatius davant governs adversos als seus postulats. «És necessària una campanya de mobilitzacions després de l’anunci de Feijóo –opina el portaveu de la Coordinadora Andalusa per la Memòria Històrica i Democràtica, Antonio Manuel Mateos. Estem contactant amb altres agents socials, sindicals i polítics». El propòsit derogatori de Feijóo no és una novetat: ho ve formulant des que va prendre la paraula, el 22 de juliol, en un faristol a Ermua. «A més d’illetrat té maldat», va contestar aquesta vegada a les xarxes socials del mateix dia el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez. Però no és només a nivell institucional. En el to d’algunes convocatòries d’aquests dies es percep com aquesta disposició del líder del PP ha escalfat l’ambient. «La dreta espanyola sol insistentment amenaçar amb la derogació de l’actual llei estatal de Memòria», recorda aquest any el manifest de la Coordinadora Andalusa amb què convoca la gent a participar en els actes en diferents ciutats: A Sevilla també ha contribuït a escalfar l’ambient l’asseveració de l’alcalde electe del PP, José Luis Sanz, que ha apuntat entre les seves primeres mesures de govern «reorganitzar» les polítiques de memòria del consistori de la capital andalusa perquè aprecia «una miqueta de malbaratament». L’Assemblea de Familiars i Associacions de la Memòria Històrica Plaça de Gavidia està cridada a recordar-l’hi aquest dimecres amb una concentració. A Madrid la inquietud es discerneix entorn de les exhumacions de particulars al Valle de los Caídos. El regidor sevillà va dir el que pensa el mateix dia en què la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, després de l’entrada de l’equip de forenses a les criptes de Cuelgamuros, va replicar que es tracta d’una mesura «electoralista» que «no puc més que condemnar». Familiars d’enterrats a la vall, mentrestant, estaven preparant un escrit que ha cursat l’advocat Eduardo Ranz demanant al Govern que els deixin pujar fins a la basílica, per assistir in situ al rescat dels cossos Les asseveracions dels dos dirigents populars han caigut sobre un entorn que ja feia temps que estava inquiet. El mateix dia en què Feijóo prometia una derogació, els membres de la Coordinadora Andalusa difonien per WhatsApp, literalment: «Què farem davant l amenaça de l dreta de derogar la L de Memòria? Caldrà respondre al carrer o on sigui, no?». El Álamo «Ve una etapa en què, en matèria de Memòria Històrica, el govern central serà El Álamo», considera Matías Alonso, coordinador de l’Agrupació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València. «Si guanya les eleccions, es veurà assetjat per governs autonòmics contraris –augura–. Si no, assistirem a una onada en què es deroga la memòria, o se la deixa sense efecte no fent res com en temps de Rajoy o, el que és pitjor, es colonitza la memòria amb tergiversacions franquistes, com pretén Vox». L’oposició d’entitats autonòmiques a accions de derogació o malversació de la Memòria Democràtica a Espanya podria desplegar-se de manera simultània a la d’un altre fòrum en què també es van analitzant hipòtesis de futur pròxim: la Plataforma per la Comissió de la Veritat sobre els Crims del Franquisme, de la directiva del qual forma part el veterà activista valencià. Vinguts des de diferents punts d’Espanya, integrants d’aquesta entitat memorialista –nascuda després de la condemna al jutge Baltasar Garzón quan va voler instruir una causa per delictes de la dictadura– es van reunir a Madrid aquest passat dia 9, encara escalfi l’anunci de Feijóo. En aquesta reunió, celebrada en un edifici multiusos del carrer San Bernardo, on habiten diverses entitats socials i sindicals, es va abordar al tancament l’escenari creat amb l’anunci del president del Partit Popular. Davant la possibilitat d’«haver de conservar El Álamo –diu Alonso–, potser tornen els temps de reivindicació pura i dura, d’haver de tornar al carrer». Parla ell d’aquest embrió des d’una comunitat on amb quatre anys de llei autonòmica de memòria no n’hi ha hagut prou, per exemple, per acabar d’implantar l’Institut Valencià de Memòria Democràtica. No havent sigut inaugurat, és una cosa que el pacte PP-Vox a València no haurà de preocupar-se de derogar. «En la Memòria els terminis i els ritmes són importants», lamenta Alonso, i alhora celebra la creació «per fi» de la Fiscalia Especial de Memòria. En la reunió del passat dia 9, les entitats de la Plataforma van decidir fer autonòmiques, federalitzar les seves iniciatives. Si governa Feijóo i porta a terme el seu anunci, podria trobar-se amb un moviment d’entitats d’esquerra reclamant aquesta comissió de la veritat o constituint-la al marge del Govern. I aquest moviment «seria un instrument de resistència democràtica», pensa Alonso, i una base des de la qual exercir una denúncia amb ressò internacional. Impacte exterior Impacte exterior«He estat amb els dos relators de Memòria que va enviar l’ONU a Espanya. Em consta que l’últim, Fabián Salvioli, s’emporta les mans al capdavant amb la intencions de derogar la llei de memòria», diu des de Madrid Jaime Ruiz, docent jubilat i coordinador d’Amesde, Associació per la Memòria Social i Democràtica, l’entitat que va impulsar fa deu anys la creació a la Universitat Complutense de la primera càtedra de Memòria Històrica d’Espanya, amb el professor Julio Aróstegui. Amesde, que promou l’objectiu incomplert encara de portar la memòria als currículums educatius, també forma part de la Plataforma, i el seu portaveu subscriu la previsió que una derogació del rescat de cossos al Valle de los Caídos, per exemple, «tindria un impacte internacional. Això és indubtable». L’entitat va néixer arran de l’onada revisionista dels 90, explica Ruiz, «quan l’èxit de l’ofensiva dels Pío Moa i altres ens va fer plantejar-nos la necessitat d’acudir als àmbits acadèmics per tallar el pas a la tergiversació històrica sobre el cop d’Estat de 1936 i la dictadura posterior». Per Jaime Ruiz, l’anunci de Feijóo «és d’una enorme frivolitat. Si és una picada d’ullet oportunista a la ultradreta ho entenc, però no deixa de semblar-me repugnant». No obstant, Ruiz no acaba de creure’s el propòsit de Feijóo: «Hi ha trompetes i soroll, però després les coses són més complexes. Hi ha un marc legal, compromisos internacionals, lleis autonòmiques... Però sobretot, em pregunto partint de quina raó jurídica i política els dirien a les famílies: ‘Escoltin, vostès ja no poden recollir als seus morts’».

El més llegit