Les llistes del PSOE apunten a una repetició de l’actual Govern si Sánchez aconsegueix la investidura

Pedro Sánchez vol centrar la campanya de les generals en la gestió del Govern. Davant les acusacions de la dreta per les seves aliances al Congrés amb ERC i Bildu, el president i candidat del PSOE a la Moncloa busca una cosa que no va aconseguir en les autonòmiques i municipals de fa 10 dies: que el debat davant la cita amb les urnes basculi sobre els fruits aconseguits durant aquesta legislatura. Les dades d’ocupació, creixement i inflació. La solució ibèrica al mercat de l’electricitat. L’ingrés mínim vital. La reforma de les pensions. O la pujada del salari mínim, entre altres mesures. Les llistes del PSOE envien aquí un missatge clar: el cap de l’Executiu fa partícips de l’èxit o fracàs electoral els seus ministres, hi continua comptant en el cas que resulti investit després dels comicis del 23 de juliol, un escenari gens clar d’acord amb les enquestes, i si finalment no aconsegueix revalidar el seu càrrec blinda tots per a la tasca de l’oposició que tindran per davant. Sánchez, alhora, ha dissenyat un grup parlamentari molt afí, gairebé sense crítics, pel que pugui passar. Les candidatures definitives no s’aprovaran fins dissabte, dia en què el PSOE celebrarà el seu comitè federal, però els noms més importants es van començar a conèixer dimecres. Tots els ministres ocuparan posicions de sortida, tret de la vicepresidenta primera, Nadia Calviño; la titular de Justícia, Pilar Llop, i el d’Inclusió Social, José Luis Escrivá, que han rebutjat presentar-se. Com sempre des que va arribar al lideratge del PSOE, Sánchez encapçalarà les llistes del partit per Madrid. Darrere d’ell, en el número dos, hi ha la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha anat guanyant gradualment pes en l’Executiu i s’ha llaurat una reputació a Brussel·les com a defensora de la política verda. La lluita contra el canvi climàtic és una de les banderes de Sánchez, i més encara en aquesta campanya, per la possibilitat que el PP acabi pactant amb Vox, que té unes posicions obertament negacionistes. El president ha mostrat sempre una confiança sense reserves en la seva vicepresidenta, fins i tot en els enfrontaments que ella ha tingut amb altres ministres o presidents autonòmics socialistes. En el número tres hi ha el titular de Presidència, Félix Bolaños. En el número quatre, la responsable de Defensa, Margarita Robles, molt ben valorada entre l’electorat moderat, que fa quatre anys va recolzar el PSOE i ara està marxant al PP. I en principi José Manuel Albares, d’Exteriors, també ocuparà un lloc de sortida a les planxes madrilenyes. Els números u Tret de Catalunya, on Miquel Iceta (Cultura) serà el número dos per Barcelona i Raquel Sánchez (Trasports) el tres, dins d’unes llistes del PSC que liderarà de nou la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la resta de ministres seran caps de llista. María Jesús Montero, titular d’Hisenda i vicesecretària general del PSOE, a Sevilla. Isabel Rodríguez, responsable d’Administracions Públiques i portaveu de l’Executiu, a Ciudad Real. Fernando Grande-Marlaska (Interior), a Cadis. Diana Morant (Ciència), a València, on l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, ostentarà el segon lloc. Héctor Gómez (Indústria), a Tenerife. José Miñones (Sanitat), a la Corunya. Pilar Alegría (Educació), a Saragossa, després d’un enfrontament amb el líder del PSOE aragonès, Javier Lambán, crític amb Sánchez, que hi havia intentat col·locar un dirigent més pròxim. I per últim, en un escalafó inferior del Govern, una inclusió molt rellevant: Antonio Hernando, director general de la Presidència i membre del nucli dur de Sánchez, serà el número u per Almeria. Amb l’aprovació de les propostes dels territoris, que aquest dijous faran l’últim pas, les llistes queden només pendents de la revisió divendres del comitè electoral i del comitè federal de dissabte. La reunió del màxim òrgan del PSOE es fa en un context que no suposa només un tràmit formal. Els socialistes encara no han fet una reflexió interna sobre les raons de la patacada del 28M. Tampoc hi ha hagut gairebé anàlisis públiques. Sobretot perquè amb les llàgrimes encara de la nit electoral, Sánchez va anunciar només unes hores després que hi hauria eleccions generals el 23 de juliol. El seu moviment va tapar qualsevol possibilitat d’una autocrítica global o que s’assentés la idea que s’havia perdut el País Valencià, Aragó, Balears, Extremadura, les Canàries i La Rioja pel càstig a l’Executiu central i a la figura del president. És el que pensen els socialistes de les comunitats on s’ha perdut el Govern. Però aquesta valoració ha quedat relegada davant la urgència de bolcar-se en les generals. La cita de dissabte El comitè federal, tot i que no es preveu tens, suposa l’oportunitat de comprovar si realment el PSOE vol analitzar les causes de la derrota, sobretot perquè hi acudiran els presidents autonòmics enderrocats. Sánchez ha assumit la derrota «en primera persona», però resulta significatiu que en la cita de dimecres de la setmana passada al Congrés, on va reunir diputats i senadors 48 hores després d’avançar els comicis, ningú va prendre la paraula. L’ambient en el partit és de desànim i no són pocs els càrrecs territorials que auguren que el que realment està en joc és deixar el grup parlamentari en l’oposició amb més o menys diputats. Però les sensacions a la Moncloa són totalment diferents. Allà es continua pensant que els ciutadans reconeixeran la seva gestió i que els beneficis de les mesures adoptades s’imposaran a la incertesa sobre què farà un Govern del PP i Vox. La presència de ministres a les llistes suposa també un reclam.

El més llegit