Feijóo posa sordina a la seva relació amb Vox per no cedir el centre a Sánchez

Alberto Núñez Feijóo no només aspira a escenificar el final de Ciutadans en les eleccions generals del 23J, acollint en les seves sigles el vot dels que van optar per aquest partit de centre i liberal durant els últims vuit anys. També vol fer una bona mossegada pel centre al PSOE. Per aconseguir-ho necessita, això sí, aparèixer com una formació moderada, lluny dels exabruptes habituals de Vox, que ja és el seu soci a Castella i Lleó i amb qui està negociant acords municipals i autonòmics. Els populars necessiten la formació d’ultradreta (l’abstenció dels seus diputats o el seu suport actiu) per conquerir les presidències de cinc comunitats: País Valencià, Extremadura, Balears, Aragó i Múrcia. Els pactes més complicats, segons fonts del PP, seran els dels governs valencià i extremeny. A la comunitat valenciana, el cap de llista, Carlos Flores, està condemnat per violència masclista contra la seva exdona. Bendodo i Méndez-Monasterio Feijóo i Abascal han delegat en Elías Bendodo (coordinador general del PP) i en Kiko Méndez-Monasterio (assessor de Vox) les decisions del dia a dia, tot i que intenten que el el pes el portin els territoris. Els candidats populars s’estan reunint a les cinc autonomies afectades amb els representants de Vox i també amb la resta de l’arc parlamentari perquè vagin passant els dies i per fer corresponsables tots els partits del possible resultat (un pacte amb la ultradreta). Aquesta setmana, la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU), germà del PP, ha reiterat el seu rebuig rotund d’arribar a qualsevol acord amb Alternativa per Alemanya, l’equivalent de Vox. El cordó sanitari es manté, una opció que Feijóo no s’ha plantejat en cap moment. A la cúpula del PP hi ha «alleujament» perquè en aquests primers contactes els candidats del partit de Santiago Abascal no han sortit marcant línies vermelles ni han fet propostes que els populars rebutgen de manera clara, com obligar una dona a escoltar el batec fetal abans d’avortar o propostes obertament en contra de la Unió Europea. «No estan fent soroll», celebra un vicesecretari de Feijóo. El perfil baix dels dirigents nacionals de Vox aquests dies no treu que la formació d’Abascal estigui aconseguint alguns cops d’efecte «de baixa intensitat», com els titlla el vicesecretari del PP: a Guadalajara, l’alcaldessa (PP) ja té emparaulat amb Vox que la regidoria d’Igualtat passi a ser de Família i Afers Socials. A Molina de Segura (Múrcia) també està tancat el pacte. En aquestes dues ciutats, la llista més votada va ser el PSOE. En capitals de província com Toledo, Valladolid, Burgos i Guadalajara també està a prop del pacte entre les dues dretes i es dona per fet que hi haurà regidors d’ultradreta. Caldrà esperar encara setmanes per fer el recompte global del poder municipal que ha aconseguit Vox. Aquest acostament entre els dos partits preocupa a Génova per si el PSOE se n’aprofita alertant del perill que aquesta aliança «reaccionària» arribi a la Moncloa després de les generals de juliol, però no inquieta de manera substancial el PP i les conseqüències que pot tenir per al seu projecte polític. Consideren que Pedro Sánchez s’equivocarà si pensa edificar la seva campanya electoral sobre el temor de la ultradreta. «Ja no fa por. ¿No se n’adonen? Nosaltres, encantats, perquè si estan centrats en aquest tema descuiden les altres coses, però Vox ja no fa por», repeteix un assessor de Feijóo a Madrid. «Els costarà intentar fer creure als espanyols que Feijóo és un ultradretà encobert», afegeix. L’exemple de Moreno Una reflexió semblant fan a la Junta d’Andalusia, on, a més, tenen l’experiència de Juanma Moreno, que va arrasar amb majoria absoluta a les autonòmiques de l’any passat. La «por de Macarena Olona», que llavors es va presentar com a cap de llista de Vox allà, va fer que molts votants de centre «reforcessin» Moreno a les urnes perquè no hagués de dependre d’ella. Feijóo espera ara poder jugar aquesta carta. A la direcció del PP tenen sobre la taula dades demoscòpiques que aviven la il·lusió del polític gallec d’obtenir un resultat tan ampli el 23 de juliol que li permeti governar en un Executiu monocolor. Fonts de la cúpula assenyalen que els sondejos els aproximen a poc a poc als 160 escons, una xifra que queda a prop dels 176 que suposen la majoria absoluta.

El més llegit